Els arts de pesca perduts (APP), com xarxes i cadups -els estris cilíndrics que es fan servir per pescar els pops-, són una de les amenaces més desconegudes contra les comunitats de fauna i vegetació dels fons marins. Segons el departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació, «durant la primera meitat de 2018, els inspectors de pesca de la Generalitat de Catalunya han comissat prop de 5.000 metres de xarxa, més de 700 cadups i un palangre no identificats en diverses actuacions davant les costes de Catalunya».
La pesca fantasma té efectes directes sobre el fons i els ecosistemes marins, però també sobre la pròpia pesca, perquè els arts abandonats continuen capturant peixos que ningú no consumeix. Els APP tenen un efecte erosiu sobre el fons ja que arrenquen els organismes que hi viuen, «de creixement lent i una estructura molt fràgil -explica el departament-, com algues calcàries, gorgònies, briozous o algues arborescents».
Les xarxes també tenen poden ofegar alguns organismes: si l’art és prou gran, aixafa les especies que cobreix i acumula sediments a sobre que provoquen finalment la hipòxia dels organismes. A la llarga, els APP també poden modificar els hàbitats essencials, com ara les «zones d’alimentació, àrees de reproducció, zones de nidificació o rutes de migració».
Les accions de la Generalitat de Catalunya també requereixen la participació de la ciutadania per tal de localitzar i denunciar les troballes. Per això ha endegat una campanya amb suport de la Universitat de Barcelona i han habilitat la web www.pescafantasma.cat, que inclou un formulari per avisar de la presència d’APP al fons del mar, poder explicar si són tresmalls, nanses, xarxes o fils, la mida aproximada i fixar-ne la latitud, longitud i fondària. Un mapa de les últimes extraccions de pesca fantasma detalla els metres de xarxa o les unitats de nanses o cadups recollits en una acció concreta des de fa uns anys. La concentració més gran d’extraccions es concentra al voltant del Parc natural del Montgrí i les Illes Medes, entre l’Estartit i l’Escala.
S’inclou també informació del protocol a seguir per l’extracció. Els experts tindran en compte el grau de fixació al fons i el grau de recobriment i fusionat, perquè «les activitats d’eliminació no comprometen la conservació dels organismes i hàbitats marins». Si hi ha cap risc i l’extracció es consideri més perjudicial, es decidirà deixar-los al fons.
S’estima que la durabilitat d’aquests materials pot ser de fins a 600 anys, per la qual cosa és fonamental la retirada. A més, molts d’aquests arts estan composts de materials sintètics «incloent microplàstics, tòxics derivats dels arts de pesca, o metalls pesats com el plom utilitzat en les plomades». A més a més, segons l’esmentada pàgina web, els arts que no han caigut al fons «i resten surant durant molt temps a la deriva, poden acumular una gran quantitat d’organismes vius enganxats, i poden ser una font de dispersió d’espècies invasores».