A Londres, The Times interpreta que “Espanyarenuncia a l'ordre de detenció (europea) de l'expresident de Catalunya i cinc altres separatistes després d'haver quedat clar que altres països de la UE no van acceptar que fossin culpables de rebel·lió”. Recorda al seus lectors que la decisió del jutge de “la Cort Suprema, Pablo Llarena”, és la conseqüència que “un tribunal alemany” decidís només concedir l'extradició de Carles Puigdemont només per mal ús de fons públics i no pel càrrec més greu de rebel·lió”.
Sense sortir de la Gran Bretanya, The Guardian es mostra asèptic en l'explicació dels fets: “un jutge espanyol ha renunciat a les ordres internacionals de detenció emeses contra l'expresident català, Carles Puigdemont, i altres cinc polítics sobiranistes fugitius sobre els seus papers en el referèndum il·legal de l'any passat i la posterior declaració d'independència unilateral”. El rotatiu contextualitza que la decisió “del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena” és la resposta al fet que fa una “setmana un tribunal alemany digués que era pertinent l'extradició de Carles Puigdemont només pel supòsit del mal ús dels fons públics però no pel delicte més greu de rebel.lió”. Explica que tant Puigdemont com “els seus col·legues actualment a Bèlgica, Escòcia i Suïssa ja no s'enfronten”, per tant, “a processos d'extradició”, tot i que “les ordres d'arrest nacional continuen vigents, la qual cosa significa que els sis seran detinguts si tornen a Espanya”. El diari britànic posa esment en el fet que Llarena critiqui “la manca de compromís” del tribunal alemany “sobre actes que podrien trencar l'odre constitucional d'Espanya”. Igualment recorda que “nou líders catalans” segueixen empresonats “a l'espera de judici per càrrecs de rebel·lió, sedició i mal ús de fons públics”.
A França, el parisenc Le Monde, després de contar als seus lectors la decisió presa pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, centra l'atenció en les congratulacions dels independentistes catalans. En concret cita un tuit de “l'expresident català que ha dit immediatament que aquesta decisió és 'la demostració de la immensa debilitat de la causa judicial' i també insta els jutges espanyols 'a suspendre la detenció preventiva' dels líders separatistes empresonats i així demostrarà que comença a actuar com la justícia europea”.
A Bèlgica, Le Soir es mostra en la seva primera informació al respecte de la decisió espanyola menys prolífic que en d'altres ocasions. Es limita a explicar la retirada de l'ordre de detenció europea i que com a conseqüència “l'ex líder independentista Carles Puigdemont” serà “lliure per moure's per on vulgui” excepte de “tornar a Espanya on segueix vigent” l'ordre de detenció pel delicte “de rebel·lió” pel qual “pot ser condemnat a 25 anys de presó”.
A Alemanya Der Spiegel analitza que “el líder separatista català, Carles Puigdemont, es pot moure lliurement” a partir d'aquest moment. “Almenys”, puntualitza, “fora d'Espanya”, perquè si bé “s'ha retirat l'ordre de detenció europea”, “els separatistes segueixen enfrontats a processaments penals” a l'Estat espanyol. Recorda tota la història de la detenció el mes de març passat de Puigdemont, el procés judicial que s'ha allargat tots aquests mesos, la decisió inicial del tribunal alemany, la reacció espanyola i, finalment, la decisió final que ha portat “a la Cort Suprema de Madrid” a renunciar a “l'ordre europea de detenció que havia demanat” per evitar així que l'hagi de jutjar només per “mal ús de fons públics” i no “pel càrrec principal de rebel·lió” que implicaria, en cas de condemna, “greus penes de presó”. Destaca, així mateix, que “els espanyols responen així a una decisió del poder judicial”, com és la del “tribunal regional de Schleswig-Holstein que recentment havia declarat l'extradició del polític a Espanya per sospita de malversació admissible, però no per rebel·lia”. Al parer “del jutge de la Cort Suprema espanyola, la decisió del tribunal alemany suposa 'una manca de compromís' amb la justícia” d'aquell país. Der Spiegel, finalment, també destaca l'opinió de la defensa de Puigdemont, segons la qual “com hem dit des del començament del procediment, els conflictes polítics d'un estat s'han de resoldre políticament, no per mitjà del dret penal”.
El també alemany Süddeustsche Zeitung explica els fets i analitza que després de la decisió presa per part del tribunal alemany de “Schleswig-Holstein, segons el qual Puigdemont hauria de ser processat per extradició a Espanya només per malversació, però no per rebel·lia”, la posició espanyola era molt dèbil i ara la reacció del Tribunal Suprem deixa en evidència que la voluntat real “de la justícia espanyola va més enllà de la intenció” que oficialment es buscava. Del que es tractava, assegura, era que “volia donar exemple, amb (l'extradició per rebel·lió de) Puigdemont contra el separatisme radical”. Conclou que tot plegat “és un èxit per a Puigdemont i els separatistes de Catalunya”, atès que “el poder judicial alemany s'ha convertit en un actor de la política interior espanyola des de la distància” i, finalment, que “els separatistes catalans estan assetjant els tribunals espanyols, que encara intenten condemnar-los per rebel·lió i desobediència civil”.