Els resultats de Catalunya en les proves PISA del 2022 cauen en picat en els tres àmbits d'avaluació i situen l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i dels països de l'OCDE. Segons es desprèn de l'informe publicat aquest dimarts, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018. És la puntuació més baixa des del 2006. En competència científica, l'alumnat català ha obtingut la pitjor dada des del 2003 amb 477 punts, 12 menys que el 2018. En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s'ha situat en les últimes posicions de l'Estat amb 462 punts, 22 menys que el 2018, i només per davant d'Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404).
Les proves PISA 2022 van avaluar la competència en matemàtiques, ciències i comprensió lectora de més de 700.000 alumnes de quinze anys de 81 països d'arreu del món. A Catalunya, es van fer durant la primavera del 2022.
Catalunya retrocedeix en tots els àmbits
En competència matemàtica, l'alumnat examinat ha obtingut 469 punts, mentre que en les proves del 2018 van assolir 490 punts. Es tracta d'un retrocés de 21 punts que situa Catalunya per sota de la mitjana a tot Espanya, on el resultat en matemàtiques ha estat de 473 punts. Així mateix, l'alumnat català també ha quedat per sota de la mitjana dels països de l'OCDE en aquesta matèria, que han registrat un resultat de 472 punts. A escala estatal, en matemàtiques, igualen o queden per darrere de Catalunya set comunitats: Extremadura (469), Castella la Manxa (464), Múrcia (463), Andalusia (457), Illes Canàries (447), Melilla (404), i Ceuta (395). És el pitjor resultat de Catalunya en competència matemàtica des del 2006.
En competència científica, Catalunya ha registrat els pitjors resultats des de 2003. L'alumnat català ha obtingut 477 punts,12 menys que a les proves del 2018, i s'ha situat a 8 punts de la mitjana tant d'Espanya (485) com de l'OCDE (485). En aquest àmbit, només han obtingut pitjors resultats que Catalunya les comunitats de Castella la Manxa (475), Andalusia (473), Illes Canàries (473), Melilla (414) i Ceuta (410).
En comprensió lectora, de nou, l'alumnat català ha registrat la pitjor dada des del 2006. En aquest àmbit, Catalunya ha assolit 462 punts, 22 menys que en les proves del 2018. Aquesta puntuació situa Catalunya 12 punts per sota de la mitjana d'Espanya (474) i 14 punts per sota de la mitjana dels països de l'OCDE (476). En comparació amb la resta d'Espanya, només queden per sota de l'alumnat català Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404). En les proves PISA del 2018, l'OCDE va publicar els resultats en comprensió lectora d'Espanya quinze dies més tard que la resta, després de detectar "anomalies". En un comunicat, l'organització va assegurar que s'havia percebut un ''comportament de resposta inversemblant'' per part dels estudiants que van respondre més de vint preguntes de la secció de fluïdesa lectora amb menys de 25 segons, quan de manera general s'hi van dedicar entre 50 segons i més de dos minuts.
Singapur encapçala el rànquing de l'informe PISA 2022
A escala global, en competència matemàtica, els millors resultats els ha obtingut Singapur (575), el Japó (536), Corea (527), Estònia (510) i Suïssa (508). En comprensió lectora, encapçalen el llistat de resultats Singapur (543), Japó (516), Irlanda (516), Corea (515), i Estònia (511). Finalment, en competència científica, els millors resultats s'han registrat a Singapur (561), el Japó (547), Corea (528), Estònia (526) i el Canadà (515).
Catalunya, al nivell d'Itàlia, el Vietnam o Noruega
En comparació amb altres països, en competència matemàtica, Catalunya (469) està al nivell d'Itàlia (471), el Vietnam (469) o Noruega (468). En comprensió lectora, amb 462 punts, Catalunya se situa al nivell del Vietnam (462) o els Països Baixos (459). Finalment, en ciències, Catalunya (477) queda al nivell d'Itàlia (477), Noruega (478) o Turquia (476).
El Govern atribueix els resultats de l'informe PISA a una "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant a les proves
El Govern atribueix els mals resultats de Catalunya a l'últim informe PISA a una "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant a les proves. Així ho ha afirmat el secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata, que ha admès que l'alumnat català "ha empitjorat clarament" en els tres àmbits que avaluen les proves PISA. Segons Educació, un 24% dels alumnes examinats eren immigrants, mentre que en el conjunt del sistema educatiu català aquests representen un 15%. D’altra banda, el departament ha indicat que els mals resultats en comprensió lectora es deuen a un “relaxament” en l’ensenyament de l’hàbit de lectura des de les etapes inicials de l’educació.
