Els crítics

‘La bella estate’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Va ser un bell estiu. Però també va ser un estiu tràgic. Un estiu exultant  que hauria pogut ser devastador, maleït, si no hagués estat per les virtuts reparadores de l’escriptura. Tres amics i un estiu. Un estiu amb els clàssics. Un estiu a la platja. Un estiu per viure. Un estiu per morir. Un estiu per estimar. Un estiu per escriure. 

Sembla com si, en el seu magnífic segon dietari, Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) hagués dubtat a l’hora de donar-li títol, com si, ja fos per prudència o temor, no hagués gosat posar-li cap mena d’adjectiu o de complement més ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi