Debat de política general

Torra desvia la pressió cap a Sánchez

El primer debat de política general de Torra començava marcat per la manifestació independentista que dilluns va posar en entredit el seu govern i la decisió sobre els diputats suspesos. El president català optava per traspassar el focus sobre el Govern espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tornen els terminis a la política catalana. Quim Torra, després d'una nit en la qual la seva acció de govern va estar profundament qüestionada per part de l'activisme independentista, ha volgut marcar perfil posant un ultimàtum al Govern de Pedro Sánchez. Novembre com a data límit per oferir una proposta sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya. Ho feia a l'inici del seu primer debat de política general, on també ha anunciat una compareixença del conseller d'Interior Miquel Buch, molt qüestionat els darrers dies pel comportament dels Mossos d'Esquadra.

La jornada, però, començava amb un breu ple on la decisió sobre els diputats suspesos pel jutge Pablo Llarena era l'únic punt. Dilluns, els lletrats del Parlament van comunicar als grups que, rectificant el seu anterior posicionament, amb majoria simple n'hi havia prou per tirar endavant l'aprovació del dictamen aprovat per la comissió de l'Estatut dels Diputats. Se solucionava així la papereta de JxCat i ERC que necessitaven, a banda de l'anunciat suport de Catalunya en Comú, els vots de la CUP per sumar majories absolutes, tenint en compte que en aquest ple els diputats suspesos no han delegat el seu vot.

En el primer punt del dictamen s'havia d'acordar si se suspenien els drets i deures parlamentaris dels diputats encausats. La proposta s'ha rebutjat amb els vots en contra de JxCat, ERC, CatComú i la CUP, tal com estava previst. Al seu torn, C's i PP sortien de l'hemicicle argumentant que el Parlament no estava legitimat a votar sobre aquest punt. El mateix ha exposat el PSC que, tot i no participar de la votació, s'ha mantingut a l'hemicicle. A més, abans d'abandonar la sala, C's avançava que presentaran una querella contra els membres de la Mesa i estudiaran si fer-ho contra el lletrat major, Marta Madrenas (JxCat) i Mònica Palacín (ERC) en tant que presidenta i secretaria de la Mesa de la Comissió d'Estatut del Diputat.

El segon punt definia que "mentre duri la situació jurídica actual i no es resolguin els recursos presentats per les seves defenses, els drets parlamentaris dels diputats [...] podran ser exercits pel membre del seu grup parlamentari que els interessats designin". La proposta s'aprovava per majoria simple amb els vots de JxCat, ERC i CatComú. La CUP, per contra, votava en contra en entendre que no era necessari aquest punt un cop rebutjada la suspensió. L'argument ha estat motiu de discòrdia també entre JxCat i ERC els darrers dies, tot i que finalment es va acordar incorporar el punt per blindar-se legalment. "S'ha optat per acomodar allò que deia Llarena. Votar a favor de la part b és acceptar l'acció repressiva de l'Estat", etzibava el diputat de la CUP Vidal Aragonès. Comptat i debatut, els diputats seguiran delegant les seves funcions amb la diferència que, tal com passa des del mes de juliol, no percebran les seves retribucions.

Vidal Aragonès ha estat l'encarregat de presentar la posició de la CUP / PARLAMENT


Torra es defensa

Amb tots els vots de JxCat i ERC garantits, s'arribava al recés del migdia abans de l'inici del debat de política general que arrencava a dos quarts de cinc de la tarda. "Ha estat un cap de setmana llarg i un dilluns intens", arrencava Quim Torra la seva compareixença. El president de la Generalitat ha considerat els esdeveniments de dilluns com "fets aïllats que no són representatius. L'1 d'octubre es va fer a cara descoberta perquè no teníem res a amagar. La mobilització ha de ser no-violenta". Seguint amb la valoració del que va succeir, passava a fer autocrítica, anunciant la compareixença de Buch –per a qui la CUP ha reclamat la dimissió- i reconeixent que "els dirigents ens hem d'explicar més". Així, atribuïa les crítiques rebudes a que "s'ha fet evident que part de la població no comprén la nostra acció política i això ens compromet".

De seguida, però, feia rotar el centre de pressió cap a Madrid i exigia a Pedro Sánchez una proposta sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya. "Si no hi ha aquesta proposta abans de novembre, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés al senyor Pedro Sánchez", reivindicava Torra. El seu ultimàtum, però, s'ha fos poc segons després d'acabar la sessió plenària, que s'allargarà a dimecres i dijous. El president del grup parlamentari del PSC, Miquel Iceta, atribuïa l'amenaça de Torra a la manca de contingut de la resta del seu discurs, tal com si fos una cortina de fum. Així, li feia saber que "no hi haurà una negociació sobre l'autodeterminació. No cal esperar a novembre". Amb els fets de dilluns molt presents, en la seva intervenció al faristol de premsa del parlament, el diputat de CatComú Joan Josep Nuet l'advertia que s'havia "col·locat ell mateix en una ratonera en el temps". Feia referència així a les noves protestes exigint-li accions que es podrien succeir si, com és previsible, Sánchez no ofereix el demandat.

Passades les declaracions de més càrrega política, Torra procedia a repassar les principals propostes del pla de govern que ja havia avançat les darreres setmanes. Així, concretava l'inici del Fòrum Civic Social Constituent per a mitjans d'octubre, la proposta encara indefinida de fer una Marxa pels drets civils, socials i nacionals o la recuperació de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. Sobre aquestes deia que, si abans de desembre l'Estat no aixeca els recursos, el govern les tornarà a aprovar.

Feia també balanç de l'aplicació del 155, l'impacte del qual ha definit com a "desolador". Així, remarcava que "es va impedir presentar al·legacions o presentar-se en 14 litigis contra el govern de la Generalitat" o que el tancament de les delegacions exteriors va tenir un cost de "1,72 milions d'euros".

Finalment, tal com ja havia dit abans, exposava que la legislatura "està condicionada a la sentència sobre els nostres presos polítics i exiliats". Així, si la sentència és condemnatòria, Torra manifestava que "serà el punt d'inflexió i no retorn d'aquesta legislatura". Tot i que no és competència del Govern, Torra obviava una de les eines que ha de ser clau per a l'independentisme els darrers mesos, el Consell de la República. Cal recordar que, en una entrevista a EL TEMPS, el mateix Quim Torra havia anunciat que la intenció era iniciar-lo abans del passat l'1 d'octubre.

Caldrà veure com responen els propers dies a tot plegat la resta de grups parlamentaris en la represa del debat de política general.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.