Davant la davallada de Catalunya en tots els àmbits de l'informe del Programa per a l'Avaluació Integral d'Alumnes (PISA) 2022, que avalua les competències en matemàtiques, ciències i comprensió lectora de l'alumnat de 15 anys dels països de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el departament ha insistit que un dels factors que ha influït en els resultats és la "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant.
En la justificació de les causes dels resultats, el secretari de Transformació Educativa ha destacat que Catalunya és un territori amb molts alumnes d'alta complexitat en què els factors de pobresa o mobilitat afecten especialment els resultats dels alumnes arribats d'altres països. "Això dificulta l'obtenció d'un diagnòstic més ajustat", ha assegurat. Segons Educació, el percentatge d'alumnat immigrant al sistema educatiu català és d'un 15% d'acord amb dades del ministeri d'Educació. Tanmateix, en la mostra d'alumnes examinades a les PISA 2022 el percentatge és d'un 24%.
En aquest sentit, segons ha apuntat García Plata, la intenció del departament és posar-se en contacte amb l'OCDE perquè de cara als propers informes es tingui en compte "aquesta variable". "És un col·lectiu amb resultats més baixos, com és lògic, perquè sovint no poden completar tota l'escolarització i per altres factors de vulnerabilitat", ha apuntat García Plata, que alhora ha defensat que la voluntat del departament "no és quedar bé", sinó "tenir una bona informació" per poder prendre "millors decisions". "Que no tingui biaixos pel perfil de la mostra és molt important".
Segons ha detallat el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, dins d'aquest 24% d'alumnes immigrants que van ser examinats a les PISA 2022, un 14,% són immigrants de primera generació -nascuts a un altre país-, i un 9,5% són de segona generació -nascuts a Catalunya amb pares procedents d'un país estranger-.
"Tenim convenciment que una línia dactuacio prioritària és actuar sobre els centres amb complexitat perquè actuant aquí és on podem generar un impacte més gran en la millora global dels resultats", ha afirmat García Plata.
Mesures "urgents" per reforçar la comprensió lectora a les etapes inicials del procés educatiu
Malgrat els resultats, que situen l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i de l'OCDE, amb caigudes de més de vint punts en matèries com les matemàtiques o la comprensió lectora, el departament ha afirmat que el sistema està començant a "remuntar" després del "punt d'inflexió" que va suposar la pandèmia. García Plata ha insistit que en les últimes competències bàsiques realitzades als alumnes de sisè de primària i quart d'ESO ja es va detectar un "canvi" en les tendències i, en aquest sentit, ha defensat que el departament mantindrà les mesures posades en marxa en els últims mesos, com la reducció de les ràtios, la personalització en els processos educatius de cada alumne o l'increment de recursos i acompanyament als centres d'alta complexitat. "Els canvis fets no tindran un resultat immediat, requereix perseverança i mantenir una línia coherent i constant", ha indicat.
Tot i això, García Plata ha admès que l'àmbit que "més preocupa" són les matemàtiques i la comprensió lectora, on la caiguda dels resultats ha estat més accentuada. En concret, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts a l'informe PISA 2022, 21 punts menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018, i que alhora és la puntuació més baixa des del 2006. En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s'ha situat en les últimes posicions de l'Estat amb 462 punts, 22 menys que el 2018, i només per davant d'Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404).
En aquest sentit, el departament admès que cal "prioritzar" l'àmbit de la comprensió lectora en les etapes inicials del procés educatiu. Precisament, el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, ha admès que el sistema educatiu català "ha anat abandonant" l'ensenyament de l'hàbit de lectura entre els infants. "Ho estem reactivant", ha assegurat. Al seu torn, García Plata ha coincidit en la necessitat de "focalitzar urgentment" els esforços en la implementació de mesures que reforcin la comprensió lectora entre l'alumnat atès que aquesta és determinant "en tot el procés educatiu".
Preguntat per si les retallades de fa una dècada han pogut impactar en els resultats de l'alumnat català, García Plata ha afirmat que Catalunya té un sistema educatiu amb una complexitat "incontestable" i que, per tant, necessita "el màxim de recursos". "Algun impacte ha de tenir", ha admès. Tot i això, no ha volgut atribuir els resultats a una mesura concreta perquè seria "reduccionista i demagògic".
