Quan la pròxima tardor els teleespectadors d’À Punt engeguen els televisors a la vesprada, és possible que tinguen un déjà vu. Perquè en el canal valencià trobaran una cara ben coneguda: Ximo Rovira. La televisió valenciana va anunciar fa uns dies que el periodista de Gandia serà el conductor del programa vespertí, una franja horària en la qual la cadena no acaba de donar amb la fórmula de l’èxit. Rovira és un professional de llarga trajectòria, que va fer el cim com a presentador a Tómbola, un programa pioner a explotar els principals recursos del telefem.
Tómbola fou també el vaixell insígnia de la deriva de Canal 9 cap a un model de televisió allunyat dels seus principis fundacionals. Totes les vacil·lacions que tingué la tele en temps de Joan Lerma esdevingueren aberracions amb el Partit Popular. La castellanització dels continguts; la contractació d’empreses foranes — i, especialment, productores procedents de l’ecosistema comunicatiu de Madrid— ; la manipulació dels informatius, i l’arraconament dels professionals crítics, foren quatre de les divises d’una televisió que, quan Alberto Fabra en decretà el tancament el novembre de 2013, acumulava 1.217 milions d’euros de deute.
El nou espai que conduirà Ximo Rovira “apostarà per l’entreteniment, l’actualitat i les històries de proximitat”, segons va informar en una nota la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), la carcassa jurídica que aixopluga l’entramat televisiu i radiofònic públic. “Durant més de dues hores, el plató es convertirà en el saló de casa, on s’obrirà les portes als protagonistes del dia, amb actuacions en directe i moltíssimes sorpreses als invitats”. El nomenament de Rovira, un professional tot terreny i amb una dilatada experiència, ha despertat no poques suspicàcies en determinats sectors, que veuen en el seu retorn el primer indici audiovisual dels nous temps polítics, per bé que la seua elecció ha comptat amb el vistiplau d’un consell rector nomenat en temps botànics.
Canvi de sintonia
Siga com siga, a Burjassot tothom és conscient que s’aproximen temps de canvis dins la casa. El dubte és quina serà la magnitud d’aquests canvis i, fins a quin punt l’actual entramat legal i normatiu blinda o no el model. L’opció del tancament, que ha defensat en diverses ocasions Vox —en considerar que destinar diners a una radiotelevisió pública és balafiar recursos. “Sou un insult i una màquina d’adoctrinament separatista”, han arribat a dir—, està totalment descartada.
Al PP li agradaria que els informatius foren bilingües: que s'informe en castellà dels territoris castellanoparlants
“Tot i que és veritat que el consum de mitjans de comunicació ha canviat molt els darrers anys i que les televisions generalistes no tenen la importància que tenien abans, tenir el control d’À Punt és un dels principals objectius del nou Consell de Mazón”, explica una persona que coneix bé el mitjà. De fet, ja en la primera reunió entre Ximo Puig i Carlos Mazón per al traspàs de poders, aquesta va ser una de les primeres carpetes que el nou Molt Honorable va posar a sobre de la taula.
Mazón no ha estat públicament molt explícit fins ara sobre quins són els seus plans per a la ràdio i la televisió públiques i s’ha limitat a dir que vol uns mitjans “plurals” i “sense sectarismes”. El full de ruta intern dels populars, però, aposta per incrementar la presència del castellà en la graella. Entre les peticions que Mazón ha posat damunt la taula a la direcció d’À Punt hi ha la proposta que els informatius siguen bilingües, és a dir, que quan els periodistes informen sobre territoris de majoria castellanoparlants les peces siguen íntegrament en castellà. Igualment, volen que en el cas d’aquestes àrees s’utilitze la toponímia castellana.
Carta d’ajust
Es tracta, doncs, de propostes que xoquen frontalment amb l’esperit de la Llei de creació de la CVMC. L’article 5 de la dita legislació estableix que el valencià és la llengua vehicular dels mitjans públics que depenen de la Generalitat Valenciana, alhora que estipula que és obligació de la CVMC “promoure i difondre la identitat, els valors i els interessos de la Comunitat Valenciana — particularment dels patrimoni històric, cultural, lingüístic i econòmic— i de totes les polítiques que contribuïsquen a la cohesió social i territorial”. El Llibre d’estil que utilitzen els treballadors de la casa, a més, dona per fet que les recomanacions i obligacions que s’estableixen ho són per a l’ús de la llengua pròpia. El 35% del temps d’emissió anual, a més, ha de ser d’obres audiovisuals de productores valencianes independents i de producció original en la llengua pròpia.
Hi ha marge per introduir un canvi tan substancial com és el fet que el català dels valencians deixe de ser la llengua vehicular d’À Punt? Les fonts consultades per EL TEMPS apunten que sí. Existirien tres vies per fer-ho: una proposició de llei; un projecte de llei de modificació o a través de la Llei d’acompanyament que el Consell aprova a final d’any i que serveix per introduir canvis en les lleis més diverses.
