Cultura

155 fotos i 55 urnes a Perpinyà

L’absència total d’imatges sobre l’1-O al Festival de Fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà anima el comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord a portar l’exposició ‘55 urnes per la llibertat’ i a organitzar una exposició de 155 fotografies del procés en sis espais de Perpinyà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un fotògraf italià s’ha desviat de la ruta marcada per Visa pour l’Image, el festival de Fotoperiodisme que omple Perpinyà (Rosselló) d’imatges esfereïdores de l’aldea global. Les passes l’han dut fins a la plaça Josep Sebastià Pons, on hi ha la Maison de la Catalanité, l’espai on també hi ha aterrat, procedent de Brussel·les, la mostra 55 urnes per la llibertat. Són urnes convertides en objectes d’art amb més o menys fortuna però un únic objectiu: recaptar fons per la caixa del Comitè de Solidaritat Catalana per a les famílies dels presos i exiliats.

'55 urnes per la llibertat' s'exposa a la Casa de la Catalanitat de Perpinyà fins el 16 de setembre

 

L’italià, fotògraf d’un mitjà d’Aversa, una ciutat italiana propera a Nàpols, va d’exposició en exposició i no porta càmera. Amb el mòbil fotografia les urnes i fa un vídeo de les imatges de l’1-O captades per Jordi Bartoli. Explica a EL TEMPS que li agrada l’exposició («molt creativa») i sobretot el missatge del títol ('55 urnes per la llibertat') i els seus objectius (que, segons el catàleg, són la «defensa de la llibertat i la democràcia»).

L’endemà, el fotògraf viatja a Barcelona, convidat per Canon, per a la presentació a nivell europeu de l’últim model de càmera de la multinacional japonesa.

La Montse és de Terrassa i ha pujat a Perpinyà amb familiars i amics per veure l’exposició de les urnes i la de les fotografies del procés, ‘155 fotos per la llibertat’, que ha organitzat el mateix Comitè de Solidaritat i estan disposades en sis espais de Perpinyà. Montse afirma que està «molt decebuda» amb Visa Pour l’Image perquè «l’1-O va ser un fet rellevant de 2017 i no se’n parla gens». Dolguda, explica que sempre pujava a Perpinyà per visitar totes les exposicions de Visa pour l’Image però enguany no hi anirà a cap de les organitzades pel Festival. «Ja està bé que hi hagi imatges dels rohingyas -jo també estic a favor de la seva lluita- però no pot ser que s’ignori el que passa aquí al costat».

Francesc Bitlloch, membre de l’esmentat Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, qualifica de «molt sorprenent» que «en un festival on es volen presentar fotografies dels principals fets de l’any no n’hi hagi cap de l’1-O». Sembla, diu Bitlloch, que «la filosofia sigui com més lluny i més exòtic, més interessant».

De fet, la sorprenent ignorància del festival pels assumptes de la veïna Catalunya del sud va ser el que impulsà el Comitè de Solidaritat a oferir unes exposicions alternatives que puguin satisfer la curiositat del públic atret a Perpinyà pel Visa pour l’Image. El primer que van fer va ser demanar explicacions a Visa pour l’Image. El festival va al·legar que no s’hi havien presentat col·leccions coherents sobre l’1-O. Inicialment, el comitè va voler organitzar un acte de protesta però va optar per exposicions alternatives quan Visa pour l’Image va incloure a la seva programació una taula rodona sobre el «Tractament mediàtic de la crisi catalana: els esdeveniments de l,’1 d’octubre de 2017», debat que es va celebrar el passat 4 de setembre amb la presència de Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya; el fotògraf d’El Món Jordi Borràs i sengles corresponsals, alemanya i italiana, que van cobrir els fets.

L’acte d’inauguració de les exposicions, amb la presència del president Quim Torra a Perpinyà, va concentrar dues-centes o tres-centes persones a la Casa de la Catalanitat i els principals representants institucionals de Perpinyà van lluir llaços grocs: des de l’alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, fins a la presidenta del Departament dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe, o el vicepresident comunista del Departament, Nicolas Garcia.

