Obituari

Mor Macià Alavedra, peça històrica del pujolisme

Mort aquest dissabte, Alavedra va ser conseller d’Indústria, de Governació i d’Economia a la Generalitat i un dels col·laboradors més estrets de Jordi Pujol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era fill de l’exili francès. Allà va passar uns anys de la infantesa. Nascut el 1934, Macià Alavedra era fill, també, del poeta Joan Alavedra, un dels molts que va haver de marxar quan la llarga nit franquista es va imposar a Catalunya. Tornà el 1948 per més endavant, a les acaballes del règim, cursar dret a la Universitat de Barcelona, tot just després de formar part del Front Nacional de Catalunya, element polític clau en la lluita antifranquista del catalanisme.

Ja entrada la transició, va esdevenir cofundador d’Esquerra Democràtica de Catalunya, una de les diverses faccions que acabarien integrant-se en l’ara extingida Convergència Democràtica de Catalunya. En EDC, de caire reformista, Alavedra va coincidir amb Ramon Trias Fargas, un altre fill de l’exili -desaparegut el 1989- amb qui compartí tasca al Congrés dels Diputats després de ser elegits amb la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, formada per EDC, per Convergència, PSC, Reagrupament i l’esmentat Front Nacional de Catalunya. Dos anys més tard, Alavedra revalidaria la seua acta de diputat una vegada EDC ja s’havia integrat a la gran família pujolista de Convergència, que va dominar de manera hegemònica la política catalana durant les dues darreres dècades del segle XX.

I és que Alavedra va ser això: un pujolista convençut i amb totes les conseqüències. Redactor de l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de 1979, va esdevenir diputat, aquest cop al Parlament de Catalunya, en les primeres eleccions de la represa democràtica, el 1980 i va anar repetint fins la seua retirada el 1997. En aquell moment presidia el Departament d’Economia i Artur Mas li prendria el relleu. Abans d’Economia (1989-1997), Alavedra havia encapçalat els departaments de Governació (1982-1986) i d’Indústria (1987-1989). La seua tasca va transcendir a nivell estatal durant les negociacions prèvies al pacte del Majestic, signat entre Jordi Pujol i José María Aznar per facilitar el Govern espanyol al PP el 1996, que era el partit més votat però necessitava del suport d’altres forces com ara CiU o el PNB, que hi van accedir. Alavedra sempre ha estat considerat peça clau en aquella negociació. Abans, i durant els anys en què va ser conseller d’Economia, Alavedra va mirar de reconfigurar les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat. Per exemple, negociant les transferències d’IRPF en benefici de les comunitats.

La jubilació d’Alavedra es pronosticava còmoda quan tot just després de delegar el relleu en Artur Mas va esdevenir president del consell d’administració d’Autopistes de Catalunya. Un càrrec que va exercir fins el 2003. Però des de poc més endavant, Alavedra va passar a ser una de les velles glòries del pujolisme acusades de corrupció. Quedava esquitxat pel cas Pretòria, una trama que va afectar plenament tant Convergència com el PSC per una sèrie d’irregularitats urbanístiques als municipis de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. El 2009, Alavedra, amb Lluís Prenafeta -un altre històric convergent- i altres polítics socialistes seria detingut per després admetre els delictes comesos -havia cobrat comissions del 4% en dues operacions urbanístiques- i saldar la condemna amb el pagament de 3,2 milions d’euros. El pacte amb la fiscalia servia per evitar l’entrada en presó.

Alavedra mor als 84 anys, tot just quatre anys després d’enviudar amb la mort de Doris Malfeito, pintora, que la va acompanyar al llarg de la seua vida. Estaven casats des de 1959.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.