L'espectacle de la Nit de Santa Llúcia va lliurar els premis literaris que Òmnium Cultural entrega des de fa dècades (Novel·la, poesia, narrativa breu i novel·la infantil i juvenil) però també va viatjar per llibreries, amb actors que demanaven recomanacions i llibreteres que els animaven a llegir diverses propostes; va acollir una mostra de rap free-style i va recordar les bones notícies de la cultura catalana de 2023.
El premi Sant Jordi de Novel·la el va guanyar Jordi Puntí amb Confeti una «antítesi de biografia» del músic Xavier Cugat.
El 2014 Puntí va rebre la beca Cullman Center for Scholars Writers per viatjar a Nova York, cosa que li va permetre estudiar la vida i miracles de Xavier Cugat durant un any, però l'escriptor de Manlleu ha volgut anar més enllà i novel·lar la vida del músic. Puntí afirma que el caràcter del protagonista convidava a la digressió: «Era un gran fabulador i allà on no arribava hi arribava amb la ficció».
Puntí resumeix la barreja de ficció i realitat recordant allò que el narrador de Confeti adverteix en un moment donat: «Us explicaré coses que semblarà que m'he inventat i que van passar de veritat i us explicaré coses que semblaran veritat i me les he inventat».
L'autor s'excusa també dient que «Cugat era un fabulador que volia ser un personatge i jo li he permès convertir-se en un».
Xavier Cugat va nàixer l'1 de gener de 1900 i es pensava que viuria cent anys. Segons Puntí vivia amb intensitat perquè estava convençut que moriria amb el segle i deia «Com que sabré el dia que em moriré, no em pot passar res».
Puntí (Manlleu, Osona, 1967) és autor dels reculls de contes Pell d'armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Això no és Amèrica (2017), el retrat Tot Messi i més (2023) i Maletes perdudes (2010), la seua última novel·la.
Mireia Calafell (Barcelona, 1980) va guanyar el 65è premi Carles Riba de Poesia amb Si una emergència. Segons Josep M. Fonalleras, membre del jurat, emergència s'ha de llegir aquí amb el doble sentit que té, «emergència davant d'un esdeveniment» i «emergència, lligada a l'acció d'emergir, com un brollador».
Segons la poeta, el poemari naix perquè hi ha la «insistència d'un relat unic i unívoc que condueix a la fi del món» a través de diferents fenòmens, «el canvi climàtic, la violència masclista, etc». Segons Calafell, «davant de tot això tenim el deure col·lectiu de col·locar l'emergència en un altre sentit i fer present el futur en clau de possibilitat». El recull tindria dues parts: la primera, que surt del dolor d'aquest final anunciat, i una segona, que té «més llum», més futur.
Mireia Calafell té quatre poemaris publicats. El 2014 va guanyar el Lletra d'Or amb Tantes mudes i Nosaltres qui va guanyar el 2020 el premi Josep M. Llompart, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
El 26è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions va ser per l'actriu Carme Serna (Palma, 1981) per Perdona'm per desitjar-ho tant, recull que, segons el jurat aplega «relats que defugen l'impacte efectista i, en canvi, conviden a gaudir de cada ratlla del joc que proposen fins arribar al final». Serna, ajudant de direcció a la companyia La Mecànica, explica que no s'havia atrevit mai a escriure fins que la pandèmia la va empènyer a apuntar-se a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu.
Sobre el seu recull de narracions explica que té «protagonistes molt fortes» i està escrit des del cos: «Soc actriu i entenc el meu ofici des del moviment. Però he vist que quan escric també em sembla fer una cosa molt física, com esculpir, i per això aquesta escriptura meva pot ser més sensorial».
La futbolista Aitana Bonmatí va guanyar el premi Joan B. Cendrós, destinat a reconèixer la feina per la projecció internacional de la llengua catalana. El jurat ha considerat que n'era mereixedora «en motiu del seu discurs d'acceptació del premi mes rellevant del futbol a nivell mundial, la Pilota d'Or, que va fer gairebé íntegrament en català»
El premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies l'ha guanyat Lluís Prats i Martínez amb Wen i Long, una història sobre una nena (Wen) i un drac (Long) que sobrevolen la Xina a la recerca d'una família que estime la petita. Segons el jurat, el relat està ple de màgia i dels colors de l'escriptura xinesa. L'autor diu que la primera idea ve de la cançó Paf era un drac màgic de Peter, Paul & Mary però la màgia de la narració resideix en la cultura xinesa perquè «repassa tradicions, maneres de dir i refranys xinesos que estan plens de saviesa»
El premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil va premiar Ferida, de Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974), una novel·la que narra la història «d'una jove de setze anys perseguida per la culpa i els remordiments». Raquel Casas va explicar que «volia fer aquest contrast entre la foscor i la llum». Per això va triar una «protagonista que és una mentidera i se sent culpable perquè aquestes mentides l'han portat on és».
Raquel Casas havia publicat tres llibres de poesia i un aplec de contes però és professora de secundària i va decidir fer cas dels seus alumnes, que li demanaven una novel·la que poguessin llegir. Ferida n'és el resultat.
L'editora de la revista infantil Cavall Fort , dirigida per Mònica Estruch, va ser guardonada amb el Premi de Comunicació Muriel Casals 2023 «pel reconeixement a la seva història i per la resiliència d'un projecte en lluita per la llengua i la cultura catalana» segons el jurat, que també valora «la capacitat de connexió amb les generacions més joves amb continguts de qualitat», i per l'«aposta» que ha fet «per la gestió de la comunicació i la cultura infantil i juvenil i les dones il·lustadores»