CONFERÈNCIA POLÍTICA

ERPV ofereix una aliança preelectoral als partidaris d’un Estat federal que reconega el dret a decidir

El document que es debatrà a la conferència política de la formació, que tindrà lloc el 29 de setembre, proposa d’arribar a acords amb els partits valencians partidaris d’un Estat federal que reconega el dret a decidir. ERPV assegura que l’independentisme “ha demostrat ser l’única força capaç d’enfrontar-se a un ‘statu quo’ recentralitzador i extremadament conservador”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La conferència política d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) celebrada l’any 2013 a Algemesí (Ribera Alta) va marcar un abans i un després al si de la formació. Per primera vegada, l’organització aleshores presidida per Agustí Cerdà reconeixia els “diversos ritmes” de cada territori catalanoparlant i propugnava uns “espais de decisió” independents. Cinc anys més tard, sota la presidència de Josep Barberà, la següent conferència política —que tindrà lloc el 29 de setembre a Simat de la Valldigna (Safor)— planteja d’arribar a acords amb tots aquells partits que defensen la constitució d’un Estat federal que reconega el dret a decidir dels diversos pobles que el conformen. Un altre exercici de pragmatisme amb què aspiren a “guanyar credibilitat” a través de l’oferiment de “solucions factibles” als problemes dels valencians i les valencianes.

Literalment, ERPV posa damunt la taula una proposta “rupturista però gradualista” amb què pretén donar resposta als problemes del País Valencià en matèria de finançament, infraestructures, despoblament de l’interior o precarització laboral. “ERPV no es fonamenta en la identitat, sinó en la democràcia”, sintetitzen de bon començament els redactors de la ponència, que aspira a la creació d’una República del País Valencià basada en “la sobirania fiscal, la igualtat de drets i oportunitats, el feminisme i el respecte a la natura”. “Per això cal que deixem de considerar-nos una part del Regne d’Espanya i que treballem com a subjecte de sobirania del País Valencià; primerament amb el Regne d’Espanya i, quan arribe el moment, establint les oportunes relacions de cooperació amb la resta dels Països Catalans i el món”, subratlla el document, que li retreu al Govern valencià la manca d’una “resposta contundent” davant les “retallades democràtiques i la repressió que han patit els catalans”. La ponència lamenta que el Consell haja sigut “incapaç de fer una sola declaració institucional denunciant la poca higiene democràtica” de l'Estat espanyol.

Balanç del Botànic

Pel que fa al balanç dels primers tres anys del Govern del Botànic, ERPV reconeix que ha significat un pas endavant en matèria de “moral pública” i que impera “un tarannà nou”. Lloa les millores en matèria educativa —pel que fa a les ràtios de l’alumnat de l’escolaritat obligatòria i l’eficàcia a l’hora de cobrir les baixes del professorat— i al département de politiques inclusives, on destaquen l’agilitació de la tramitació de la renda bàsica i la gestió de la llei de dependència. En canvi, la formació es mostra crítica en no detectar “una millora en tots aquells aspectes que havien estat tallats de soca-rel durant els anys de govern del PP”. En concret, fan referència als mitjans de comunicació públics i la llei de funció pública.

En el cas dels mitjans, “que havien de vertebrar el país i normalitzar la situació lingüística de la llengua pròpia”, Esquerra Republicana considera que aquesta normalització no serà plena “fins que s’assolesca la plena reciprocitat i un espai comunicatiu comú per als Països Catalans”. En el de la llei de funció pública, ERPV recorda que “havia d’incloure la capacitació en valencià”. Tampoc no els fa el pes la llei de plurilingüisme a l’ensenyament aprovada finalment a les Corts, atès que “no és la reivindicada durant els anys d’oposició al PP per sindicats, associacions i partits progressistes, ja que decreta la llibertat de tria per a cada centre del seu programa lingüístic”. Filant més prim, el document especifica que la nova llei “només garanteix un mínim del 25% d’hores en valencià i un màxim del 60%” i lamenta que no s’haja eliminat l’exempció a les zones castellanoparlants. “35 anys després de l’aprovació de la LUEV”, lamenta ERPV, la nova norma “no fa del valencià la llengua vehicular a l’ensenyament”.

