Hi ha dos elements que defineixen, principalment, l'ordre geopolític internacional: les urnes i les armes, diu Pol Morillas, el director del CIDOB. Aquest any nou, l'exercici democràtic —o menys democràtic, en segons quins règims— i els conflictes bèl·lics seran més protagonistes que mai, asseguren des de la institució a la Nota Internacional "El món el 2024".
Eleccions a més de mig món
Més de la meitat de la població mundial —un 51%, 4.000 milions de persones— està cridada a les urnes l'any que ve. Així, el 2024 el món estarà pendent dels resultats electorals de setanta-quatre països, d'entre els quals hi ha els Estats Units, Taiwan, l'Índia, Veneçuela o Mèxic, entre molts altres.
La presència de Donald Trump a la cursa electoral americana acumularà bones dosis d'atenció. Això no és només perquè el futur de l'expresident dels Estats Units sigui en mans dels tribunals, sinó també perquè, si la seva candidatura s'acaba materialitzant, el Partit Republicà estarà entregant la representació a l'home que va intentar revertir els resultats electorals de fa quatre anys i va animar la insurrecció del Capitoli el gener del 2020. "Un retorn de Trump a la Casa Blanca modificaria per complet la posició de Washington en qüestions com el subministrament d'armament a Ucraïna, el suport a Israel o la confrontació amb Rússia o la Xina", avisen.
"Un retorn de Trump modificaria per complet la posició de Washington en qüestions com el subministrament d'armament a Ucraïna, el suport a Israel o la confrontació amb Rússia o la Xina"
Malgrat que el CIDOB cataloga els Estats Units o l'Índia com a "països que han mostrat una erosió democràtica o temptacions il·liberals", també assegura que la majoria de la ciutadania cridada a les urnes votarà en democràcies plenes o amb imperfeccions. Un de cada quatre votants, però, participarà en comicis en règims híbrids o autoritaris. "Països com Rússia, Tunísia, Algèria, Bielorússia, Ruanda o l'Iran instrumentalitzaran els comicis per enfortir els seus lideratges al poder", afirmen.
El futur de la Unió Europea també es decidirà aquest nou any. A més de les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny del 2024, dotze estats membres de la UE també tenen comicis. "Les eleccions generals a Bèlgica, Portugal o Àustria seran un bon termòmetre per mesurar la força de l'extrema dreta, que aspira a sortir reforçada de les eleccions a l'Eurocambra".
Un altre front electoral a destacar és Mèxic. Al juny, en aquest país s'escollirà una dona com a presidenta del país per primera vegada a la seva història. Les dues candidates són Claudia Sheinbaum i Xóchitl Gálvez. A Taiwan, tres candidats competiran per la presidència del país, i els resultats d'aquestes eleccions marcaran el curs de la política del país respecte a la Xina. A l'Àfrica s'hi celebraran setze eleccions, d'entre les quals hi ha Sud-àfrica, que aspira a revalidar el mandat del Congrés Nacional Africà trenta anys després de la fi de l'apartheid.
"Com impactarà en els resultats de Biden la posició dels Estats Units sobre la guerra de Gaza?"
Després de presentar la situació d'alguns comicis destacats a la presentació de la Nota, la investigadora Carme Colomina ha alertat que les urnes es creuaran amb les armes i s'impactaran mútuament. "Com impactarà en els resultats de Biden la posició dels Estats Units sobre la guerra de Gaza?", ha preguntat. I la mateixa pregunta es podria fer a l'inrevés.
Més conflicte sense represàlies
Així, Colomina ha assegurat que aquest any ha estat un dels més conflictius des de la Segona Guerra Mundial. El conflicte ha crescut en intensitat i freqüència. I també en impunitat. N'és un clar exemple la guerra de Gaza, que ha marcat el final del 2023. Fins al moment, ha deixat més de 18.000 víctimes mortals comptabilitzades i Nacions Unides adverteix del risc de col·lapse humanitari i de genocidi de la població palestina atrapada a la franja. Els intents per part del secretari general de l'ONU, António Guterres, per aconseguir un alto el foc per part de Benjamin Netanyahu no han estat fructífers. "Israel ha assestat un cop profund a la credibilitat de Nacions Unides", asseguren a l'informe.
Aquest any ha estat un dels més conflictius des de la Segona Guerra Mundial.
No obstant això, Gaza no ha estat l'únic exemple de la tendència creixent d'una conflictivitat globalitzada, que cada vegada més sovint queda impune. "L'enquistament de la guerra d'Ucraïna, l'expulsió de la població d'origen armeni de Nagorno Karabakh o la successió de cops d'estat viscuts en sis països africans" en els últims tres anys en són altres proves.
És per aquesta raó que els governs i les ONG s'han de preparar per a un 2024 de desbordament humanitari. "Les guerres i la violència van impulsar el desplaçament forçat d'una xifra estimada de 114 milions de persones a finals de setembre de 2023, segons l'ACNUR". Els principals generadors de migracions forçades? Les guerres d'Ucraïna, del Sudan, de la República Democràtica del Congo i de Myanmar, a més de les condicions mediambientals com la sequera i les inundacions.
Arriba la regulació intel·ligència artificial
D'entre altres, en la Nota prospectiva del CIDOB s'ha destacat la importància que tindrà la regulació de la intel·ligència artificial (IA) en aquest nou any. Si 2023 fou l'any en què aquesta tecnologia va arribar a mans del públic i va créixer exponencialment, el 2024 serà l'any fonamental per trobar un marc normatiu per controlar-la, o com a mínim per intentar-ho. La regulació més ambiciosa és la que prové de la UE, que vol esdevenir la primera regió del món que es dota d'una llei integral per regular la intel·ligència artificial.