A la premsa internacional: La ruptura diplomàtica de Trump i l'optimisme de la Reserva Federal

[gallery columns="2" link="file" size="medium" ids="3218,3217,3216,3215,3214,3213"]

Als Estats Units, The New York Times arriba als quioscos aquest dijous revelant que els candidats demòcrates a la Cambra de Representants també van ser objectiu dels ciberatacs russos, no només la campanya de Hillary Clinton. En aquest sentit, el diari novaiorquès explica, per exemple, que "un grapat de candidats demòcrates a la Cambra va convertir-se en objectiu d'una operació russa d'influència que va fer que milers de pàgines de documents robats per hackers del Comitè Demòcrata de la Campanya del Congrés a Washington estiguessin disponibles per als reporters i bloggers de Florida". I afegeix: "Si l'objectiu de Putin era fer de la democràcia nord-americana un model menys atractiu per als seus propis ciutadans i per als veïns de Rússia", se'n va sortir.

Per la seva part, també als Estats Units, The Wall Street Journal informa en la seva edició d'avui que una Reserva Federal "confiada" apuja els tipus d'interès. En aquesta línia, el diari del districte financer detalla que "la Reserva Federal va mostrar un creixent optimisme sobre l'economia dels Estats Units i va assenyalar que els tipus d'interès augmentarien a un ritme més ràpid del que es projectava anteriorment, en aprovar unànimement el seu segon augment de tasas en una dècada". Concretament, el banc central dels Estats Units va decidir apujar un quart de punt els tipus d'interès, que ara es col·loquen en una banda entre el 0,5% i el 0,75%.

A França, Le Monde analitza aquest dijous les "línies de ruptura de la diplomàcia Trump", que es pot veure en assumptes com la Xina, Rússia, l'Iran o la lluita contra el canvi climàtic. El diari parisenc assenyala que, després de nomenar Rex Tillerson com a secretari d'Estat, el president electe Donald Trump "assumeix la seva voluntat de prendre distància amb els dogmes republicans en matèria de política exterior", i que la majoria de membres del seu gabinet segueix "el full de ruta més a la dreta del Partit Republicà". Segons el rotatiu, els experts en el canvi climàtic estan inquiets per "la caça de bruixes que Trump ja ha començat".

Al Regne Unit, The Guardian destaca avui que el ministre David Davis "estableix el calendari del Brexit i dibuixa una línia vermella en immigració". Sobre això, el diari londinenc indica que "la Gran Bretanya no tindrà un pla del Brexit fins a febrer, però ha de ser capaç de completar les conversacions en 18 mesos i després passar per una fase de transició per sortir de la UE si és necessari, va dir David Davis". I el rotatiu afegeix: "El ministre del Brexit ha donat les indicacions més clares fins ara del pensament del govern sobre com abandonar el bloc, incloent-hi que es rebutjarà permetre a la Unió Europea cap control sobre la política d'immigració del Regne Unit".

A Colòmbia, El Tiempo assegura aquest dijous que "dissidents de les FARC controlen corredor de la droga". En aquest sentit, el diari editat a Bogotà precisa que "un corredor del narcotràfic i la mineria il·legal que es projecta des de Guaviare per més de 1.500 quilòmetres cap a l'orient, fins a les fronteres amb el Brasil i Veneçuela, s'oculta darrere la decisió d'almenys cinc comandaments de les FARC que van entrar en dissidència i acaben de ser expulsats per la cúpula de la guerrilla". Per aquest corredor es mouen tones de cocaïna, or i coltan il·legals cap a les fronteres, i ingressen en sentit contrari armes i diners bruts.

Finalment, El Nacional parla avui d'un "xoc de poders" a Veneçuela: "S'ha trencat la treva i s'intensifica l'enfrontament entre el govern i l'oposició". El diari editat a Caracas explica que "davant la sentència del Tribunal Suprem de Justícia, que va nomenar els nous rectors del Consell Nacional Electoral, i la declaració de l'Assemblea Nacional sobre la responsabilitat política del president Nicolás Maduro, els experts asseguren que la treva entre el govern i l'oposició s'ha trencat, ha augmentat la conflictivitat i el diàleg no ha aconseguit els seus objectius". El politòleg Luis Salamanca sosté que "aquestes dues decisions mostren la fractura de l'Estat veneçolà".