XII Legislatura

La paradoxa d'ERC: patir mediàticament, créixer a les enquestes

Analitzem el rerefons de la conferència política republicana celebrada el passat cap de setmana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Esquerra és assenyalada per bona part de l'independentisme. Des que va presentar l'esborrany de la ponència política on definia que calia abandonar la via unilateral i apostar per eixamplar la base, la pluja de cops per part de la CUP, però especialment per part de l'entorn de Junts per Catalunya ha estat considerable. La situació s'ha repetit de nou després d'aquest cap de setmana, arran de la Conferència Nacional d'ERC, on la militància ha esmenat el text inicial. Però, especialment amb la carta d'Oriol Junqueras a la militància.

Així doncs, en El Nacional, David González afirmava que "ERC aparca l'unilateralisme indepe per guanyar eleccions en la malenconiosa Catalunya post-procés" i al mateix mitjà, un dels cervells de JxCat, Agustí Colomines, rematava referint-se a Gabriel Rufián: "El mateix diputat que va acusar de traïdor el president Puigdemont el 27-O és ara l'encarregat de llegir la carta de Junqueras que anuncia una treva i el consegüent retorn dels republicans a l'autonomisme mansoi".

Per posar dos exemples més, a Twitter l'exdiputat de la CUP Julià de Jodar etzibava que "si n'hi ha que dubten que l'escenificació d'ERC ha estat una mostra de pura competitivitat per l'hegemonia sobre l'antic bloc independentista, i no pas una mostra de servei a la unitat de l'1-O, que ho digui i prou filigranes". Al seu torn, la tertuliana Pilar Rahola, afirmava al programa FAQS de TV3 que s'havia "sentit ofesa" per la carta de Junqueras.

Malgrat tot, però, els sondejos demoscòpics auguren als republicans els millors resultats de la seva història a les eleccions vinents. Per exemple, el Baròmetre de Juny de l'Ajuntament de Barcelona feia pujar als republicans del 6,6% dels vots el 2015 al 12,4, quedant com a segona força, per darrere de Barcelona en Comú, i a set punts del PDeCAT. L'última enquesta sobre les eleccions a les Corts espanyoles, publicada per La Razón, també dóna a ERC un augment de nou a 11 diputats, mentre que el PDeCAT perdria dos escons, passant de vuit a sis.

Una aparent contradicció que podria respondre al que molts analistes denominen com bombolles mediàtiques. Un fenomen que provoca que certs climes d'opinió es retroalimentin generant una percepció esbiaixada de la realitat. Tal vegada, també és cert que podria donar-se el cas que els sondejos estiguin inflant els resultats d'ERC o que el desgast dels darrers mesos encara no hagi estat copsat pels estudis demoscòpics. L'erosió mediàtica, a vegades, actua com una pluja fina i Esquerra sap per experiència que, amb les enquestes, les tornes es poden girar ràpidament.

Més quan al davant té un espai, el postconvergent, que acostuma a jugar les cartes mediàtiques amb gran encert i contundència. Només cal veure com, el 21 de desembre, Junts per Catalunya aconseguia passar per davant a una ERC que sortia disparada a les enquestes. Algunes els pronosticaven més de 40 diputats i les estimacions, a la baixa, de la direcció contaven obtenir-ne 36 o 37. Finalment, però els republicans es van quedar amb 32 escons, a dos de JxCat. "En aquests moments en què ningú no sap el mapa polític en cap de les pròximes eleccions, fer enquestes és com voler pescar en un riu tèrbol", afirma el sociòleg Salvador Cardús, que considera que ERC faria bé de no fiar-se dels sondejos demoscòpics en plantejar la seva estratègia política.

Esmenes des de sota

Aquests dies, però, les crítiques han arribat des de dins també. La percepció no és tant de dissidència com de desacord amb el rumb pragmàtic pres per la direcció. En les esmenes de la ponència política que ha de definir la línia del partit, els dirigents que han agafat el timó -amb el president del partit, Oriol Junqueras, pres per motius polítics i la secretària general, Marta Rovira, a l'exili- n'han rebut de fredes i de calentes. La més freda de totes, l'aprovació de l'esmena que demanava el canvi de nom de la ponència, que ha passat de "Fem República" a "Ara, la República Catalana". Entre les 1450 esmenes, destaca també la reformulació del redactat, que ha passat de 54 a 93 pàgines, la recuperació de la possibilitat d'emprendre la via unilateral que havia quedat apartada en el text original, cuinat per l'equip que liderà Eduard López, vicesecretari general d'acció política.

"Més que un aval a la direcció d'ERC, hi ha hagut una esmena a la totalitat del que aquesta presentava", opina l'economista i exdirigent de la formació, Antoni Soy. Afegeix que, malgrat que "s'ha fet que la direcció rectifiqués en coses importants, no veurem canvis efectius en la manera de fer".

Fonts d'Esquerra, però, s'esforcen a destacar la participació i les esmenes com a símbol de la bona salut del partit i segell de qualitat del seu assemblearisme. "Probablement no canviarà gran cosa del dia a dia d'ERC, però un document així és lògic que generi una participació alta. Mostra un bon estat de salut del partit en un període de desconcert. A ERC sempre hi ha hagut tensió entre les bases i la direcció", assegura Cardús.

En aquesta línia, a favor de la direcció del partit hi ha la ratificació per part de les bases de l'aposta perquè l'independentisme concorri en llistes separades a les eleccions vinents municipals. Un element que els pot donar forces per mantenir posicions davant les pressions que els darrers dies està rebent per l'espai post convergent, però, en especial, per part de l'Assemblea Nacional de Catalunya.

L'estratègia que passa pel que s'ha anomenat eixamplar la base també ha quedat ratificada per la militància del partit. Aquest punt es pot veure com a rellevant si, tal com indica la politòloga Sandra León, es percep la ponència "com un símptoma de la competició soterrada que hi ha entre ERC i el PDeCAT per l'hegemonia independentista". Segons ella, l'escrit, també permet als republicans presentar-se davant de les negociacions amb Pedro Sánchez amb un "perfil dur".

León, però adverteix que els processos de negociació, com el que es podria obrir amb l'Estat espanyol, "tensen els partits". I el debat de la ponència podria ser un indicador de com les bases són més difícils de moderar que no pas les elits, de caràcter més pragmàtic. Així, afirma que, amb el debat de la conferència nacional, "hem vist una escletxa molt suau. Potser els esdeveniments dels mesos que vénen fan que l'escletxa creixi una mica més".

Resta el dubte de si l'absència de Junqueras, arran del seu empresonament, podria facilitar el retorn de les dinàmiques caïnites que arrossegava històricament el partit i que va aconseguir erradicar amb la seva arriba a la presidència. Per a Cardús, aquesta possibilitat és remota en tant que considera que el lideratge que exerceix Junqueras és més "moral" que no ideològic i que, per tant, segueix vigent encara que estigui a la presó.

Amb tot, un cop superada la conferència nacional, no fa pinta que les coses es calmin mediàticament per als republicans, que hauran de fer front a dos factors clau. El primer, el desgast que intentarà impartir-los l'espai de Junts per Catalunya de cara a les municipals. El segon, la gestió del seu rol al Congrés dels diputats després donar suport a la moció de censura de Sánchez. Tant si decideixen exercir de bloqueig a la seva acció de govern com si aposten per donar suport a algunes de les seves polítiques progressistes, la crítica està servida. Caldrà veure si, finalment, els acaba desgastant en el camp demoscòpic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.