La manca de personal s’ha convertit en un seriós problema per a l’empresariat illenc. Ja no és quelcom que passi només durant l’estiu. És tot l’any. Durant aquestes passades festes d’hivern i de cap d’any «molts restaurants» de les Illes s’han estimat més no obrir les seves portes en determinades dates davant la manca de personal, segons han denunciat les divisions de restauració de la CAEB -Confederació d’Associacions Empresarials de Balears- i PIME -Petit i Mitjana Empresa- de les Illes. El problema es va agreujar especialment per als serveis de dinar i sopar dels dies 24, 25, 26 i 31 de desembre així com per a l’1 de gener.
Aquest fenomen s’explica per l’increment de l’activitat econòmica a les Illes, que és molt superior en termes relatius al que s’esdevé a la Península, degut al gran boom turístic que experimenta l'arxipèlag. Quelcom que es tradueix en uns nivells d’atur tan baixos com que han estat qualificats pel Govern com a «històrics». Segons les dades oficials de l’administració baleàrica -publicades aquesta setmana- les Illes han tancat el 2023 amb 472.912 persones registrades a la Seguretat Social, un 3,25% més que l’any anterior. Les Balears són la comunitat autònoma líder en creació d’ocupació laboral de tot l’Estat, atès que la mitjana d’afiliació a la Seguretat Social fou durant l’any de 551.638 persones. Respecte a la mitjana anual de treballadors en atur ha estat de 31.709, nombre que suposa un descens interanual del 11,55% i que és el més baix dels últims 22 anys. Quelcom que fa que la pressió immigratòria no cessi, atès que l’esperança de trobar feina a l’arxipèlag és un factor d’atracció per a milers de persones.
El Servei Públic d’Ocupació Estatal assumeix la definició teòrica de «plena ocupació» quan el percentatge d’aturats és inferior al 4%. Ara bé, atès que sempre existeixen diferents factors que afecten la dada -aturats de llarga durada, de més edat, període d’inactivitat durant un canvi d’ocupació...- aquest servei assumeix la consideració actualment acceptada per la majoria d'economistes que per sota del 8% ja es pot parlar amb precisió de «plena ocupació». Per tant les Illes estan en aquesta situació, atès que la mitjana d’atur de 2023 en relació a la mitjana d’afiliats a la Seguretat Social va ser el 5,7%. Només el País Basc i La Rioja -dins de l’Estat- entraven l’any passat en la mateixa condició.
El món polític troba que aquestes dades són molt positives, però tenen la cara negativa de la manca mà d’obra. Que, com s’ha dit, en alguns àmbits -com la citada restauració, però també en construcció, agricultura, indústria...- es pateix al llarg de tot l’any i és especialment intensa durant l’estiu, al llarg de tota la temporada alta turística, quan les afectades són moltes activitats.
Segons les dades que manegen les patronals baleàriques d’hoteleria, indústria, transports, agricultura i construcció el 2023 exitiren almenys 10.000 llocs de feina que no es pogueren ocupar, al mateix temps que uns altres 80.000 hagueren de ser coberts per personal que no tenia la qualificació pertient per al lloc que ocuparen.
Un estudi de la Fundació Impulsa Balears, de caràcter econòmic, xifra en un 32,3% el percentatge de treballadors que ocupen un lloc de feina amb una qualificació inferior a la requerida.
Els sindicats majoritaris -CC.OO i UGT- denunciaren que un dels resultats d’aquest panorama és que la massa treballadora illenca pateix «una excessiva càrrega de feina» per la pressió empresarial, cosa que es tradueix en un increment del nombre d’accidents laborals i de baixes, sobretot en el sector hoteleria.