Les ciutats com agents de transformació social, com a baluards de la defensa de les societats obertes front el replegament nacional, són idees de molta tradició a Barcelona. Una tradició que es remunta a l’esperit del Col·legi de Filosofia de Josep Ramoneda, i que els últims mesos han revifat amb propostes com la ja comentadaGlobal Cities, impulsada conjuntament entre el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) i l’Ajuntament de Barcelona. Seguint aquesta via neix la Biennal del pensament, Ciutat Oberta. Una iniciativa que té com a referents la Biennale Democrazia de Torí, el Festival Filosofia de Mòdena, el Mode d’Emploi de Lió, el Make City de Berlín o el Dak’Art de Senegal.
En una roda de premsa celebrada al Palau de la Virreina de la capital catalana, l’alcaldessa Ada Colau amb el comissionat de cultura, Joan Subirats, han subratllat la importància que per a ells té l’esdeveniment. Els acompanyaven, també, la cap de Debats i Educació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; l’arquitecte Carles Muro; la directora d’Investigació d’Economia Col·laborativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mayo Fuster; i el geògraf, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona, Oriol Nel·lo.
Colau referí la biennal com una “eina de pensament”, un instrument amb què estimular la intel·ligència i reflexió col·lectives en un canvi d’època, de reptes globals davant dels quals la ciutadania no pot romandre-hi passiva. És per aquest motiu, que en sintonia amb l’esperit del 15M, no es vol que tot plegat quedi reclòs als despatxos de l’Ajuntament i les universitats, com un debat d’elits, si no que es vol treure a les places, als espais comuns de la ciutat. La importància que el consistori atorga a aquesta proposta es fa palesa en el cost de la iniciativa, uns 700.000 euros pressupostats, i el fet que les setmanes que hi hagi actes de la biennal programats l’activitat se suspendrà l’activitat institucional al municipi.
Joan Subirats, per la seva banda, citava Emmanuel Lévinas: “La ciutat permet el veïnatge entre estranys”. Ciutat Oberta s’organitzarà a través de quatre eixos: la Ciutat Democràtica, la Ciutat Diversa, la Ciutat Digital i la Ciutat Habitable. Carles Muro reivindica el diàleg com la fórmula de producció de coneixement contemporània més important, i Judit Carrera il·lustrà la manera com aquest diàleg es vol organitzar. Connectar el món amb la ciutat, fer parlar les filòsofes Judith Butler i Fina Virulés per situar la capital catalana a l’alçada dels debats del món. Uns debats, cal dir, que no sostindran només acadèmics: converses en les quals prendran part activistes, arquitectes, periodistes o metges. Un diàleg tan ampli com els reptes que encara una ciutat global com Barcelona.