Rutes culturals

Mallorca a través de les cases dels seus escriptors

Mallorca és pura literatura. Entre els escriptors nascuts a l’illa i els estrangers que hi han passat temporades o que s’hi van instal·lar fins al final dels seus dies, no hi ha un racó de l’illa que no tingui un o més autors que l’han convertit en un poema, en un fragment de novel·la, en una narració breu o en matèria per a un assaig. És per aquesta raó que una bona manera de conèixer l’illa és a través de les cases museu d’alguns dels seus escriptors més il·lustres. Concretament, les de Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Blai Bonet, Rafel Ginard i Robert Graves.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Joan Alcover i l’elegia eterna

Situada al carrer de Sant Alonso, número 24, de Palma, la casa on va viure el gran poeta Joan Alcover és avui propietat de l’Obra Cultural Balear, que hi té la seva seu i hi munta diàriament activitats culturals, conferències, concerts, actes reivindicatius i trobades relacionades amb tota mena de temes. La casa també funciona com a espai de divulgació del llegat de l’autor de Cap al tard, llibre que inclou el poema “La Balanguera” —l’himne oficial de Mallorca.

Nascut el 1854 a Palma i mort a la mateixa ciutat el 1926, Joan Alcover ocupa un lloc central en la literatura catalana de tots els temps. Tot i que els seus inicis van ser com a poeta en castellà, Alcover va ser, juntament amb el seu coetani Costa i Llobera, un dels grans afinadors del català com a llengua literària. La seva poesia eixuta, tensa, sovint adolorida i melancòlica però sempre plena d’un vigor intens i tràgic, va depurar l’idioma i el va electritzar sense deixar mai de banda els rigors més exigents de la forma. Hi ha pocs poemes —de qualsevol tradició literària— que es puguin llegir amb la mateixa emoció dramàtica que el seu sonet més famós, “Desolació”, una elegia escrita després de la mort de la seva primera esposa i de dos dels seus fills. Això diuen els versos finals: “Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; / sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; / jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort”.

A més del seu paper com a escriptor i polític —va ser diputat a les Corts pel Partit Liberal del seu amic i company d’estudis Antoni Maura—, Alcover va fer un important paper també com a aglutinador i canalitzador cultural gràcies a les tertúlies que entre 1895 i 1920 va acollir a la seva casa de Palma els diumenges horabaixa. Hi passaren molts dels noms clau de la literatura catalana de l’època: Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà, Llorenç Riber, Santiago Rusiñol, Josep Carner...

A Can Alcover pot veure’s una part del mobiliari original de la casa. També hi ha una mostra de materials personals de l’escriptor: llibres, manuscrits, cartes… Els visitants que coneguin bé la seva literatura sentiran una emoció especial quan surtin al jardí. Potser els vindrà al cap un altre dels seus poemes més emblemàtics, La relíquia: “Faune mutilat, / brollador eixut, / jardí desolat / de ma joventut”. 

Can Alcover

Una tríada peculiar i magnífica

La Fundació Mallorca Literària és una entitat de caràcter privat que inclou les cases museu de Llorenç Villalonga, el Pare Ginard i Blai Bonet. Està gestionada i impulsada pel Consell de Mallorca. Les tres cases museu van presentar l’any 2015 una renovació completa de la seva proposta museogràfica. La ja aleshores directora de la institució, Carme Castells, va explicar a EL TEMPS l’objectiu del canvi: “Volem atreure tot tipus de visitants: el públic escolar, el resident, els turistes que vénen de fora i no saben res de la nostra cultura, els que ens visiten de Catalunya o del País Valencià sabent ja què hi trobaran”… A més de “donar a conèixer la figura i l’obra d’aquests tres escriptors”, un altre objectiu de la museografia, que mesclava documents i materials d’arxiu amb noves tecnologies, era, a través de les seves vides i les seves obres, “recuperar per al públic els usos, costums i tradicions d’una Mallorca en part ja desapareguda”.

