Rastres d'octubre

Fi de l'obediència?

La manifestació que havia de reivindicar el llegat de l'1 d'octubre acabava convertida en tot un escarni al Govern Torra al qual se li ha exigit que "o desobeïu o dimitiu". A les portes del Parlament, la tensió es plasmava en forma d'aldarulls que es traslladaren als voltants d'Arc de Triomf ben entrada la nit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mentre l'escenari mediàtic discutia sobre si s'havia acabat la unitat entre els partits independentistes, aquest dilluns s'ha trencat la veritable unitat que caracteritzava el procés independentista. Les protestes contra el Govern al davant del Parlament han evidenciat la fi de la cohesió entre els carrers i l'independentisme institucional, fórmula que tan bons resultats havia donat fins a l'1 d'octubre passat. Un any després, es pot constatar que la política catalana ha encetat una nova etapa que supera el Procés i que mena vés a saber on.

En l'efemèride més important de l'any, la Plataforma 1 d'Octubre, que agrupa desenes d'entitats independentistes, convocava una manifestació que transcorria amb calma des de Plaça Catalunya fins a les portes del Parlament. Urnes usades durant el referèndum d'autodeterminació i vingudes d'arreu del Principat esdevenien les protagonistes a la capçalera. El so que feien al colpejar-les amania els cants i consignes. Ja aleshores, les proclames eren molt contundents amb l'executiu que lidera Quim Torra. No obstant això, semblava una més de les manifestacions-oasi de l'independentisme que contrastava amb el clima combatiu que els CDR's havien imprès al principi de la jornada.

Tanmateix, a l'arribada al parc de la Ciutadella, el to s'anava apujant. Mentre s'anaven anunciant els noms de tots els pobles de Catalunya –per cert, sense mencionar Medinyà (Gironès), la independència del qual va ser suspesa pel 155- els crits de "Buch dimissió" s'anaven generalitzant. La manera com els Mossos han gestionat les concentracions espanyolistes i les càrregues d'aquest dissabte a la manifestació contra el sindicat policial espanyol JUSAPOL han posat al conseller Miquel Buch al punt de mira de part de l'independentisme, sobretot de l'entorn de la CUP.

L'entrada de Quim Torra, acompanyat del president del Parlament Roger Torrent, ha anat acompanyada d'alguns crits que els demanaven la dimissió o els qüestionaven on eren les estructures d'Estat. Torra, capcot, vivia en primera persona com la seva crida a la mobilització permanent i a la desobediència pacífica se li girava en contra. "O desobeïu o dimitiu", reclamava des de dalt de l'escenari un dels activistes que llegia el manifest. Amb prou feines s'escoltaven els parlaments, tapats per crits contra el govern i els Mossos. El silenci es feia, però, quan la Paquita, una activista dels CDR que era dalt de l'escenari, trencava el guió establert. Explicava que l'acte s'havia pactat per ser de bon ambient, però que després del que va passar dissabte, era inevitable demanar la dimissió de Buch. La seva intervenció era tallada pels organitzadors, però la gent ja no pensava a escoltar.


De seguida, els crits d'"ocupem el Parlament" s'anaven generalitzant mentre diverses persones intentaven saltar la tanca que separava la zona de la manifestació de la porta del Parlament davant d'una escassa presència policial. A poc a poc, però, el contingent de Mossos s'ampliava davant els intents de saltar o desplaçar les tanques per la força.

La cridòria era important. De lluny s'ho miraven persones properes als òrgans de decisió parlamentaris o a l'Assemblea que lamentaven i es mostraven desconcertats pel fet que, venint del context del cap de setmana, s'hagués autoritzat la manifestació a les portes del Parlament. Fos com fos, de mica en mica eren més les persones que aconseguien creuar les tanques i situar-se cara a cara amb els Mossos, que han rebut l'impacte d'algunes llaunes i objectes contundents.

El desplegament policial, però, seguia essent petit en número comparat, per exemple, amb el del 30 de gener, durant la no investidura de Carles Puigdemont. Tanmateix, la situació s'ha anat estabilitzant i el degoteig de gent que marxava anava en augment. A les portes, però, els manifestants, asseguts, anaven avançant alguns centímetres fins que s'ha reforçat la presència policial.

Després d'uns moments d'aturada, hom ha pogut veure com els Mossos d'Esquadra, al punt de mira per les actuacions dels darrers dies, feien diversos moviments. De primeres, una cinquantena d'agents arribaven al parc de la Ciutadella per l'entrada del carrer Picasso i accedien a dins del Parlament per una porta de darrere. Tot seguit, algunes furgonetes policials que eren a tocar dels manifestants s'han enretirat, reduint el nombre d'efectius que eren amb els manifestants.

Així, d'estar tot calmat, s'ha passat a la imatge dels concentrats, que havien vist que es rebaixava la pressió policial, posant-se dempeus i arribant fins a la mateixa porta del Parlament. En paral·lel, però, a uns cinquanta metres d'allà, un agent donava l'ordre. "Dispersió amb vehicles".



Al cap de poca estona, les portes del Parlament s'obrien. No ho feien, però, per deixar entrar als manifestants, sinó perquè en sortissin els agents que havien accedit al Parlament per una entrada secundària. Començaven les càrregues i, amb aquestes, les corredisses per dins del parc. En cosa de quinze minuts, hi haria a l'exterior del recinte, pels voltants d'Arc de Triomf.

Al carrer Sant Pere, els manifestants jugaven al gat i la rata amb els Mossos que s'afartaven de desmuntar les barricades que s'aixecaven una vegada i una altra. Corrien quarts de dotze quan, a força de cansament, tot anava tornant a la calma.

L'escena recordava amb força els aldarulls del dia 25 de març, quan els CDR van aconseguir marcar perfil propi i desviar part de la manifestació de l'ANC cap a la Delegació del Govern espanyol. La diferència amb aquella jornada, però, és cabdal. Aquell dia les protestes, sobrevingudes per la detenció de Carles Puigdemont a la frontera alemanya, anaven adreçades contra l'Estat espanyol i la seva infraestructura judicial.

Aquest 1 d'octubre efemèrid, però, l'ase dels cops ha estat el mateix Govern català que fins el dia d'avui considerava que els carrers eren dels seus. Aquest dilluns, però, quedava clar que hi ha qui ha deixat de combregar en els vaivens del relat que l'independentisme institucional ha maldat per fixar els darrers mesos. Resta saber si tot plegat serà només un toc d'atenció o es tracta d'una ruptura que va més enllà. Si el que es va dibuixar dilluns és la fi de l'obediència als partits i entitats independentistes o ha estat, tan sols, un moment d'escalfada.

Sigui com sigui, la situació col·loca al Govern Torra en una situació complicada –en especial al conseller Buch- a les portes d'un debat de política general on no té les majories garantides i haurà de capejar amb dures crítiques de l'unionisme, però també de la CUP. Els anticapitalistes difícilment donaran cap mena de suport a JxCat i ERC després de les imatges de dilluns. Un any després, tot torna a tremolar, tot i que hi ha qui no esperava que fos d'aquesta manera.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.