Junts demana al Govern que "passi a l'acció" davant les "alarmants" dades de l'informe PISA
La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha qualificat "d'alarmants" les dades de l'informe PISA que situa Catalunya "a la cua de l'estat espanyol i dels països de l'OCDE en comprensió lectora, matemàtiques i ciència". "És hora de passar de les paraules als fets. Cal passar a l'acció", ha afegit en un comunicat. Sales ha avançat que una de les primeres accions del grup parlamentari serà demanar la compareixença en seu parlamentària de la consellera d’Educació, Anna Simó, perquè doni les "explicacions oportunes" sobre com el Govern pensa revertir aquesta situació.
Segons Sales, "l'educació és la base que marca l'evolució de qualsevol país" i ha assenyalat que l'informe retrata una situació "alarmant". "És un problema greu de país, amb conseqüències de present i, sobretot, de futur", ha avisat.
Per a la portaveu de Junts, cal que el Govern "redefineixi" les línies estratègiques de la política educativa. Recorda que, des del seu grup, fa temps que es demana un "canvi de rumb" i afegeix que ara és més visible que mai la "pèssima gestió" de l'anterior conseller d'Educació, Josep González Cambray.
Sales ha recordat que abans de l'estiu el Parlament va celebrar un ple monogràfic sobre educació a iniciativa de Junts i ha instat el Govern a implementar els acords que en van sortir. "El sistema educatiu de Catalunya necessita canvis urgents. No pot esperar més. Continuarem interpel·lant el Departament d'Educació", ha sentenciat Sales.
La CUP vincula els resultats de PISA a la "manca de recursos de l'educació pública" i a les ràtios "massa elevades"
La CUP considera "molt dolents" els resultats de l'informe PISA i assenyalen els factors que hi han portat: "la manca de recursos a l'educació pública i les ràtios massa elevades". Així ho ha denunciat aquest dimarts el diputat anticapitalista Xavier Pellicer. En roda de premsa al Parlament ha assegurat que "són les principals problemàtiques, sumat a moltes altres qüestions com el malestar dels docents, la precarietat dels docents i els centres públics o la manca de diàleg del Govern amb la comunitat educativa". L'informe fet públic aquest dimarts situa Catalunya a la cua d'Espanya en totes les matèries avaluades.
En paral·lel, la CUP ha reclamat "explicacions" al Departament d'Educació després d'unes declaracions que relacionaven la "sobrerepresentació" de la immigració amb els mals resultats de l’informe PISA. Entre les preguntes registrades al Parlament, demanen si són "conscients de la contribució d'aquesta interpretació al foment del relat racista sobre les desigualtats". El diputat Carles Riera ha exigit una "rectificació urgent" en un missatge a X.
Els comuns denuncien que l'educació no és una "prioritat pressupostària" per al Govern després de l'informe PISA
Els comuns consideren com a "catastròfica" la situació de l'educació a Catalunya, el mateix dia que s'ha fet públic l'informe PISA que situa Catalunya a la cua d'Espanya en totes les matèries avaluades. El portaveu d'ECP al Parlament, David Cid, ha parlat aquest dimarts d'una "dècada perduda" i ha recordat que aquestes polítiques estan en mans d'ERC "des de fa cinc anys". En aquest context, ha reclamat al govern que estableixi un diàleg per a "rellançar i refer el Pacte Nacional per l'Educació. En l'inici de les negociacions pressupostàries, Cid també ha denunciat que no sigui una "prioritat" per a l'executiu. Ha contraposat el 6,5% de creixement d'Educació davant la mitjana del 9,5% de la despesa no finalista no financera.
En roda de premsa al Parlament, David Cid ha constatat que "tenim més mestres que mai a la història de Catalunya i les pitjors dades en competències," i ha assegurat que "estem davant una crisi educativa". Per això, "si el Govern no se'n surt", li ha reclamat que "dialogui i treballi conjuntament amb tota la comunitat educativa i els grups parlamentaris".
Després de mantenir els primers contactes pels pressupostos de la Generalitat per al 2024, el portaveu dels comuns ha dit que "no pot ser que no tinguem capacitat de fer aquest tema una prioritat de país" i que "no sigui una prioritat pressupostària". Ha defensat que hauria de créixer "mínim el que creix el pressupost de la Generalitat".
