La presidenta del Govern balear s’ha mostrat partidària, aquesta setmana, de rebutjar qualsevol tipus «d’ingerències externes i pretextos harmonitzadors des del centralisme» del Govern espanyol.
D’aquesta manera Marga Prohens confirma l’orientació que vol donar al seu Govern. Igual que varen fer els seus antecessors en el càrrec Francina Armengol, Francesc Antich i Gabriel Cañellas quan l’executiu central estava en mans del partit adversari. És a dir, del PSOE en el cas de Cañellas i del PP en els altres dos.
Es tracta d’una vella i repetida estratègia. Queixar-se del maltracte de Madrid i reivindicar-se com a defensora dels interessos baleàrics davant la capital espanyola. Cañellas es manifestava contra Felipe González, Antich contra José María Aznar i Armengol contra Mariano Rajoy, si bé en aquest últim cas va ser durant poc temps, perquè en el moment en que Pedro Sánchez arribà al poder, mitjançant la moció de censura de juny de 2018, la reivindicació de la balear anà minvant fins a ser gairebé inexistent; de fet passà de mostrar-se crítica amb el líder socialista a ser-ne una entusiasta defensora, com ho és ara.
Prohens calca la mateixa estratègia. D’ençà que va veure que Alberto Núñez Feijóo no seria el president del Govern inicià el viratge cap a defensar els interessos illencs contra Madrid, tal i com aquest setmanari va analitzar aleshores. Per si qualcú no se n’havia adonat, aquesta setmana ho ha deixat ben clar.
En ocasió de la cloenda dels actes commemoratius del 40è aniversari de l'Estatut d'Autonomia de les Illes -aprovat el febrer de 1983-, la cap de l'Executiu baleàric assegurà dimecres passat que «seguiré alçant la veu» en defensa de l'autonomia fiscal i en defensa de l'aplicació de les «competències pròpies» per a l’autogovern illenc. La seva intervenció s’explicava per les veus d’esquerra que a Madrid han reclamat acabar amb l'autonomia fiscal del Madrid d’Isabel Díaz Ayuso, cosa que la presidenta illenca qualificà de «falsos pretextos harmonitzadors» que tenen per objectiu imposar un nou «centralisme». Prohens asseverà que és «de justícia i és democràcia» respectar l’autonomia fiscal.
Igual que feia Armengol, també la conservadora presidenta illenca actual es mostrà una fervent defensora de la compensació del cost de la insularitat balear. A tal efecte reclamà «una aplicació efectiva» del Règim Especial Balear, que fou aprovat el febrer de 2019 i que mai s’ha desenvolupat totalment -la part fiscal, gens ni mica- i que, a més, si no hi ha canvis, el 31 de desembre de 2028 quedarà sense efecte, atès que fou aprovat amb aquesta data de caducitat. Prohens el vol «permanent», segons assegurà, i a tal efecte «lluitaré» contra Madrid per assolir aquest objectiu.
De la mateixa manera, reclamà una «justa» reforma del finançament autonòmic que no impliqui «privilegis» per a ningú.
En resum, la líder del PP diu el mateix que deia Armengol quan governava Mariano Rajoy. Clarament es tracta d’una estratègia política -amb intenció electoral futura- que té per objectiu engrunar a l’esquerra, que quedi com a defensora del Govern espanyol, cosa que és el que està passant.