De fet, el Botànic s’ha servit durant aquests anys d’aquesta Llei per introduir modificacions en qüestions tan substancials com el sistema d’elecció de la presidència de la CVMC o les incompatibilitats per ocupar càrrecs dins l’ens en cas de tenir un familiar dins el sector audiovisual.
Independència tutelada
I és que, si bé és cert que la CVMC disposa d’organismes autònoms i amb capacitat de decisió, no és menys cert que la seua actuació està tutelada, en última instància, per les instàncies polítiques. De les Corts depèn el nomenament de la presidència de l’ens; la presidència de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, i cinc dels quatre vocals que conformen el Consell Rector. (Vegeu el requadre.) Amb majoria a les Corts, doncs, les forces conservadores i d’ultradreta disposen a priori de marge de maniobra per situar persones de la seua confiança.
Tant el president de la CVMC com el de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació van ser nomenats al març per un període de tres anys.
Encara més, la signatura del contracte programa, que estableix el marc de finançament, els objectius generals i els de programació, es produeix entre la Generalitat i el Consell. La independència de què gaudeixen els òrgans rectors de la ràdio i de la tele, doncs, és molt matisada.
“El que passe en el futur immediat d’À Punt dependrà, en bona mesura, de si els principals caps s’emmotllen o no a les peticions que els puguen arribar des de la Generalitat”, vaticina un bon coneixedor de la casa. Perquè, de fet, els principals càrrecs de l’ens es van nomenar en la recta final de la legislatura, circumstància per la qual, a priori, conviuran uns càrrecs nomenats en temps botànics i uns inquilins de la Generalitat de tarannà conservador. Miquel Francés, professor de la Universitat de València i director del taller d’audiovisuals, fou nomenat president de la CVMC el març passat, després de rebre el suport de les Corts Valencianes en el darrer Ple que se celebrava. Aquell mateix mes, Alfred Costa fou renovat al capdavant de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació. El primer s'hi estarà per sis anys; el segon, per tres. Si és que, clar, no hi ha sorpreses.
A tot això encara caldria sumar que, a finals de juny, quan el Botànic ja havia perdut les eleccions, el president de la CVMC i la Generalitat van signar el contracte programa corresponent als anys 2000-2023 (es va aprovar amb retard) i que aquest es pot prorrogar durant dos anys. Entre els objectius específics del contracte programa figuren garantir una informació “plural i de qualitat”, promoure “l’ús i la difusió de la llengua i la cultura valencianes” o promoure “la igualtat entre dones i homes”.
Són objectius compatibles amb l’acord programàtic signat per PP i Vox per als pròxims quatre anys? Només el temps ho dirà. Sembla poc probable, però, que retornen imatges com les del 10 de juny de 2018, quan, en el primer dia d’emissió d’À Punt, després de cinc anys d’apagada televisiva, en el programa À Punt Directe, conduït per Carolina Ferre, va actuar Aspencat. Era la primera volta que el grup de la Marina Alta actuava en la televisió pública valenciana. Mai, en els temps de Canal 9, els havien requerit.
“Tant de bo [en À Punt] es done veu a tot el món”, va dir aquell dia el vocalista Kiko Tur. En aquests cinc anys, per la pantalla d’À Punt s’ha emès, amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura, el concert homenatge a Ovidi o el concert d’Ona Nua, Junio Mackenzie, El Diluvi, Carles Dénia, Pupil·les o també, i sobretot, aquell en què Zoo va aconseguir omplir el Palau Sant Jordi. Carlos Mazón, melòman declarat, faria bé a mantenir aquesta aposta.
DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA ALS BOUS
Una de les incògnites del nou temps d’À Punt és com incidirà la presència de Vox en el Govern valencià, ja que moltes de les maneres de fer i informar de la televisió i la ràdio entren en col·lisió directa amb els postulats del partit de la ultradreta. El Llibre d’estil de la CVMC, per exemple, és un dels més avançats de l’Estat espanyol pel que fa al tractament de la violència de gènere, l’abordatge de la desigualtat entre homes i dones i l’ús del llenguatge inclusiu.
Un altre punt de fricció seran els bous. El vicepresident del Consell i conseller de Cultura va dedicar el seu parlament de presa de possessió exclusivament a parlar dels bous, alhora que lamentava el que a parer seu ha estat el “silenciament” d’aquesta pràctica. El Llibre d’estil d’À Punt és molt clar en aquest tema: “Informarem (...) de les festes populars de bous al carrer que no comporten el maltractament de l’animal. I ho farem amb criteris de rellevància informativa i sempre des del respecte a totes les sensibilitats. Per contra, no es farà cobertura ni difusió d’aquells espectacles en què la dignitat animal es veja afectada o menystinguda, o que impliquen maltractament implícit, com ara els bous embolats o les corregudes de bous a la plaça”.
En cas de voler introduir canvis substancials en el Llibre d’estil, aquests hauran de ser aprovats per la majoria dels membres del Consell Rector.