Catalunya

Un referèndum "inevitable"

D'ençà de les eleccions del 21 de desembre, que els dirigents d'ERC han abraçat una via independentista que aposta pel diàleg amb l'Estat espanyol i rebutja d'entrada la unilateralitat, tot i no descartar cap opció. Conscients de la inflexibilitat del Govern espanyol, malgrat alguns gestos de l'executiu de Pedro Sánchez, l'estratègia dels republicans implica forçar un referèndum "inevitable" que estiga avalat internacionalment. «Posarem l'Estat en un camí sense alternativa», ha afirmat el president adjunt d'ERC i vicepresident català Pere Aragonés al Consell Nacional d'aquest dissabte.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'enginyers que comparteixen causa comuna, però cada un apostant per un camí diferent per aconseguir-la, les sensibilitats que integren l'independentisme català van esbossant les seues vies per crear la República catalana. Si l'Assemblea Nacional Catalana, una de les dues principals entitats del sobiranisme del Principat, és partidària de la unilateralitat com a estratègia «més realista» per obtenir la independència, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) defensa una tàctica que passa per un nou referèndum d'autodeterminació.

Després d'aprovar un full de ruta a la passada Conferència Política de juliol en la qual no es descartava cap «via pacífica i democràtica» per independitzar-se de l'Estat espanyol, els republicans s'han refermat en l'estratègia d'aconseguir un acord amb el Govern espanyol sobre una votació d'autodeterminació. Al Consell Nacional d'aquest dissabte, el president adjunt d'ERC i vicepresident català, Pere Aragonés, apostava per la celebració d'un nou referèndum inevitable. Una cita a les urnes per decidir l'encaix o no de Catalunya a l'Estat que estaria avalada internacionalment i que comptaria amb el vistiplau de l'executiu espanyol. «L'Estat no negociarà perquè tingui bona fe, ni per conviccions ideològiques, ho farà quan no tingui cap més remei per fer-ho», expressava. «Posarem l'Estat en un camí sense alternativa», insistia.

Per fer-ho possible, Aragonés assenyalava que l'independentisme ha de comptar amb una força major. «Hem d'aconseguir una majoria interna del país que sigui inapel·lable», indicava. «Hem de tenir una majoria més forta, més gran i més diversa», especificava, mostrant el pla dels republicans d'eixamplar la base independentista a Catalunya per gaudir d'una força negociadora més gran amb el Govern espanyol. «L'Estat no negociarà perquè tingui bona fe, ni per conviccions ideològiques, ho farà quan no tingui cap més remei per fer-ho», recordava.

La secretària general dels republicans, Marta Rovira, que compareixia des de Suïssa, aprofundia en la idea d'Aragonès. «L'independentisme només ha avançat amb grans consensos. Hem d'arribar a grans acords», demanava com a recepta per poder incrementar el múscul del sobiranisme a Catalunya. «Cal construir pactes amb el sobiranisme, però també amb espais que vagin més enllà, per tal de crear aliances que traspassin fronteres», complementava Sergi Sabrià, vicesecretari d'ERC, que instava a impulsar «xarxes de solidaritat i de lluites compartides amb el màxim d'actors possibles». El propòsit, segons el dirigent de la formació esquerrana, és convertir-se «en punta de llança de la defensa de les llibertats i dels drets amenaçats».

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha intervingut al Consell Nacional dels republicans| ERC

Ara bé, Aragonès també instava a mostrar complicitats amb la societat espanyola, especialment amb aquella que puga observar com la repressió judicial i policial al Principat puga equiparar-se amb les condemnes i els procediments judicials que s'han produït a l'Estat espanyol. És a dir, amb la successió de causes als jutjats que han provocat la investigació de diversos artistes, com ara de rapers, per posar un exemple. «Cal teixir complicitats en la defensa de drets i llibertats entre la societat espanyola», reivindicava. «Hem de crear contradiccions dintre l'opinió pública espanyola perquè es vegi que la repressió contra Catalunya és només el camp experimental per retallar drets i llibertats als espanyols», detallava.

El tercer camp en el qual centra el seu focus ERC per obtenir l'objectiu de la independència és l'internacional. Amb els postconvergents traçant aliances amb diferents moviments nacionalistes d'Europa i l'europeïtzació de la qüestió catalana arran de les bufetades de la justícia belga i alemanya a la judicatura espanyola, els republicans consideren que una de les batalles que s'ha de donar és a l'exterior. «Hem de gaudir del reconeixement internacional», destacava Aragonès.

Amb tots aquests elements d'augment de la base independentista, de buscar la solidaritat europea i d'establir aliances amb els moviments més pròxims de l'Estat espanyol, ERC vol forçar un referèndum d'autodeterminació que siga pactat amb Madrid i verificat internacionalment. Una via diferent de la tàctica de la confrontació que defensa el cercle del president Carles Puigdemont i que ha d'intentar trencar el mur de Moncloa a qualsevol votació d'autodeterminació. Tot i l'apropament dels presos, la manca de més gestos substancials pot interpretar-se com la darrera porta tancada a qualsevol negociació d'un referèndum. No debades, el rebuig de l'executiu de Pedro Sánchez a la proposta de la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, la socialista Teresa Cunillera, d'indultar els dirigents independentistes en cas que siguen condemnats pot ser un símptoma. Amb les enquestes a favor i convençuts que és la via més realista, ERC haurà d'aconseguir eixamplar molt el múscul de l'independentisme català perquè una cita a les urnes per dir sí o no a la República catalana siga «inevitable» per a l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.