Aniversari de l'1 d'octubre

El jovent ni oblida ni perdona

La plaça Universitat era el punt de trobada de milers d’estudiants que han desfilat plegats en direcció a la plaça Sant Jaume sota el lema: “1-O Ni oblit ni perdó, construïm república”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les universitats catalanes aturaven majoritàriament les classes per donar suport a les reivindicacions de l’1 d’octubre. Grups d’estudiants d’arreu de Catalunya, convocats pels sindicats i agrupats sota el paraigua d’Universitats per la República, s’apropaven a les portes dels campus de Girona, Lleida i Tarragona amb pancartes i volants.

En el cas dels estudiants de l’Àrea Metropolitana, a l’entrada de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona s’hi podia veure el rètol de la Universitat ocult per una pancarta que recordava els ferits i els estralls de l’operació policial contra les urnes. No semblava que l’activitat acadèmica continués a l’interior.

Hores abans de l’inici de la marxa estudiantil, els joves seien a la plaça Universitat en gegantines rotllanes. Al mig d’una, tres homes d’edat avançada parlaven amb el jovent. Els deien que no defalliren i que, sobretot, recordin els republicans que, com segurament ells mateixos, van lluitar contra la dictadura. També els recordaven que són ells, els joves, els encarregats de tombar el règim del 78 i de fer possible la República Catalana. Acte seguit, els joves activistes aplaudien els ancians. Mentrestant, altres joves, inquiets i proactius, enganxaven cartells a cada mil·límetre del mobiliari urbà.

A mesura que s’omplia la plaça, les rotllanes es dissolien i s’anava encabint la gent. Desenes de mitjans de comunicació interrogaven els joves més decidits. Al costat dels qui enarboraven estelades i banderes del Sindicat d’Estudiants, la reportera d‘El programa de Ana Rosa espera per connectar en directe mentre era interpel·lada pels estudiants, que li oferien adhesius. I els refusa tots.

Instants abans d’iniciar-se la marxa, un grup de joves xerrava amb una parella d’escocesos que porten una bandera del país. Explicaven com de sorpresos estaven de veure tanta gent jove. S’enorgulleixen d’estar un cop més amb el catalans. Ja és el segon 1-O que viuen. S’acomiadaven tot assegurant que era “Per l'entusiasme de tothom i l'alegria de votar la raó per la qual estem aquí un altre cop. Us estimem, catalans”.

Arrencava la manifestació i la massa de gent baixa en tromba per la Ronda Universitat. Al bell mig de la marxa es veu un xicot que crida amb una bandera espanyola i és envoltat per altres que fan el mateix, però amb una estelada. El noi que abandera la rojigualda hi passa desapercebut. No s’escolta cap comentari. Tampoc s’aprecia cap mirada de desafiament envers el jove manifestant. Amb total normalitat, els joves avancen i el noi unionista crida el mateix que els independentistes: “llibertat presos polítics” i “en diuen democràcia i no ho és”. Callava, evidentment, quan els qui el voltaven clamaven per la independència.

Quan el torrent de gent baixava pel carrer Pelai i arribava a la Via Laietana, els càntics d’“1 d’octubre ni oblit ni perdó” i “fora les forces d’ocupació” eren unànims. Les veus de la gent auguren el que possiblement molts ja sabien: a pocs metres s’hi trobava la Direcció Superior de Policia. Quan el jovent es plantava al davant, els càntics eren eixordadors. I es recordava a crits el paper dels bombers, especialment reconegut pels joves activistes. A l’asfalt, davant la Direcció policial, un grup de joves pintava amb brotxes un mural gegantí: ”1-O ni oblit ni perdó”. La consigna és clara i es repeteix. L’estat d’excitació era generalitzat, però no s’altera com per provocar cap incident destacable. Tot seguit, la marxa tombava pel carrer Ferran, i els càntics i els cops de mans ressonaven amb molta força per les parets tot esperonant els estudiants. Com si d’un episodi èpic es tractés, la megafonia de l’organització feia coincidir l’arribada dels manifestants amb l’himne dels Segadors.

Enguany, el nombre de joves era molt nombrós i la demostració de força en l’aniversari del referèndum recordava les massives mobilitzacions d’estudiants de la tardor passada, concretament el 29 de setembre, quan s’aplegaren més de 80.000 persones a Barcelona. La xifra actual no deu distar gaire.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.