Estat espanyol

Sánchez rema entre l'estètica i el canvi

El nou Govern espanyol supera els seus primers 100 dies beneficiat per les enquestes però amb un futur difícil. A l’horitzó es contempla una més que complicada aprovació dels Pressupostos i un conflicte català que queda ben lluny de ser resolt.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Actualització: Després de la publicació d'aquest reportatge, la ministra de sanitat Carmen Montón ha dimitit en fer-se públic que havia hagut irregularitats en l'expedient i el treball final del seu màster a la universitat Rey Juan Carlos. La dimissió ha servit per intentar pressionar a Pablo Casado (PP) perquè seguís els passos de la líder socialista. Tanmateix, la polèmica dels màsters també ha enxampat a Pedro Sánchez, tot i que els informes antiplagi, finalment, han dictaminat que la seva tesi doctoral no havia estat copiada. Tot i això, Albert Rivera (C's) no ha perdut l'ocasió per intentar desgastar a l'actual president.

L’Estat espanyol ha passat de l’estàtic estaferm a l’incert navegant. Si Mariano Rajoy era conegut per capejar els cops mantenint-se estàtic enmig la justa, els 100 primers dies de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol han estat plens de gesticulacions amb voluntat de marcar perfil propi i distanciar-se del seu predecessor.

“El primer èxit de Sánchez va ser trobar el moment clau per presentar i guanyar la moció de censura”, declara el politòleg de la Universitat Pompeu Fabra, Marc Sanjaume. Endevinar l’ocasió per donar el cop de gràcia a un Rajoy empudegat per la corrupció del PP i la crisi catalana li ha permès culminar el que es podria considerar una remuntada històrica. De ser un pària al seu propi partit, expulsat com a cap de files del grup al Congrés, a liderar el partit i esdevenir president del Govern amb només 84 diputats i el suport d’Unidos Podemos, Compromís, i els nacionalistes i independentistes bascos i catalans.

Una arrencada de pel·lícula per a una singladura titubejant on Sánchez navega entre els gestos i les polítiques efectives. A l’horitzó, la primera prova de foc, l’aprovació d’uns Pressupostos que desvelaran si és capaç de sortir viu de la tempesta catalana. Fins ara, ha tingut la sort que “l’estiu l’ha beneficiat”, diu la politòloga Aida Vizcaíno en referència a la poca intensitat política i la nul·la activitat legislativa del mes anterior.

Tanmateix, de reptes no n’ha tingut, ni en tindrà, pas pocs. I el primer és dins de casa. “És com un pària i té en contra part del nucli dur del PSOE. Cada cop que fa una passa dialogant amb Catalunya se li tiren a sobre”, relata la politòloga de la Universitat de Barcelona Sònia Andolz. Malgrat tot, la capacitat d’influència de la presidència li ha permès mantenir el galliner força tranquil. Com a mínim així ho creu el politòleg de la Universitat Carlos III de Madrid, Pablo Simón: “Als barons els interessa que el Govern vagi bé perquè tenen les eleccions autonòmiques a prop”.

Superat això amb aparent facilitat, Sánchez i el seu Govern farcit de figures mediàtiques —l’efímer Màxim Huerta inclòs— ha vist com un efecte lluna de mel l’ha fet créixer a les enquestes i fins i tot algunes el situen com a primera força en les properes eleccions. Ara bé, Sanjaume creu que és un efecte limitat, perquè, fora de l’augment demoscòpic, no ha generat “gaire suport ni adhesió, ni tan sols entre la intel·lectualitat progressista”. És més, Pablo Simón alerta que aquest “impuls no necessàriament ha de ser sostingut. Si comet errades perdran ràpidament aquest avantatge. A més, és irrellevant qui sigui el primer partit, ara l’important és quin bloc suma. No li serveix créixer a costa de Podemos”.

Aquí és on apareixen els altres dos reptes de Pedro Sánchez i el seu Govern. El primer, el de no cometre errades, implicarà sobretot donar resposta a les tensions territorials, en especial al cas català. El segon consistirà a trobar un perfil moderat que li permeti mostrar-se com una força de progrés sense regalar l’espai del centre i el centredreta a Ciutadans i el PP. Aquí, la gestió de temes com la memòria històrica, les polítiques migratòries o el feminisme seran cabdals.

Fredes i calentes

En aquests tres darrers ítems, Sánchez n’ha fet de tots colors. La legislatura la va començar amb la recuperació, via decret llei, de la sanitat universal per als migrants i l’anunci de l’acollida dels refugiats del vaixell Aquarius que havien estat repudiats pel ministre italià d’Interior, Matteo Salvini. Elogis a l’esquerra i crítiques a la dreta. La contra la va donar a finals d’agost amb la devolució exprés de 114 migrants que havien creuat la frontera sud per Ceuta i que li va valer la felicitació de l’extrema dreta alemanya. La qüestió, a més, no fa pinta de millorar. Les tenses relacions actuals de l’Estat amb el Marroc fan que aquest país sigui més lax en el control fronterer. Andolz apunta que, a més, Sánchez va alterar la tradició d’una de les primeres visites internacionals al Marroc, en pro de la “gira per Amèrica Llatina i Europa. Viatges que marquen prioritats”.