Els sindicats vinculen els mals resultats de PISA a la manca de recursos i d'inversió educativa
Els sindicats educatius vinculen els mals resultats de PISA a la manca de recursos i d'inversió educativa. Així ho han valorat en declaracions a l'ACN USTEC, Professors de Secundària, CCOO i la Intersindical, poc sorpresos pels resultats dels alumnes catalans. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha lamentat que l'escola inclusiva quedi altre cop "en dubte" després que Educació hagi atribuït els resultats a la "sobrerepresentació" d'immigrants en les proves competencials. Segons ella, el problema és que no s'han aportat els recursos necessaris. Per a Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària, "el que està fallant no és ni la pandèmia ni el creixement d'immigrants" sinó "el model educatiu que s'està implementant".
Les organitzacions reclamen un canvi de model i millors condicions laborals. I és que, per als sindicats, una cosa va vinculada amb l'altra, ja que els recursos afecten àmbits com les ràtios, l'estabilitat de les plantilles o l'escola inclusiva.
"Si hi ha mals resultats és perquè el departament no ha fet que els nouvinguts tinguessin els recursos necessaris”, ha dit Segura. La portaveu ha afirmat que els sindicats fa temps que alerten d’una "davallada pedagògica" als centres provocada per les directrius de la conselleria, que "no respon a les necessitats reals de la societat sinó a uns interessos mercantilistes". Segura ha apuntat també que la digitalització, que s’ha fet "malament", "de manera gens planificada" i "amb zero component pedagògic", ha estat un dels factors claus de la davallada.
En la mateixa línia, Massó ha expressat que "un sistema educatiu que renuncia a ensenyar difícilment pot aconseguir bons resultats en unes proves que requereixen continguts competencials per fer-les bé". El secretari general de Professors de Secundària ha carregat contra el model educatiu, que "falla" i no fa la funció que hauria de fer: "transmetre coneixements i que els alumnes aprenguin aquelles coses que al carrer o a casa no aprendran".
"Als currículums estem parlant de matemàtiques socioemocionals, cosa que ningú sap què vol dir, i aquests són els resultats", ha afegit. Massó ha dit que per "retornar" a una escola que tingui com a objectiu principal la transmissió de coneixements s'han de seguir les recomanacions dels països que encapçalen la llista i no les de PISA.
El portaveu d'Intersindical, Marc Martorell, ha qualificat els resultats de "desastrosos". Seguint la línia dels companys sindicalistes, ha dit que en els darrers anys s'ha fet incís en competències que no són fonamentals mentre que se n'han abandonat d'altres que sí que ho són, com la lectura i l'escriptura. "Estem trobant alumnat en cursos avançats d'ESO amb problemes molt greus de comprensió lectora i expressió escrita", ha alertat. Martorell ha recomanat "aprendre i fer marxa enrere per retornar a allò que és més bàsic".
Per la seva banda, la secretària general de CCOO, Teresa Esperabé, ha recordat que la davallada del nivell educatiu no es dona "d'un dia per l'altre" i ha assenyalat que un dels problemes de les escoles catalanes és que tenen ràtios molt altes. De fet, Esperabé ha destacat que són les més altes de l'Estat a l'ESO i grau mitjà, i les segones més altes a infantil, primària, batxillerat i grau superior. "Això té una repercussió molt clara perquè no podem fer atenció individualitzada", ha dit la sindicalista. A banda, la secretària general ha exigit perfils multiprofessionals als centres i modificar el decret de plantilla.
Esperabé ha subratllat també que la inversió de l'estat en Educació està lluny del 6% del PIB que preveu la LEC. A dades del 2020, Catalunya destina només el 3,82%, per sota de la mitjana estatal del 4,93%.
Aragonès creu que l'informe Pisa és "dolent, sense excuses" però defensa la feina del Govern per "capgirar la situació"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat en un fil a la xarxa social X que l'informe Pisa és "dolent, sense excuses". El cap de l'executiu català ha fet referència així als resultats de l'estudi difosos aquest dimarts, que situen l'alumnat català a la cua d'Espanya i d'Europa en diverses matèries. "Per això, des de fa temps posem tota l'energia i recursos per capgirar la situació, acabar amb la segregació escolar i donar resposta als nous reptes educatius", ha subratllat Aragonès, que també ha recordat que el curs va començar amb "més mestres que mai i reduint les ràtios". I ha reblat: "Ens hi juguem el futur del país".