Europa

Puigdemont torna a ser el de Brussel·les

Sense que mai no haja deixat de banda la lluita que ell mateix encapçala, Carles Puigdemont havia baixat el to a Alemanya, possiblement, per consell de la seua defensa. Ara, amb llibertat de moure’s arreu d’Europa -exceptuant l’Estat espanyol-, torna a mostrar-se sencer i més disposat que mai a continuar el seu projecte d’eixamplar la República des d’Europa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«No trigaré 20 anys a trepitjar sòl català». Així responia el president exiliat, Carles Puigdemont, a la pregunta d’una periodista espanyola que li volia recordar que no podria tornar a Catalunya. «El que no sé és si trigaré 20 anys a trepitjar sòl espanyol», responia. Davant la incredulitat de la periodista, el president explicava que bé hi podia haver una «restitució democràtica i de la nostra normalitat», bé la constitució d’una República independent o bé passar per la Catalunya Nord, «una part de l’actual Estat francès que no deixa de ser Catalunya».

La roda de premsa que ha protagonitzat Puigdemont a Berlín esdevenia un balanç de l'actualitat. Era l’anàlisi del president exiliat d’una situació que l’està afavorint força bé. No pot tornar a Catalunya, però pot circular per Europa. La negativa del tribunal de Schleswig-Holstein a extradir-lo per rebel·lió va motivar la retirada de l’euroordre per part de Pablo Llarena, el que ha suposat una gran victòria per al gironí, que podrà tornar a Bèlgica. Ho farà, concretament, dissabte. I des d’allà continuarà amb el seu objectiu d’encetar el Consell de la República i treballar per la llibertat dels nou presos polítics i la tornada dels set exiliats. Sense deixar de fer, tampoc, gires per països per explicar el seu projecte, tal com va fer abans de ser detingut a Alemanya, quan ja havia passat per Suïssa, Dinamarca i Finlàndia.

Moltes coses han canviat des d’aquell moment. Catalunya ja té un govern formalitzat i en marxa que diu ser-li fidel. No sense dificultats. Les relacions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no es troben en el seu millor moment. El Parlament ha cedit a les ordres de Pablo Llarena per suspendre el sou dels diputats presos i exiliats, entre els què està ell mateix. El PDeCAT s’ha renovat, amb problemes, seguint les seues premisses. De fet, fins i tot s’ha atrevit a parlar de la divisió de vot del PDeCAT al Congrés, on els diputats s’han dividit a l’hora de votar la nova presidenta d’RTVE -votant uns a favor i altres absentant-s’hi-. Puigdemont ha marcat territori. «Sánchez ha tingut els vots del nostre grup per ser triat i el que és normal és que algú rebi els vots que corresponguin. Mentre sigui així, no trobo sentit per canviar la intenció del vot». Cal parlar també de la Crida Nacional per la República, que pretén ser el nou espai que agrupe tot l’independentisme i del qual, ell, Puigdemont, és el líder i el principal valor indiscutible.

El lideratge de Puigdemont al si de l’independentisme continua intacte, malgrat les discrepàncies sorgides. El que cal saber, però, és l’esdevenir. Puigdemont valora positivament el canvi de Govern a l’Estat espanyol. Ell també detecta un canvi de formes, malgrat que exigeix l’arribada de fets, i no de gestos. Es reivindica com a defensor del diàleg i no pensa renunciar al dret d’autodeterminació.

Cadascuna de les paraules emeses des de la roda de premsa estava adreçada al Govern espanyol. Ha recordat que la Constitució no prohibeix realitzar cap referèndum i ha reconegut anhelar un referèndum acordat. Sense renunciar a l’1 d’octubre, però, jornada per la qual ara es troba on es troba. De fet, la principal denúncia de Puigdemont ha estat la manca de voluntat de diàleg per part de l’Estat. «Trobem estrany que l’Estat s’hagi reunit amb la banda terrorista ETA i no ho pugui fer amb els demòcrates independentistes».

Puigdemont ha estat quatre mesos a Alemanya que l’han fet «més fort, més resilient i més determinant». A Bèlgica, tot apunta, continuarà amb el treball que va anar fent abans de ser detingut a inicis d’abril. Ningú no hauria dit mai, en aquell moment, que tot li eixiria tant de cara. La internacionalització del conflicte continuarà fent el seu curs.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.