Entrevista a Margarida Muset

"El català és en perill, i de nosaltres depèn que no mori"

Parlem amb una de les impulsores del Servei d'Ensenyament en Català (SEDEC), tot commemorant els 40 anys de la seva creació. Margarida Muset ens parla del procés d'immersió lingüística aplicat a casa nostra des del seu inici, de la coordinació de l'administració restablerta, del sacrifici heroic del professorat i de la ferma voluntat dels ciutadans castellanoparlants de fer-se seva la llengua catalana.També explica quina és la salut del català i quins són els reptes que afronta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Margarida Muset i Adel és pedagoga i inspectora d’educació. La seva activitat pedagògica ha estat incansable al llarg de la seva vida, amb articles, publicacions i col·laboracions en diferents mitjans. És autora, per exemple, d’El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI, publicat l’any 2001; i coautora de La immersió Lingüística el 2008.

-Quina significació tenen els 40 anys del SEDEC?

-El SEDEC ha estat un element absolutament essencial per a la supervivència del català. Sense el Servei d'Ensenyament en Català, Catalunya no seria el que és ara. L’any 1978, la llengua corria un greu perill i nosaltres vam posar-hi tots els esforços per salvaguardar-la. Com nosaltres, moltes altres entitats. I així ho hem fet. Ara, ho celebrem i seguim treballant per defensar-la i fer créixer la nostra parla, la que estimem.

-Com era la lluita pel català després de la dictadura?

-Durant el franquisme, la Delegació d’Ensenyament Català pertanyent a Òmnium Cultural (DEC) ja havia fet una gran tasca, tot impartint classes de català de forma voluntària quan s'acabaven les classes ordinàries. Hi havia més de 5.000 professors de català per tot el territori anomenats idonis. En aquell moment el català era molt a prop de l’extinció per culpa de la persecucions i les prohibicions que havia patit durant el franquisme. Aquella gent van ser els salvavides de la llengua. Aleshores, l’any 1977, amb el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, des d’Òmnium Cultural vam incidir en la necessitat que hi hagués un organisme com el que havia tingut la Generalitat republicana en relació amb el foment del català. Vam considerar que les classes de català s’havien d’organitzar amb un eix central, la Generalitat. L’administració ho va entendre i Tarradellas va aprovar, l’any 1978, un decret que permetia la creació del SEDEC per gestionar la normalització lingüística, el professorat i l’acompanyament de les classes. El primer servei que va crear la Generalitat de Catalunya després del franquisme fou dedicat a la llengua.

Quan parla de la defensa de la llengua durant el franquisme esmenta la DEC. Què va ser exactament?

—A finals dels any seixanta, Òmnium va crear la Delegació d’Ensenyament Català. Treballava amb un director general, un coordinador i una administració. L’objectiu era que l’ensenyament del català estigués jerarquitzat i estructurat des d’aquesta institució. Cal tenir en compte que eren classes clandestines, perquè des de l’any 1940 fins al 1970 es va haver de fer tot esquivant la policia franquista. Ben entrats els anys 70, les classes de català es van fer clandestinament però amb un grau de repressió més baix. Encara que, fins a l’any 1975, no es va permetre l’ensenyament del català.

-Quin va ser exactament el paper del SEDEC?

-El Servei d’Ensenyament del Català va ser l’organisme defensor dels valors de democràcia, justícia i pau de l’escola catalana, i ho continua sent. Crec que la clau de volta va ser l’acompanyament del professorat en matèria lingüística que va dur a terme el SEDEC. L’objectiu era recolzar-los perquè guanyessin confiança a l’hora de parlar el català. Els mestres catalanoparlants van poder fer classe sense titulació fins l’any 1980 per poder abastar l’ensenyament de tots els infants.

-Com es va actuar als municipis i barris de majoria castellanoparlant?

-Els pares dels alumnes castellanoparlants de ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o L’Hospitalet demanaven el català a l’escola perquè entenien que era la forma més ràpida de progressar socialment i cultural. Vam saber plasmar la voluntat integradora de l’escola catalana amb la llengua catalana com a eix vertebrador dels valors democràtics. El SEDEC es va encarregar de coordinar l’ensenyament del català a través d’un projecte que es va anomenar ‘reciclatge’ que anava dirigit a professors i alumnes.

-Què és el més important què ha fet la SEDEC?

-El català s’ha estès arreu del país gràcies als programes de reciclatge, els seminaris d’assessorament, l’acompanyament dels mestres a les escoles i la formació dels pares que va impulsar el SEDEC. Molta gent de famílies obreres de parla castellana ha après el català i això ens fa sentir d’allò més orgullosos.

-Què ha significat per a aquestes famílies l'aprenentatge de la llengua catalana?

-Els ha servit de propulsor acadèmic i social. Només cal fer una ullada als diputats i alcaldes que gràcies a la immersió lingüística i l’escola catalana han escalat posicions en la nostra societat. Miri el líder de Ciutadans, el senyor Albert Rivera, les alcaldesses de Santa Coloma, L’Hospitalet…

-La societat catalana sempre ha estat conscient de la necessitat de la immersió lingüística. Malgrat això, trobem que els resultats no són tan bons com s’esperava. Per què?

-Ens trobem amb una majoria d’infants catalans que en sortir de classe abandona la llengua. Tenim un problema d’ús de la llengua i no de coneixement. Acostumem a canviar el català pel castellà quan parlem amb algú que no coneixem prou o quan ens dirigim a un immigrant. Els nens ho prenen com a exemple. Hem de canviar de mentalitat perquè estem posant, sense voler-ho, en risc la llengua.

-Com es pot revertir aquesta situació?

-Hem d’aconseguir que els infants estimin la llengua. Cal fer programes específics d’intervenció en l’ús del català a les escoles, tractant tots aquells àmbits d’interès per l’alumne. La interacció en projectes esportius, de lectura, de videojocs, de cinema… on el nen se senti cridat a comunicar-se i jugar en català. Si el nen només associa el català a les classes no el voldrà parlar.

-És ben sabut que, en ocasions, el català tampoc es parla a classe.

-Cal una supervisió molt severa que delimiti el castellà a les hores de llengua castellana. Si l’escola catalana només és en català a determinades zones posarem en safata la divisió de la societat en comunitats lingüístiques diferenciades. I això, és justament el que vol evitar el SEDEC.

-Què es pot fer per popularitzar l’ús del català?

-La llengua cada vegada ha estat més menystinguda pels governs espanyols. S’ha cregut que el català no és prou important i, de retruc, estem perdent parlants. Aquells que feien un esforç per a parlar-lo, ho deixen de fer, moltes vegades de manera inconscient. Hem de fer útil i necessària la llengua a través de mesures de discriminació positiva a favor del català. Val a dir que només hi ha un altre poble al món que ha estat capaç de dur a terme una immersió lingüística d’aquesta magnitud amb èxit, i és el poble jueu amb l’hebreu.

-A dia d’avui quina creu què és la salut del català?

-Només el 34% de la població té el català com a primera llengua i cap altra llengua que ha baixat del 31% no ha sobreviscut al pas del temps. El català és en perill, i de nosaltres depèn que no mori.

-Quina opinió li mereix l’actualització del model d’immersió presentat pel conseller d’ensenyament Josep Bargalló?

-Considero que és un pas enrere i que no defensa amb la fermesa necessària el català. Necessitem mesures més contundents per abordar els reptes que ens depara el futur. El que va presentar el conseller Bargalló és una actualització, però no un avenç.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.