Diputació de València

Quan mancomunar és sinònim d’estalviar

La Diputació de València, a través de diversos consorcis transcomarcals, dona resposta a les demandes de la Generalitat a l’hora de gestionar els residus urbans. El repte és conscienciar tothom sobre la necessitat de fer una gestió controlada i responsable de les deixalles. Un procés que comporta, igualment, una elevada transparència fiscal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La nova llei de mancomunitats de la Generalitat, que acaben d’aprovar les Corts a instàncies del Govern valencià, destaca que la coordinació intermunicipal resulta especialment important en aspectes com ara la gestió dels residus urbans, un procés en què les diputacions, de fa temps, juguen un paper cabdal.

Amb tot, és el Consell qui atorga la condició de mancomunitat d’àmbit comarcal, que té una durada indefinida. Per tal d’obtenir-hi la qualificació i conservar-la, les mancomunitats han de reunir uns requisits concrets: per exemple, l’assumpció expressa d’executar obres i prestar serveis comuns adequats als interessos supramunicipals del seu territori i el foment del seu desenvolupament local.

En aquest sentit, les mancomunitats han de posseir una plantilla pròpia, amb dedicació plena, i reservar un seguit de llocs a funcionaris que ostenten la condició d’habilitats. A més, totes les entitats locals sol·licitants s’han d’incloure dins d’una mateixa demarcació territorial i els municipis mancomunats han de ser, almenys, la meitat més un dels municipis pertanyents a aquesta demarcació territorial. D’altra banda, han de gestionar activitats i serveis públics adreçats a la meitat dels municipis associats i que, en conjunt, sumen més de la quarta part de la població total dels municipis que integren la mancomunitat i sobre les quals els municipis exercisquen competències.

Sens dubte, l’àrea de sostenibilitat ambiental és una de les que presenta un nivell més elevat de mancomunicació de serveis. La gestió dels residus sòlids urbans i del cicle de l’aigua acostuma a guiar-se sota aquesta fórmula, però no sols. De fet, la recaptació de determinades taxes és un altre punt fort de les mancomunitats existents.

 

Descentralitzar per a estalviar

La Diputació de València ha fomentat la unió d’esforços a través de quatre grans mancomunitats que, gràcies a la seua tasca, possibiliten un estalvi considerable als municipis associats. Dins d’elles, alguns consorcis han excel·lit com a organismes molt útils i propers al ciutadà.

És el cas del Consorci de Residus Ribera-Valldigna, que aixopluga 51 municipis i tres entitats locals menors de diverses localitats de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Safor, amb municipis adherits tan rellevants com ara Alzira, Algemesí, Carcaixent, l’Alcúdia, Carlet, Sueca, Cullera o Tavernes de Valldigna.

Per a poder finançar el servei, aquest consorci ha establit una taxa de tractament que, a través del rebut, mostra el cost real dels residus generats per una vivenda mitjana a cadascuna de les poblacions. La planta on es tracten tots aquests residus és la de Guadassuar, que va la Diputació va cedir al Consorci en 2010. 

Com que l’abocador corresponent es troba a una distància important, de 130 quilòmetres, el Consorci Ribera-Valldigna tramita la construcció d’un dipòsit comarcal que permetrà reduir el cost econòmic i ambiental del tractament dels residus. A fi de millorar-ne l’eficiència, la planta de Guadassuar també ha renovat les seues instal·lacions de compostatge de la fracció orgànica, a les quals s’ha aplicat la millor tecnologia del mercat, així com la part dedicada a la selecció de materials —que després de 20 anys ja es trobava força envellida— amb l’objectiu de reciclar més i millor.

Si el consorci riberenc aplega 51 municipis, el Consorci València Interior n’acull una desena més: 61. En total, abraça set comarques —Foia de Bunyol, Camp de Túria, Serrans, Racó d’Ademús, Foia de Bunyol, Vall d’Aiora i Canal de Navarrès— molt extenses, que engloben més de 250.000 habitants, els quals generen unes 120.000 tones de residus anuals. Des de 2009, la gran majoria dels municipis han consorciat la recollida de fem i la de caràcter selectiu, que fins aleshores encara exercia cada ajuntament pel seu compte. Aquestes localitats disposen de 25 ecoparcs fixos i nou de mòbils. El conjunt de les intervencions dutes a terme han significat una inversió superior als 40 milions d’euros. El Consorci, a través del seu lloc web, disposa d’un portal de transparència que dona fe de les intervencions acordades i el seu cost detallat. 

El fem orgànic que generen aquestes poblacions va a parar a les plantes de Llíria i Cabdet. En funció dels residus que generen els habitatges de cada municipi s’aplica una tarifa o una altra, a la qual s’afegeix un import fixe de 27,49 euros per la gestió dels diversos ecoparcs.

Al costat seu, el Consorci de Residus V5 (COR) opera des de 2012 i gestiona els residus de 93 municipis de les comarques de la Safor, la Costera, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrès i la Vall d’Aiora. 350.000 ciutadans en fan ús, i el Consorci s’ha marcat la meta de complir amb la normativa europea abans de 2020, a fi que la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a la reutilització i el reciclatge de les faccions de paper, metalls, vidre, plàstic, matèria orgànica i unes altres signifique, com a mínim, el 50% del pes total de les deixalles.

Els veïns dels municipis gestionats pel COR disposen d’un “compte ambiental” que, amb forma de punts, informa el ciutadà de les deixalles que genera cadascun dels municipis i el cost que això comporta. El Consorci també organitza “tallers de compostatge” a partir de la facció orgànica separada a la llar.

Per últim, hi ha l’Àrea de Gestió 2, que gestiona els residus de l’àrea metropolitana de València i d’una part del Camp de Túria i de la Plana Baixa. Per tal de finançar aquesta prestació, la Diputació de València i la resta d’ajuntaments afectats van aprovar en 2008 l’ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei metropolità de tractament i eliminació de residus urbans (Tamer). Les tres plantes a les quals envia els seus residus aquesta àrea són les de Manises i Quart de Poblet, a la comarca de l’Horta, i la de Dosaigües, a la de la Foia de Bunyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.