Només han passat set mesos d’ençà les eleccions al Parlament balear i els problemes per al Govern de Marga Prohens s’acaramullen. El principal, que aquesta pròxima setmana podria no ser capaç d’aprovar els pressupostos per a 2024. Cosa que provocaria una situació molt, molt complicada per al PP. Però no es baladí tampoc que hagi perdut un diputat, el vint-i-sisè, el que li permeté no incorporar a Vox al seu Govern perquè li bastava l’abstenció ultra i no requeria del vot afirmatiu. Ara això ha canviat per mor d’una obscura història que protagonitza l’únic diputat de Formentera, Llorenç Córdoba, de Sa Unió, la marca localista de la dreta a l’illa.
Les urnes de maig suposaren per al PP 25 diputats més el de Sa Unió de Formentera, o sigui 26 escons. I tota l’esquerra no en sumà més que 25. Per tant, Prohens no requeria del vot afirmatiu dels 8 diputats ultradretans, li bastava que s’abstinguessin, com així feren. Ara aquest panorama ha canviat i obre les portes a un mandat demoníac per a Prohens i, fins i tot, ja es parla a Palma -encara només com a possibilitat teòrica- de si podria ser que finalment la presidenta no tengués més remei que per primera vegada convocar eleccions anticipades, si les relacions amb Vox empitjoren.
I és que les topades amb els ultres no fan més que repetir-se des de setembre. Aquella primera crisi sobre l’exigència de Vox de posar en marxa de forma immediata la segregació a les aules va ser superada pel PP atorgant una generosa xifra -750.000 euros a l’any- per a l’oficina per lluitar contra el català, que substituirà a la de Defensa dels Drets Lingüístics. Però la pau entre les dues formacions durà poc. El mes passat l’extrema dreta tornà a la càrrega exigint 20 milions d’euros dels pressupostos destinats a la segregació d’aules per raó lingüística de forma immediata, per executar durant el primer trimestre de l’any que ve -en tot l'any serien uns 60 milions anuals-, a la qual cosa Prohens s’ha negat, però encara no està clar que passarà finalment. I els comptes s’han de votar aquesta pròxima setmana.
Én en aquest context de votació dels pressupostos que pren enorme importància el diputat per Formentera. Fa tres setmanes Córdoba digué públicament que no «s’ha de donar per segur» el seu vot al Govern sempre. Ningú va entendre la raó d’aquella evident amenaça. Córdoba no la volgué explicar. Callà davant de totes les peticions de periodistes perquè s’explicàs.
El misteri no s’ha desvetllat del tot. Des dels entorns del Govern es fa córrer la idea que Córdoba hauria demanat més compensacions econòmiques per fer la seva feina -que implica continus desplaçaments de Formentera a Palma-, però el formenterrenc ha negat que la seva mala relació amb Sa Unió sigui per aquest motiu i emmarca l'enfrontament en qüestions relatives a la seva gestió al Consell de Formentera. el seu grup li ha demanat la dimissió i el retorn de l'acte, cosa que no pareix disposat a fer, sinó que vol mantenir-la i continuar la tasca de diputat.
Si en efecte Córdoba trenca amb el partit que el presentà i amb el PP i no es recondueix per tant la crisi -cosa que aquesta setmana pareixia impossible, tot i que és raonable pensar que s’està negociant discretament- ben bé podria votar contra els comptes aquesta pròxima setmana.
Per tant Prohens quedaria a expenses del vot de Vox. O li dona els 20 milions immediats i altres 40 la resta de l'any per a la segregació lingüística a les aules -cosa que ha dit que de cap manera ho pensa fer- o es queda, si l’extremadreta compleix l’amenaça, sense Pressupostos.
Si en efecte no pogués aprovar els comptes seria una situació endemoniada, per a Prohens. Hauria trencat amb Vox, no tendria més vots que el conjunt de l’esquerra i el seu Govern es veuria abocat a una legislatura molt, però que molt complicada. Sobretot perquè els vots ultres a favor serien imprescindibles per a quelsevol iniciativa parlamentària del Govern i del PP, en un context en el que tot indica que a les divergències a Balears entre les dues formacions s’hi afegirà una creixent tensió entre les dues marques espanyoles.
Si fossin així les coses, apareixeria com una plausible possibilitat de futur que Prohens no pogués aguantar els quatre anys i per primer cop les Illes s’enfrontessin en solitari a unes eleccions avançades al Parlament.