Costa imaginar tres escriptors amb unes personalitats i unes obres literàries més dispars que Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980), Blai Bonet (Santanyí, 1926–1997) i Rafel Ginard (Sant Joan, 1899-Artà, 1976). Mentre que el primer va ser un afrancesat cínic i mordaç que va retratar amb mala bava i lucidesa elegíaca el final de la Mallorca dels senyors rurals i l’emergència d’una Palma cosmopolita i frívola, el poeta i narrador Blai Bonet va ser un vitalista místic i desbocat que es relacionava d’una manera fastuosa i imaginativa amb el llenguatge. El pare Ginard, per la seva banda, va dur a terme una immensa tasca com a folklorista. Sense ell, és segur que s’hauria acabat perdent un patrimoni immaterial —cançons populars i gloses— d’un valor incalculable.

Casa Museu Llorenç Villalonga

La Casa Museu Llorenç Villalonga és al poble de Binissalem. Ocupa el casal de Can Sabater, un edifici del segle XVII que va ser possessió de la família de Teresa Gelabert, l’esposa de l’autor de Bearn  La sala de les nines. Gran i benestant, és un exemple de l’arquitectura senyorial de la Mallorca antiga. També és la casa on l’escriptor, segons el seu biògraf Jaume Pomar, es va refugiar durant la Guerra Civil i on va residir, de manera intermitent, al llarg de gairebé tota la seva vida. Propietat del Consell de Mallorca des de l’any 1998, va obrir les portes el 1999, després de ser rehabilitada, i des d’aleshores ha acollit nombrosos actes socioculturals, a més de custodiar el vast llegat documental de Villalonga, accessible als estudiosos que desitgin consultar-lo.

La casa museu permet al visitant de conèixer la vida i l’obra de Villalonga, explorar el seu univers literari i, a través dels elements més atractius del casal, descobrir la Mallorca senyorial del passat. Un recorregut biocronològic repassa les etapes més destacades de la trajectòria de l’escriptor: els flirteigs juvenils amb les expressions més vistoses de l’avantguarda illenca, les polèmiques provocades per la irreverent Mort de dama, l’anticatalanisme dels anys 30 i 40, el falangisme durant la guerra i la immediata postguerra, el recolliment intel·lectual i físic durant el primer franquisme, la relació amb escriptors joves (sobretot amb Baltasar Porcel), el reconeixement literari i la reaparició pública com a patriarca de les lletres catalanes... La biocronologia posa l’èmfasi en alguns títols villalonguians emblemàtics, per exemple Bearn o L’àngel rebel.

Entre les joies villalonguianes exhibides, hi ha un manuscrit de Bearn, diversos quadres presumptament pintats pel mateix Villalonga, una carta de Salvador Espriu demanant a la vídua de Villalonga que cremi totes les cartes que va enviar al seu marit (la vídua va fer-li cas) i, a la famosa clastra interior del casal ­—on hi ha l’arbre que dona títol al llibre El lledoner de la clastra—, un Renault que era el model de cotxe que es feia servir de taxi al París dels anys 50 i que Villalonga, francòfil empedreït, es va fer portar perquè fos el seu automòbil particular.

Can Villalonga

 

Casa Museu Pare Ginard

Sense la feinada del pare Rafel Ginard, el patrimoni oral de Mallorca seria molt més pobre. Ell va ser qui, al llarg de més de quaranta anys, va dur a terme la recopilació de poesia popular de més envergadura de la cultura catalana, la qual es va concretar en la publicació del Cançoner popular, considerat un dels tres pilars, juntament amb el Diccionari Alcover-Moll i l’Aplec de Rondalles de Mossèn Alcover, de la cultura catalana de Mallorca.