De contrastos, també n’ha tingut en el camp de la memòria històrica. S’ha mantingut ferm i ha firmat un decret per exhumar Franco del Valle de los Caídos entre crítiques de PP, C’s i la parròquia espanyolista més radical. Tanmateix, recentment, una campanya estatal de commemoració dels 40 anys de la constitució on s’equiparaven el bàndol republicà i el franquista —anomenat “nacional” als cartells— li ha valgut un bon grapat de crítiques des de l’esquerra.

/EFE

Finalment, en la qüestió del feminisme, Sánchez va arrencar entre elogis en configurar, per primer cop a la història, un equip de Govern amb més dones que homes als ministeris. Ministeris entre els quals en destaca un de dedicat, exclusivament, a les polítiques d’igualtat. Les crítiques, en canvi, li han arribat després de fer dimitir la directora general de Treball, Concepción Pascual, per haver acceptat el registre com a sindicat de l’Organización de Trabajadoras Sexuales.

A la bossa de deures que li reclama l’esquerra hi ha també la derogació de dues de les llei marca de la casa del PP: la llei mordassa i la reforma laboral. Sánchez ha promès l’anul·lació de totes dues. No obstant això, sembla que l’hauria de preocupar més l’aprovació dels Pressupostos de l’any vinent.

El repte territorial

Per tirar-los endavant li caldrà no sols el suport de Podemos, sinó també el de les diferents forces territorials, en especial les catalanes. És aquí on haurà d’invertir un nombre més gran d’esforços si vol sortir il·lès de la legislatura.

El conflicte català és un os dur de rossegar per a Sánchez. Fins ara, segons l’opinió de Marc Sanjaume, el nou president espanyol s’ha comportat “una mica com Zapatero. Sembla que pensa que tot s’arregla amb el talante i bones paraules”. En aquest sentit, ha mostrat un to més rebaixat, ha reactivat les reunions bilaterals i ha fet algun gest interessant com el de permetre l’acostament dels presos polítics independentistes a les presons catalanes.

A més, el passat 9 de juliol es va produir la primera reunió entre el president de l’Estat espanyol i el de la Generalitat —la primera des del gener de 2017—. Una trobada sense grans conclusions, però amb l’acord de fer una nova reunió entre Torra i Sánchez a Barcelona durant la tardor. El desgel és una de les banderes del nou president.

Els partits catalans, però, posen les línies vermelles per començar a negociar un possible suport als Pressupostos en una ordre del Govern espanyol a la Fiscalia de l’Estat per tal que retiri les acusacions de sedició i rebel·lió contra els líders independentistes. A més, exigiran també passos clars que assenyalin la possibilitat d’arribar a un futur referèndum acordat.

Tanmateix, per part de Sánchez, fins ara, només hi ha hagut la proposta de plantejar un referèndum sobre l’autogovern català que aniria vinculat a un nou estatut. És més, el president espanyol va llançar un toc d’atenció a Torra advertint-lo que ja “coneix el camí si torna a la desobediència”.

Aquesta dicotomia entre bones paraules i pocs gestos efectius, tenint en compte la limitació temporal que suposen 100 dies d’estiu, també s’ha donat a les illes Balears i al País Valencià.

Al territori insular destaca l’augment del descompte dels bitllets d’avió per a residents del 50% al 75%, que en primera instància semblava que no prosperaria. No obstant això, les promeses d’un nou Règim Especial de Balears (REB) acompanyat d’un nou finançament, de moment, queda només en anuncis. Tampoc hi ha hagut una gran reunió amb la presidenta Francina Armengol, tot i la trobada que van compartir quan Sánchez va volar a les Illes per visitar el rei espanyol durant les seves vacances.

La qüestió del finançament és també compartida pel País Valencià. Cal recordar que Sánchez només s’ha reunit amb Ximo Puig —que a les primàries del PSOE va fer costat a Susana Díaz— durant 45 minuts en el polèmic viatge amb avió oficial per anar al festival musical FIB, celebrat a Benicàssim (Plana Alta). Hi ha obert un conflicte de Govern pel suport del conseller socialista d’Hisenda, Vicent Soler, a la pujada del 0,1 al 0,3% del sostre de dèficit, en contra de la voluntat de Compromís. A més, en una entrevista a la Cadena SER, Sánchez va afirmar que en aquesta legislatura no hi hauria temps per aprovar un nou model de finançament, una de les demandes històriques del País Valencià.

A favor de Sánchez, però, hi ha alguns gestos destacables cap al territori, com el nomenament de tres ministres valencians —el dimitit Màxim Huerta inclòs— o situar el Ministeri d’Igualtat adscrit a vicepresidència, tal com va fer Mònica Oltra. El gest més important, però, ha arribat per part del ministre valencià José Luís Ábalos, amb el nomenament de Josep Vicent Boira —secretari autonòmic amb Compromís— com a responsable del nou comissionat del corredor mediterrani. A Boira l’acompanyarà un equip de 10 persones amb la voluntat de passar pàgina del model de l’Espanya radial.

Amb tot plegat, ara Sánchez té per davant un any i escaig de legislatura en què haurà de demostrar si aconsegueix aguantar la tendència demoscòpica positiva dels primers compassos de legislatura. Una legislatura que hi ha qui dubta que pugui acabar. De nou, la clau seran la qüestió pressupostària i el conflicte català, ambdós molt lligades entre si.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.