SNP català

OPA de Puigdemont a l'independentisme

El president català a l'exili aposta per crear un partit que agrupi tot l'espectre independentista. Al seu torn, Torra l'ha qualificat de clau per a l'esdevenir del país. A l'acte hi han assistit consellers, diputats de Junts per Catalunya o les dirigents del PDeCAT Marta Pascal i Maria Senserrich que seien a l'avantpenúltima fila.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president català s'ho juga tot a una carta. Una estratègia que passa perquè l'independentisme concorri electoralment, també, amb una sola opció. Com si d'un Scottish National Party es tractés, superant, per exemple, els actuals ERC o PDeCAT. L'Ateneu Barcelonès ha acollit l'acte 'Crida Nacional' en el qual s'ha donat el tret de sortida al procés que ha de permetre bastir aquest projecte.

Una hora abans de començar l'acte, la cua per entrar arribava a la cantonada. Així, la sala Oriol Bohigas s'ha hagut d'omplir dues vegades. La primera per als compromisos institucionals i la segona per la gent que s'havia acostat a l'acte, tot i que també hi han entrat Xavier Trias o Neus Munté.

La fila d'honor estava ocupada per familiars dels presos polítics i exiliats. Hi eren doncs Blanca Bragulat, parella de Jordi TurullMeritxell Lluís, parella de Josep Rull i Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez. Especialment destacada era la presència de Betona Comín, germana del diputat d'ERC, Toni Comín, darrerament molt en sintonia amb Carles Puigdemont. Compartien fila amb la periodista Pilar Calvo, el delegat de la Generalitat a Madrid Ferran Mascarell, i els diputats Gemma Geis i Antoni Morral –impulsor de Junts per la República-, tots ells encarregats de conduir l'acte.

La primera intervenció ha estat de Carles Puigdemont, que ha intervingut breument via Jitsi –un sistema de videotrucades encriptat- per donar la benvinguda als assistents. Un ram de flors grogues feia d'atrezzo. La resposta ha estat unànime, aplaudiments i els assistents dempeus cridant "president, president".

La platea acollia una mostra significativa de l'espai postconvergent, des dels diputats independents de Junts per Catalunya, que ocupaven les primeres files, fins a les dirigents del PDeCAT Marta Pascal i Maria Senserrich, que eren pel darrere. Entremig, tres consellers: Àngels Chacón, Damià Calvet i Jordi Puigneró. També hi era Agustí Colomines, un dels cervells a l'ombra de JxCat i impulsor del Moviment 1 d'Octubre, una de les marques electorals registrades per l'espai neoconvergent fora del PDeCAT. Eduard López, vicesecretari general d'acció política, ha estat l'encarregat d'assistir en nom d'Esquerra Republicana, que des del primer moment s'ha desmarcat de qualsevol iniciativa com la presentada aquest dilluns.

A l'Ateneu no hi ha faltat, tampoc, una nodrida representació del que s'han anomenat els crítics del PDeCAT. Així, hi eren presents Jordi Cabré, que com Puigneró, forma part de Generació Llibertat; Marc Guerrero, líder de Llibergència o Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i un dels noms que més ha sonat com a alternativa a l'actual direcció. A Casals se l'ha vist fent de relacions públiques activament, conversant amb els consellers. De fet, ha seguit tot l'acte de costat amb Jordi Puigneró, amb qui ha seguit conversant intensament un cop acabats els parlaments.

No ha passat per alt a ningú que l'acte d'avui tenia com a teló de fons l'Assemblea Nacional que el PDeCAT celebra aquest cap de setmana, on el full de ruta presentat per la direcció pot ser àmpliament esmenat pels puigdemontistes. Certament, hi ha qui ha volgut assimilar la crida nounata a la qual en el seu moment van fer Josep-Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom per captar l'esquerra independentista cap a ERC.Ara, però, aquesta seria el blanc de la nova crida. Així, Morral posava veu a una carta de Jordi Sànchez on feia una "crida a les persones que ens sentim d'esquerres ens hi sumem". Tanmateix, la direcció republicana ha deixat clar que no entrarà a cap espai electoralista unitari i, a més, la demoscòpia sembla que premia l'estratègia engegada pels d'Oriol Junqueras.

L'OPA, doncs, sembla que també podria tenir un altre sentit i anar directament a marcar el que ha de ser el nou partit predominant de l'ecosistema postconvergent. Aquesta setmana passada el PDeCAT registrava com a partit la marca Junts per Catalunya, en resposta al recent registre del partit Junts per la República per part dels independents de JxCat, amb Sànchez, Morral i Aurora Madaula al capdavant. Un intent, doncs, de marcar, des de fora, el que ha de ser el rumb del centredreta independentista i que Agustí Colomines fa temps que preconitza a les seves columnes en El Nacional. Una proposta que sembla tenir com aliats els associats i quadrets intermedis del PDeCAT crítics amb l'actual direcció.

Una direcció que, per convenciment o per pressió, no pot fer sinó seguir el joc de Carles Puigdemont, el principal actiu del partit. Així, al cap de poc Senserrich anunciava per Twitter que ja s'havia inscrit al formulari que minuts abans havien presentat Ferran Mascarell i Gemma Geis. Entre els inscrits, s'haurà d'iniciar un procés de construcció que culminarà al setembre, amb la celebració d'un congrés nacional, quan s'acabaria de definir la fórmula que ha de tenir aquest "instrument polític". També han exposat que es dissoldrà quan s'assoleixi la República Catalana, objectiu màxim del qual vol ser un espai transversal socialment i ideològica.

Presidents

Després d'ells ha intervingut el president Quim Torra. Primer estava previst que hi fos presencialment, però un problema amb el vol ha fet que els assistents s'haguessin de conformar en escoltar un breu àudio de dos minuts i mig. Torra ha volgut desitjar èxit a la Crida i ha expressat que, en aquesta, "en part està l'èxit del país els mesos vinents". També ha remarcat que "la Crida Nacional va de fer el pas endavant que necessitem perquè tots junts puguem crear aquest moviment i tirar endavant el projecte republicà".

La darrera intervenció ha estat de Carles Puigdemont que ha explicat que la Crida naixia per "superar instruments caducs" i que bevia de l'èxit que havia tingut el moviment unitari en l'acció antirepressiva i "per fer avançar la república". Així ha manifestat que des de l'octubre havien après que "havíem de ser ideològicament plurals. Hem après de la unitat civil del sobiranisme com a eina per poder avançar".

De nou, el discurs es tancava amb un gran aplaudiment per part dels assistents a la sala. La referencialitat de Puigdemont dins el món postconvergent és indiscutible, i en funció de com avanci l'Assemblea Nacional del PDeCAT aquest cap de setmana, la proposta que ha presentat avui podria esdevenir la nova "casa gran" que havia estat Convergència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.