El PI-Proposta per les Illes cerca el seu futur. La formació de «centre autonomista», tal i com es defineix, va quedar fora del Parlament a les passades eleccions del 28 de maig. Perdé els 3 diputats que hi tenia. El cop fou molt fort. És vera que va assolir dos representants al Consell de Mallorca, però la seva projecció pública està limitada per la naturalesa de la institució, que és doble: local -com a Diputació- i autonòmica. Cosa que la diferencia del Parlament, en qual hi ha activitat quasi cada dia i el plenari es reneix una vegada cada setmana de formar regular, mentre que el del Consell es reuneix una vegada al mes, cosa que resta molt de protagonisme a les formacions opositores. Més si, com és el cas, únicament tenen un parell de representants.
El PI lluita per tenir presència en els mitjans de comunicació i es mostra molt actiu políticament, cada gran tema de l'actualitat balear mereix la intervenció pública del seu president, Tolo Gili, que intenta fer-se escoltar. No és fàcil, emperò.
Justament per recobrar les forces i l'ànim, el partit va convocar una Conferència Política que es va celebrar a Palma l’anterior cap de setmana. Segons expliquen, l'objectiu de la trobada amb els militants ha estat el d'animar la base a multiplicar la feina cap a fora, cap a la societat, per«explicar i reafirmar» la necessitat de tenir un partit polític de centre que «entengui el sentiment de la gent que viu a les Balears i que defensi les Illes».
El president del partit, el citat Tolo Gili, assegura que «és el moment d'ajuntar forces i aconseguir marcar i posar damunt la taula una agenda balear i que aquesta sigui escoltada. I l'única manera de fer-ho és amb un partit de les Balears que sigui fort, amb representació a les institucions de les Illes, però també amb representació en el Congrés i al Senat». La referència externa del PI és molt clar, segons el seu màxim dirigent: «els canaris són referents».
Coalició Canària és el mirall en el qual es vol mirar el PI. A tal efecte «col·laboram (amb la formació canària) des de fa temps. La seva situació era la mateixa que la nostra, molts de partits dividits, i ells han aconseguit sumar esforços. A la vista està el protagonisme que han tingut en l'última investidura i com posa l'agenda canària per sobre de qualsevol aspecte».
El senador canari Pedro San Ginés, que es va desplaçar a Palma per donar ànims als seus socis mallorquins, explicà durant la citada Conferència Política, que «és molt important, més enllà de qüestions ideològiques i identitàries» que territoris com les Illes o Canàries tenguin representació política a Madrid que no sigui «submisa a les directrius de Ferraz (en referència a la seu central del PSOE que està situada en aquest carrer de Madrid) o Gènova (la seu espanyola del PP)» perquè únicament d'aquesta manera «es podran defensar les necessitats i la qualitat de vida de la gent que viu als territoris». Explicà, així mateix, que en el cas de Coalició Canària l'èxit ha estat possible «gràcies a la unió de molts de partits insularistes i municipalistes, i així hem aconseguit que l'agenda canària estigui en l'agenda del Govern d'Espanya i del principal partit de l'oposició». Respecte a les Illes, fou clar: «només s'aconseguirà posar damunt la taula l'agenda balear amb un partit d'obediència balear».
El PI va convidar a la seva Conferència Política a una vintena d'aquestes organitzacions municipalistes a les quals es referia el senador canari. Totes elles de pobles mallorquins com, entre d'altres, Pollença, Manacor, Santa Margalida, Llubí, Sa Pobla, Inca, Campos...