Des que el 1991 li van encarregar l’exposició Literatures submergides per al centre KRTU, l’escriptor i crític Julià Guillamon n’ha comissariat moltes. Els textos de Guillamon fets expressament per totes aquestes exposicions -excepte una- es reuneixen a Exposicions permanents (EnSiola, 2023) .
Això inclou els textos sobre les exposicions dedicades a Salvador Espriu, Baltasar Porcel i Quim Monzó, “Patufet en guerra”, “D’un roig encès. Miró, Palau i Fabre, Perucho, Picasso”, i a les editorials Proa, Sudamericana i Edhasa, Aymà, Club Editor, 62 i Quaderns Crema.
L’exposició que no està inclosa en aquest volum és El dia revolt. Literatura catalana de l’exili i acaba de ser reeditat per Empúries. En el seu moment va ser Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig i és una innovadora visió de l’exili bastida sobre un total de quaranta-nou entrevistes a testimonis (escriptors exiliats, familiars seus, etc) i recerca en arxius i col·leccions particulars de París, Ciutat de Mèxic, Santiago de Xile, Buenos Aires, Santo Domingo, l’Havana i Caracas, a més de Barcelona i altres poblacions catalanes. S’hi aplega una quantitat d’informació valuosíssima sobre l’exili i moltes fotografies de l’època.
Entre les troballes de Guillamón hi ha la relació entre una de les feines de Joan Sales en una enciclopèida (“Els articles s’havien de treure d’altres diccionaris i fer-hi alguns canvis perquè no es notés”) i la seua novel·la més famosa: “Em ve al cap”, escriu Guillamon, “que potser fent les entrades del diccionari UTEHA en Joan Sales devia descobrir l’entrada Bicicleta de l’Enciclopedia Espasa que juga un paper tan important a Incerta glòria, quan en Soleràs se’n serveix per persuadir Lluís de Brocà del perill dels jocs amorosos a tres bandes: ‘Es conveniente advertir que esta clase de modernísimos vehículos son aptos para que se monte una persona y hasta dos, pero de ningún modo, tres. Es pelgroso’”.