Les XXXVI Jornades d’Estudis Històrics Locals, que organitza la conselleria de Cultura, Participació i Esportsdel Govern de les Illes Balears, presidida per Fanny Tur, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), estaran dedicades enguany als jueus a les Balears. Seran tres dies d’anàlisi i de debat que se celebraran a Menorca, els dies 22, 23 i 24 de novembre, a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis, a Maó. Segons explica l’IEB, s’ha volgut fer coincidir les jornades “amb els 1.600 anys de la Circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus, de l’any 418”. És el tercer any en que aquestes jornades se celebren fora de Mallorca, els dos anys anteriors foren a Eivissa (2017) i a Formentera (2016).
“Els jueus a Balears: Presència, expulsió i repressió” vol ajudar a recuperar la memòria balear del poble més perseguit, la petjada que ha deixat a la història de cada una de les illes i en el conjunt de Balears, no debades la seva presencia arribà a ser força important numèricament i, sobretot, impactà positivament en la medicina, les ciències, l’art…
Les jornades
L’Institut d’Estudis Baleàrics ha dividit les jornades en tres eixos. Cada un dels quals es refereix a una época de la història del jueus a les Illes Balears: des de l’edat mitjana fins la contemporània passant per la moderna.
En primer lloc s’analitzarà la presencia dels jueus a l’arxipèlag des de l’antiguitat a l’edat mitjana. Una época en que “la presència jueva a les Illes Balears va deixar unes etapes i uns espais on encara es pot fer una ullada històrica. L’època medieval és el període de més esplendor de la comunitat jueva a les Illes Balears: les seves activitats i les contribucions en la societat local són encara motiu de memòria i estudi. Entre els segles XIII i XIV, els jueus aporten una singularitat gens menyspreable que cal analitzar amb la calma dels documents històrics i dels testimonis conservats”, diu l’Institut.
El segon eix, sota el títol de “Conversió, repressió i Inquisició a l’època moderna”, analitzarà la brutal persecució durants els segles XIV, XV, XVI…: “després de la violenta desfeta de 1391 i la conversió obligada de 1435, la història de les comunitats jueves a les Balears es caracteritzà per una repressió sistemàtica i generalitzada. Les comunitats de conversos van morir o van sofrir l’exili o l’oblit, i la seva particularitat es va convertir en el més gran dels silencis. Aquesta situació va generar, a la pràctica, la desaparició pública de les seves expressions i la uniformització religiosa a les Balears. Malgrat tot, i amb moltíssimes dificultats, la seva presència va continuar sent una realitat encara perceptible a les Illes”.
En tercer lloc, i finalment, amb el títol “Els xuetes i la presència jueva contemporània” atendrà la realitat del xuetes: “una part dels descendents dels jueus mallorquins forjà una comunitat singular amb força presència a les Balears: els xuetes. La comunitat xueta va patir la repressió, l’odi i els processos inquisitorials que van estigmatitzar-ne les formes de vida al llarg del temps. Els seus llinatges, així com la gastronomia, les estructures familiars, les tradicions i l’estigma social, han perdurat al llarg del temps i són part de la seva identitat com a col·lectiu fins a l’època contemporània. Les activitats econòmiques, polítiques, socials i culturals de la ‘gent del carrer’ són motiu d’anàlisi històrica”.