CULTURA

Potries, la cultura com emblema

La cultura i la participació com a eix vertebrador del municipi. És l’aposta que ha fet el municipi valencià de Potries, a la comarca de la Safor, un esforç que li ha valgut el reconeixement de Capital Cultural Valenciana de 2018. Aquest cap de setmana, aquest poble de 1.017, s’ompli de música amb el Potries #musicfest, un festival intercultural de música, patrimoni i gastronomia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si la cultura és l’aliment de l’ànima, a Potries en van ben servits. Aquest municipi de la Safor, a cinc minuts dels nuclis urbans d’Oliva i Gandia, és una xicoteta joia desconeguda per la majoria dels qui transiten per la costa buscant la fórmula de sol i platja. Terra endins, entre les platges del litoral i el cinturó muntanyenc del massís de la Safor que la flanqueja pel sud-oest, apareix aquest poble de 1.017 habitants que ha convertit la cultura i la participació ciutadana en els eixos sobre els quals fer pivotar la vida. La seua és una aposta per valorar els elements endògens que li són propis: allà on altres haurien vist un rierot, ells han vist un afluent convertit en reclam turístic i recurs pedagògic; allà on altres haurien vist un obstacle -per exemple, no disposar d’una casa de cultura-, ells han vist un avantatge, un element diferenciador, una excusa per traure la cultura al carrer.  

És, a més, la de Potries, una aposta a llarg termini, que ha anat construint-se a poc a poc. Fugen dels focs d’encenalls. Tot el que fan -siga des de l’Ajuntament o des de la societat civil-, té un sentit. “Solem dir que a nosaltres ens agrada molt el comboi, però darrere de cada comboi hi ha una estratègia”, explica la seua alcaldessa, Assumpta Domínguez. En l’actualitat, tres de cada deu euros del pressupost municipal es destinen a la promoció de la cultura i la participació.  Tot plegat ha provocat que aquest municipi de la Safor siga reconegut amb la Capitalitat Cultural Valenciana. És, de fet, el primer municipi de menys de 5.000 habitants que rep aquesta reconeixença. El 2017 -any en què es creà aquest reconeixement- fou Gandia l’agraciada, però la Conselleria de Cultura, que és qui atorga aquest títol se n’adonà que la Capitalitat havia de tindre en compte també els municipis de menor dimensió perquè, en paraules de Vicent Marzà, “la potenciació cultural es pot fer des de qualsevol lloc, independent del gruix poblacional”.

De fet, com demostra el cas de Potries, són els municipis xicotets els que permeten generar dinàmiques de participació que serien impossibles d’aconseguir en localitats de més dimensió. L’any passat es posà en marxa Teixim Potries, una iniciativa en què s’integren més d’una desena d’associacions del municipi per elaborar projectes comuns en benefici del poble. “Del que es tracta és de crear sinergies”, expliquen. “De la mateixa manera que entrelligant els fils obtenim un teixit fort i bonic, això és el que hem volgut crear, una xarxa, un tapís amb tots els colors i el treball de moltes persones que en aquest poble dediquen una part del seu temps a tot allò col·lectiu. I ho hem fet per tenir més oportunitats de confluir, de fer emergir idees i coincidències, i conèixer-nos millor”. La intenció és que siguen les associacions, sense la intervenció de l’Ajuntament, les qui decidisquen quines iniciatives comunes i col·lectives posar en marxa. Es tracta, en definitiva, d’un exemple de participació social sincera i desinteressada. “La participació social te l’has de creure, no pot ser només un discurs per quedar bé; és una feina de llarg recorregut”, recalca Assumpta Domínguez.