Com que el pare Ginard és molt menys conegut que Villalonga, la Casa Museu Pare Ginard-Museu de la Paraula parteix d’un concepte museogràfic que presenta la seva figura, però també el Cançoner que va recopilar i investigar i, a través del Cançoner, la Mallorca del passat en què va sorgir. “Es tracta de fer viatjar els visitants a una altra època —explicava Carme Castells—, amb uns referents culturals i antropològics que ja no són els nostres, amb uns costums i tradicions que han desaparegut, però que han deixat empremta en el present i estan conservats al patrimoni oral”. La frase del pare Ginard que rep els visitants és tota una declaració de principis: “Per conèixer la vera història de l’ànima col·lectiva de Mallorca, no furgueu en els arxius plens de pols i arnes, sinó rabejau-vos, immergiu-vos en el folklore”. Cada espai de la casa està dedicat a un aspecte de la societat mallorquina del passat, que se’ns mostra a través de tot tipus de gloses i cançons, les quals presenten una riquíssima varietat de temes —la religió, les festes, la feina, la quotiadinitat, el sexe— i de tons —des de la malícia fins a la celebració, passant per la ironia.

Casa Museu Pare Ginard

Casa Museu Blai Bonet

La tercera pota de la Fundació Casa Museu és el Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet, a Santanyí. És el projecte “que està més enlaire”, diu Castells. La casa natal de l’autor d’El mar i L’evangeli segons un de tants, un dels escriptors amb admiradors més militants de tota la literatura catalana, és propietat del Consell de Mallorca. Fa anys, va convocar-se un concurs d’idees per dur-hi a terme una reforma. S’hi presentaren 51 propostes. El 2009 se’n va triar una que conciliava tots els usos que, des de la Fundació, volien donar-se a la casa: “Ser una casa museu, un espai viu per a la celebració de tot tipus d’actes, ser la seu de l’arxiu, també un lloc per acollir residències de traductors i investigadors…”. El 2009, però, la crisi econòmica ja feia estralls, i no va ser possible aconseguir finançament per dur-lo a terme. Com a pal·liatiu, l’Ajuntament de Santanyí va cedir un local a la Fundació, una de les plantes de la Casa de cultura del poble. Es va habilitar la planta com a arxiu i sala d’exposicions. Això va permetre disposar del llegat de l’autor, que estava en mans dels seus nebots. Actualment, el visitant pot veure-hi una exposició que explica la polièdrica figura i l’extensa obra de Bonet. Alhora, per fi sembla que són a punt d’iniciar-se les obres per habilitar la casa de l’escriptor. El Consell de Mallorca hi ha destinat 1’5 milions d’euros.

Casa Blai Bonet

 

Ca n’Alluny

Robert Graves és un dels gegants de la literatura britànica moderna. Va ser molt més que l’autor d’una de les novel·les històriques més mítiques i reconegudes del segle XX, Jo, Claudi, popularitzada per la magnífica sèrie de televisió que en va filmar la BBC. Polígraf extraordinàriament prolífic, Graves va publicar més d’un centenar d’obres entre novel·les, assaigs i, sobretot, poesia, el seu gènere predilecte. Apassionat de la tradició cultural mediterrània, es va instal·lar al poble mallorquí de Deià, al cor de la serra de Tramuntana, l’any 1929. Amb l’únic parèntesi forçat de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, hi va residir fins a la seva mort, que va tenir lloc l’any 1985. La seva tomba, d’una austeritat emocionant —a la làpida només hi ha, escrits amb la seva cal·ligrafia, el seu nom, les dates de naixement i de mort i la paraula “Poeta”—, pot visitar-se al petit cementeri de Deià, a tocar de l’església del poble.

Despatx de Robert Graves

Visitar ca n’Alluny significa immergir-se en el món d’un autor que va escriure assumint l’herència de més de dos mil anys de coneixements culturals, històrics, literaris, polítics, religiosos i ètics. La importància que donava Graves a l’esperit mediterrani queda clara veient la importància que té el jardí en el caràcter de la casa. Hi ha ametlers, garrovers i oliveres, també tarongers i llimoneres: pura Mediterrània vegetal i arbòria. A l’interior de la casa, que acull el visitant amb un vídeo en què, aprofitant talls d’entrevistes i altres arxius, Robert Graves recorre la seva biografia, poden veure’s el despatx de l’escriptor i de Laura Riding —la dona amb qui es va instal·lar a l’illa—, així com també el menjador, el rebedor, la cuina… Tot conserva la decoració i el mobiliari originals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.