Garcia ha estat el polític que ha donat un suport més decidit a les exposicions de les urnes, segons membres del Comitè.

Les reinterpretacions artístiques de les urnes han estat obra de 55 artistes, dels quals 33 són catalans, 8 catalans del nord, 12 francesos, un és argentí, una altra; alemanya, i una hongaresa (sumen 56 perquè hi ha una obra que la signen dos autors).

'El republicòfon' de Pascal Comelade, amb un punt vermell al 'si'

Entre els nordcatalans hi ha el músic Pascal Comelade, que ha convertit una urna en un orgue amb la tecla del si assenyalada amb un punt vermell. El ceretà Miquel Arnaudiès, amic personal de la Muriel Casals, fa una obra que fa referència a les paraules de l’exdiputada i expresidenta d’Òmnium Cultural -»no som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni»- per afirmar que «ja no és un somni», al costat d’una urna destrossada.

Una altra obra la signa BKB (Brigitte Kühlewind-Brennenstuhl), que «va ser presa política per haver volgut fugir de l’Alemanya de l’est» i la situa sobre un article del diari del Che de l’1 d’octubre de 1967. També hi ha obres d’Antoni Llena, Assumpció Mateu, Anna Llimós i Claret Serrahima, entre d’altres.

L’Ona S. ha pujat a Perpinyà des de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) per veure l’exposició. «Ens agrada que fora de casa nostra se’ns tingui en compte i s’hi dediqui una mostra en un espai com aquest». Ona creu que l’exposició és «fantàstica» i un bon homenatge a l’1-O. Recorda que el dia del referèndum d’independència Sant Cebrià «va estar quatre hores aguantant la policia per evitar que, mentrestant, hi anessin a altres pobles». Ona va acompanyada de la seva filla adolescent. Explica que les actuacions policials de l’1-O la van deixar molt preocupada. «Aquell dia em va dir: ‘La policia està per cuidar-nos i ens ha vingut a pegar’».

Segons Josep Bitlloch, la meitat dels visitants de l’exposició són de Catalunya sud i l’altra meitat de la Catalunya Nord. El llibre de visites de l’exposició conté més missatges del sud però n’hi ha una mica de tot. Un visitant ha escrit mig missatge en francès i mig en català: «Bravo per aquesta exposició. Que l’esperança broti com un arbre a la primavera. Moltes gràcies per aquesta defensa artística de la llibertat i la denúncia de la barbaritat de l’estat».

'155 fotos per la llibertat' a la Brasserie del Castellet

L’exposició de fotografia 155 fotos per la llibertats’ha distribuït en sis espais de Perpinyà: l’editorial Trabucaire, l’Escalibar, la gal·leria Chamanart, l’antiga Brasserie del Castellet, al Sant Vicens i al Casal. La fotògrafa Roser Vilallonga ha comissariat aquesta mostra amb fotos de 42 fotoperiodistes catalans. Estan agrupades per períodes del procés català, començant per l’etapa prèvia, des de 2010 fins a la diada de 2014 inclosa, fins als últims mesos. L’antiga Brasserie del costat del Castellet s’ha reconvertit en galeria improvisada i a fora hi ha despenjades dues fotografies de l’1-O. Una, del fotògraf d’El Món i col·laborador d’EL TEMPS Jordi Borràs; l’altra, del també col·laborador d’aquest setmanari Jordi Play. La mateixa fotografia que va il·lustrar la portada d’EL TEMPS posterior a l’1-O.

En francès una visitant ha escrit al llibre de visites: «Una exposició molt emotiva; fotos de molta qualitat. Mentrestant, nosaltres observem el país dels catalans amb l’esperança que s’imposi la democràcia. Bravo!».

Una imatge de l'exposició '155 fotos per la llibertat' a l'Escalibar de Perpinyà

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.