Aliances amb vista a 2019

De cara als comicis valencians que previsiblement se celebraran el 26 de maig de 2019, ERPV considera que el partit no s’ha de tancar “a cap confluència general”, sinó que haurà d'analitzar cada cas en particular. Així, la ponència explica que Esquerra treballarà “per arribar a acords amb totes aquelles forces polítiques que coincidesquen amb el nostre projecte d’asolit les quotes més altes de sobirania i benestar”. A nivell municipal, això implicarà “múltiples aliances en funció de cada realitat local” que els possibiliten de “deixar-ne l’empremta ideològica, ampliar la presència institucional i augmentar la militància”.

La ponència posa com a exemple les eleccions de 2015, en què ERPV va comparèixer coalitzada de baix a dalt del país amb formacions com Compromís o Esquerra Unida a Crevillent, Alacant, Xixona, Mutxamel, Montcada, Alfara, Faura i Benicarló. A la darmera d'aquestes poblacions, de fet, Josep Barberà exerceix com a regidor de Cultura l’equip de govern municipal.

Josep Barberà és president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i regidor de Cultura a l'Ajuntament de Benicarló.

Per bé que a la ponència Esquerra demana de “prioritzar les llistes pròpies”, fa esment a Compromís, Esquerra Unida i Podem, per aquest ordre, com a socis preferents. També fa una crida a aquelles formacions de caràcter independent “que tinguen en comú el nostre model de ciutat republicana”.

Independentisme dins d’un projecte federal

El document polític que es debatrà el 29 de setiembre, on podrà ser esmenat, critica el valencianisme que s’emmiralla “en un passat, entre superat i idealitzat, d’institucions forals, agricultura bucòlica, manufratures tradicionals i glòries culturals”. Quan el valencianisme aconsegueix “ultrapassar l’actual marc polític i de relacions amb el Regne d’Espanya i comença a pensar en el seu propi futur sobirà i republicà”, esdevé independentisme. Els redactors de la ponència emfasitzen que el moviment independentista “ha demostrat ser l’única força capaç d’enfrontar-se a un ‘statu quo’ recentralitzador i extremadament conservador, no només en la qüestió nacional, sinó també en temes de llibertats i de benestar”.

El document proposa “un salt de les postures decoratives i estètiques a l’acció política eficaç, tot ampliant la base i perfilant l’objectiu de la República Valenciana”

“En el llarg camí d’ampliar la base social de la República del País Valencià”, insisteix el document, “cal bastir sinergies amb persones i grups que tinguen com a objectiu una societat més lliure, més democràtica, més igualitària i més pròspera”. El text s’adreça també a tots aquells “grups independentistes amb què compartim l’objectiu final però amb els quals fins ara mai no hem compartit estratègies electorals”. Esquerra opina que és el moment de “fer un salt de le postures decoratives i estètiques a l’acció política eficaç, tot ampliant la base i perfilant l’objectiu de la República Valenciana”.

Es tracta d’un projecte republicà “de ciutadania, d’adscripció a una sèrie de valors tangibles” que poden sintetizar-se en “la redistribució de la riquesa mitjançant la sobirania fiscal, les millores socials, el feminisme, la integració, la igualtat en la diversitat…” per tal d’homologar el País Valencià a països com ara Dinamarca o Holanda. “És ací on ERPV ha de fer un salt estratègic qualitatiu en el camí d’assolir una base social suficient”, conclou el document, que aprofundeix en aquesta idea: “Cal teixir àmplies aliances amb qui compartesca amb nosaltres la necessitat de pensar-nos els valencians com a nosaltres mateixos, amb qui coincidesca amb els nostres anhels de llibertat i de justícia social, amb qui vulga acompanyar-nos en aquest camí encara que la seua última parada, ara mateix, no siga la nostra: la República del País Valencià”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.