Un IVAM mediterrani, obert, femení i auster

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha presentat aquest migdia la programació expositiva per a 2017 en la qual s'aprofundeix en la recerca d'una identitat a través de la mediterraneïtat, s'articulen iniciatives per imbricar-se en l'entorn més immediat, es reivindicarà artistes valencians poc ponderats com Anzo i Juana Francés, es visibilitzarà el discurs artístic de les dones i es continuarà la senda d'emprar la col·lecció pròpia com a element dinamitzador i per sortejar les estretors pressupostàries. La direcció de l'IVAM, altrament, es resistí a posar data per a la subseu d'Alcoi anunciada pel president Ximo Puig.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els eixos discursius que emanen de la programació de l'IVAM per a 2017, amb tretze exposicions de diferent caire, aprofundeixen en la línia marcada des del principi per José Miguel G. Cortés de trobar una identitat per a la institució i, al mateix temps, aprofitar els fons dels museu per articular moltes de les mostres. Exposicions, a més a més, comissariades en alguns casos pel mateix Cortés i pels conservadors de l'IVAM. Una manera de "fer de la necessitat virtut", davant la "penúria econòmica", va explicar el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona. "El director continua fent de comissari no per un tema d'ego, sinó per estalviar diners", aclarí.

El repte, malgrat tot, és trobar el cau i la projecció internacional i el prestigi perduts amb la gestió anterior. "Després del que ha passat, fer les coses amb entitat i aconseguir una identitat [per a l'IVAM] no és fàcil", apuntava Girona. Ser un referent en el Mediterrani continua sent una de les principals línies discursives. I una de les apostes més marcades és la mostra de la parella libanesa formada per Joana Hadjithomas i Khalil Joreige, que s'inaugurarà al març, amb fotografia, escultura o videoinstal·lacions. Aquesta exposició està coproduïda amb el museu Jeu de Paume de París, la Sharjah Art Foundation dels Emirats Àrabs i el Haus der Kunst de Munic, un indicador, segons Cortés, que l'IVAM "comença a estar de nou en el panorama internacional".

"En rebel·lia. Narracions femenines en el món àrab" al setembre, una visió sobre les dones que defuig els tòpics, "Península mora", una mostra de com ha evolucionat la visió artística del Magreb, i un congrés internacional al setembre, "Imaginar el Mediterrani", amb representants de diverses entitats museístiques de la Mediterrània, completen aquest intent de guanyar visibilitat i identitat. "Una identitat que tinga a veure amb l'espai, no amb el lloc, perquè l'espai és quelcom que té una memòria", especificava Cortés.

Exposicions amb un important component femení que té també reflex en altres mostres com les dedicades a l'alacantina Juana Francés, "una artista que no ha tingut la repercussió que es mereix", o la que recull l'obra de la portuguesa Helena Almeida, en coproducció amb el museu Serralves d'Oporto, amb un discurs elaborat a través del cos i l'alteració dels codis de la pintura o la fotografia. La canària Carmena García serà un altra de les presències femenines en l'IVAM, en aquest cas al maig.

Pintura "per dalt i per baix"

Pel que fa a l'aprofitament de la col·lecció, a més de la mostra de Francés, al març es farà una relectura de les obres de l'escultor Juli González, un dels referents històrics de l'IVAM. I al juliol s'inaugurarà "L'eclosió de l'abstracció", amb artistes referencials c0m ara Tàpies, Saura o el Grup Parpalló, i un grapat d'obres inèdites o que han estat mostrades en molt poques ocasions. "L'IVAM donarà sorpreses molt agradoses. Es tracta d'una exposició al nivell de qualsevol museu d'Europa", assegurà Cortés, qui es va permetre fer broma sobre la seua suposada desafecció pictòrica. "Enguany tindrem pintura per dalt i per baix", etzibà. Així mateix, hi haurà un espai dedicat al fotògraf Robert Frank, un dels més influents del segle XX, i el còmic tornarà de la mà de Daniel Torres, amb una selecció de textos, dibuixos i originals dipositats a l'IVAM i produïts per a La Casa (Norma editorial, 2015).

IVAM Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura, i José Miguel García Cortés, director de l'IVAM

Finalment, en la línia de reivindicar els autors valencians o assentats a València, un dels punts àlgids serà la mostra dedicada a Anzo, "un dels artistes més originals, més diferents i més maleïts" del panorama valencià i estatal. Tot i que la seua obra ha estat en diverses exposicions del contenidor valencià, aquesta serà la primera mostra important que se li dedica. Un altre nom, en aquest cas d'un artista contemporani, serà el de Nico Munuera, murcià assentat a València, que farà una proposta expositiva concebuda expressament per a l'IVAM, com ara també les de Xavier Arenós o l'esmentada de Carmela García.

Finalment, hi haurà dues intervencions d'artistes a la façana del museu el nom dels quals es donarà a conèixer més endavant. Cortés revelà que la primera seria una dona. Aquesta iniciativa forma part de la intenció de "desbordar els límits del museu", de la qual també forma part l'habilitació d'un nou espai per a conferències i exposicions, l'IVAMlab, en el lloc que ocupava un nomenat restaurant de gama alta, un servei que no era "el que necessitava el museu. Així hem guanyat espai per a la biblioteca i per fer exposicions i debats", intervingué Cortés.

Limitacions pressupostàries i expedient Alcoi

Tot i el punt d'ambició que conté la programació, la institució continua encotillada per les estretors pressupostàries. "Amb dotze o tretze exposicions hi ha de sobres, però ens agradaria tenir més diners per fer les coses més folgadament", digué Cortés, qui assegurà que li agradaria poder pagar millor les col·laboracions amb el museu i reconegué que, ara mateix, no era viable portar peces dels Estats Units o el Japó. El director de l'IVAM esmentà que institucions com el Pompidou, el Reina Sofía o la Tate Modern "tenen pressupostos enormes". "El problema que les diferències siguen tan grans té un punt pervers: a més pressupost, més atenció dels mitjans i més diners per a insercions publicitàries", apuntà Cortés, tot i que es mostrà satisfet de la "projecció estatal" que tingueren algunes de les exposicions de 2016.

Girona, per la seua banda, argumentà que els comparacions amb èpoques pretèrites de l'IVAM eren "molt difícils", pel canvi en les condicions econòmiques, però posà en valor l'augment en el pressupost per a inversions de 500.000 euros i es mostrà conscient de la necessitat d'augmentar els diners per adquirir obra. El secretari autonòmic mostrà també la voluntat d'acabar aviat amb el problema del solar de l'IVAM, en desús malgrat que fa 15 anys de les expropiacions.

Menys urgències mostraren Girona i sobretot Cortés per donar forma a l'anunci que, recentment, va fer el president de la Generalitat valenciana, Ximo Corts, de creació d'una subseu a Alcoi, en el Centre d'Art de la ciutat, un edifici propietat de la CAM en el qual la Generalitat va invertir vora set milions d'euros durant el govern del PP i que es mantenia tancat fa més d'un any. Girona recordà que la descentralització cultural era un dels eixos del pla estratègic "Fes Cultura" i apostà per donar un ús a aquell immoble, al temps que revelà que hi havia més peticions en aquell sentit i que "no hi ha molts museus de les característiques del nostre que tinguen subseus". Cortés, per la seua banda, insistí en que calia analitzar les condicions abans d'allotjar peces de l'IVAM. "No cal tenir presa", sentencià. Els contactes, en tot cas, ja han començat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.