D’experiència en treball cooperatiu i intergeneracional, en aquesta matèria, en tenen de sobres. Fa uns anys, el col·lectiu local Nostra Terra va recuperar un antic camp abandonat perquè els xiquets del Centre Rural Agrupat -també assisteixen els xiquets de Barx i Palmera- del municipi disposaren d’un hort on conèixer els cicles agrícoles. La gent gran del poble hi participà activament, compartint amb la xicalla els seus coneixements. Els més menuts de la casa han aprés a emparrar i el calendari agrari. Hort i Cultura, que així s’ha batejat aquesta iniciativa, és un hort escolar però és molt més que això; és també un lloc d’aprenentatge intergeneracional, un espai de socialització. El concepte de bé comú, tan en voga darrerament, es fa present a cada cantonera d’aquest poble.

 

Al voltant del riu, tot el món viu

El respecte a la natura, de fet, és un element essencial d’aquest poblet de la Safor envoltat de tarongers que en el passat es dedicà al cultiu de la morera i la cria dels cucs de seda, les vinyes i les oliveres. El pas del riu Serpis, a l’oest del nucli urbà, ha deixat un ric patrimoni hidràulic: séquies, ponts, molins, assuts i partidors, alguns dels quals han quedat en desús per la substitució implacable del reg a goteig. A mitjan juny passat, de fet, organitzà, amb la col·laboració de la Diputació de València, les jornades Hortes històriques valencianes, per posar en valor aquest ric patrimoni hidràulic. “El reg tradicional és el més sostenible, per més que ara alguns vulguen demonitzar-lo”, assegura l’alcaldessa del municipi, qui reclama al Consell una llei que protegisca totes les hortes històriques del País Valencià.

Per posar en valor els sistemes tradicionals de reg, Potries disposa de la Ruta de l’Aigua, un itinerari turístic pels elements elementes clau de les infraestructures del regadiu. L’antic pou públic, el vell llavador, la séquia del Rebollet, el partidor d’aigües, les restes d’una sénia, l’antic molí formen part d’aquesta ruta. Pel riu, que en altres temps fou impracticable, ara es veuen xiquets capbussant-s’hi. No és d’estranyar que l’Institut Valencià de Cultura -en el marc de la Capitalitat Cultural- programara a Potries el passat juny la representació d’ “Aigua”, una coproducció de l’Institut Valencià de Cultura, “un muntatge subtil per aprendre a cuidar-se, cuidar el nostre entorn i gaudir-ne en harmonia”.

La cultura teatral és ben arrelada, sobretot a través de les titelles. L’Associació Cultural Tries Titelles es dedica, de fa cinc anys, a la promoció d’aquesta disciplina artística com a mitjà d’expressió cultural i com a eina educativa. Moltes persones que viuen al municipi o fora s’hi involucren, tot convertint Potries d’aquesta manera en un referent en el món titellaire.

Aquest mateix cap de setmana continua la vida cultural al municipi, amb la celebració del Potries #musicfest, que tindrà lloc entre el 17 i el 20 d’agost. No es tracta d’un festival dirigit a grans masses. Al contrari; és més bé un tast de concerts que es celebraran en indrets ben seleccionats del municipi. Es tracta, en paraules de la seua alcaldessa, d’ “una proposta arrelada al territori, en la qual combinarem xicotetes joies musicals, amb els elements patrimonials més característics com a poble rural que som: la cassoleria, el patrimoni de l’aigua, els paratges naturals de l’ermita i el riu”. Mireia Vives i Borja Penalba, Gatos Revoltoses, Gypsy Quartet o Deco Ensemble, entre més, integren el menú musical per aquest cap de setmana.

“La Capitalitat Cultural és un reconeixement a una feina de llarg recorregut”, explica Assumpta Domínguez, qui treballa perquè “la cultura esdevinga un motor econòmic” en aquest municipi abocat a l’activitat citrícola i els serveis. De moment, assegura orgullosa, Potries ha aconseguit revertir la davallada demogràfica dels últims anys. Els últims tres anys, de fet, han registrat un lleu increment poblacional. “Volem que Potries siga un lloc atractiu per viure-hi -diu l’alcaldessa, de Compromís-, un lloc on la gent s’hi senta a gust i amb ganes d’implicar-s’hi”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.