El 23 de juliol el Partit Popular, Vox i la Unió del Poble Navarrès no van aconseguir la majoria absoluta que tantes enquestes donaven per segura. Aquell desenllaç inesperat va generar una frustració que la dreta no ha acabat de pair, tal com s’ha demostrat en les nombroses mobilitzacions convocades aquests dies contra els pactes que han facilitat la investidura de Pedro Sánchez gràcies al suport dels partits independentistes catalans.
La Llei d’amnistia, la més assenyalada per una dreta que compara aquesta mesura amb un colp d’Estat i que clama davant la presumpta arribada d’una dictadura camuflada, ha situat els comicis que s’hauran de celebrar l’any que ve com a termòmetre de la situació actual. Aquests comicis seran els europeus del 9 de juny, els d’Euskadi i els de Galícia. En aquests dos últims casos, si el calendari de la legislatura es complira amb exactitud, s’haurien de celebrar al juliol. En canvi, en el cas de Galícia, no són pocs els qui donen per fet que les eleccions es convocaran a la primavera, o fins i tot abans, en funció de les orientacions demoscòpiques del president gallec, Alfonso Rueda, qui va substituir Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta quan aquest últim va marxar a Madrid a presidir el PP.
Així ho considera María Obelleiro, directora de Nós Diario, qui recorda que el 29 de maig, un dia després de les eleccions municipals, Rueda es va reunir amb el seu nucli més pròxim i va convocar una roda de premsa extraordinària. “Tots vam donar per fet que convocaria eleccions coincidint amb les estatals que Pedro Sánchez havia convocat aquell mateix dia, però finalment es va fer marxa enrere”. Obelleiro diu que la manera d’actuar de Rueda sempre va en funció de les enquestes que controla.
Galícia serà un termòmetre?
Galícia és un dels territoris de l’Estat on el PP governa amb més comoditat. El partit sempre ha absorbit el vot de tota la dreta –Vox no hi té cap diputat i només un regidor a la localitat petita d’Avión, que no arriba als 2.000 habitants– i UCD, AP i PP han governat Galícia durant tot el període democràtic actual a excepció de dues legislatures. Només Castella i Lleó iguala aquests registres.
No és estrany, en aquest sentit, que el PP confie a revalidar la seua majoria absoluta i vendre aquest possible èxit com una reacció de l’electorat contra els pactes que han mantingut Sánchez a la Moncloa. En canvi, els analistes consultats desvinculen aquest possible resultat de les negociacions que van culminar el 16 de novembre amb la investidura del líder del PSOE.
“L’amnistia, de moment, passa de llarg en el debat polític gallec”, diu María Obelleiro, tot i que assenyala que el PP està intentant, “per tots els mitjans”, centrar-se en aquest tema i que li servisca com a munició. “El discurs té penetració a Galícia, perquè la gran major part dels mitjans estan identificats amb la Xunta, però a nivell social no es percep que aquest tema importe a la gent”. Segons la periodista, aquesta estratègia és una prova que “el lideratge d’Alfonso Rueda és molt feble, i això es constata pel fet que segueix els dictats de Gènova i que no té agenda política pròpia, en tant que intenta estatalitzar, constantment, la política gallega”.
La sociòloga i analista Ana Luisa Bouza, col·laboradora en diversos mitjans, hi coincideix i recorda que el malnom que diversos sectors de Galícia han dedicat a Alfonso Rueda és el de “rueda de repuesto”, “en tant que no té lideratge i que intenta conformar una imatge pública a còpia de participar en programes d’entreteniment, una manera d’actuar que resulta una mica ridícula”. Bouza destaca que el discurs de Rueda que està tenint més èxit a l’hora d’intentar que el context estatal influisca entre l’electorat gallec és del de l’àmbit econòmic, “el dels presumptes 700 euros que cada ciutadà de Galícia perdrà per la condonació del deute català. I si el BNG ha arribat a un acord amb el PSOE per a una condonació similar a Galícia, Rueda ho nega”, destaca.
Antón Losada, professor titular de Ciència Política a la Universitat de Santiago de Compostel·la, també assenyala que aquest argument fiscal genera més convicció. “L’amnistia a Galícia no marca l’agenda, les manifestacions en contra han reunit 1.000 persones a La Corunya o 2.000 a Pontevedra, però del deute sí que s’està parlant”.
Les possibilitats i les febleses del PP
Sobre la continuïtat del PP a la Xunta de Galícia sí que hi ha visions diferents. Losada no creu que perille la majoria absoluta, en tant que “la majoria de la gent veu Rueda com l’home que Feijóo ha deixat a Galícia, i el votant del PP no deixarà de votar a Rueda”. Segons el politòleg, “si tinguera diners apsotaria a la majoria absoluta del PP”, perquè tot i que “Rueda no és un líder carismàtic, tampoc suposa una disrupció, i els qui van votar Feijóo a Galícia el 23-J –el PP hi va traure 13 de 23 escons i va guanyar a les quatre circumscripcions– no tenen motius per no votar Rueda”. Alhora, Losada també destaca que “el partit a Galícia està tan fort com sempre i la clau del seu èxit, la seua estructura potentíssima, continua tan intacta com sempre. I a més a més ara tenen el candidat que porten votant durant les eleccions dels últims anys dirigint el PP de tot Espanya”, recorda.
En canvi, hi ha qui troba possibilitats que el PP no revalide la majoria absoluta. D’una banda, Ana Luisa Bouza destaca la irrupció de Democracia Ourensana, partit liderat per l’alcalde d’Ourense –Gonzalo Pérez Jácome– i que es presentarà, previsiblement, a les eleccions amb un discurs que l’analista ubica en la dreta populista. Si bé Vox sembla no tindre possibilitats per a entrar al Parlament gallec, el cas d’aquest partit podria ser diferent, i si ho fa seria a còpia de furtar vots al PP, amb qui s’ha entès per a repartir-se l’alcaldia d’Ourense –en mans d’aquest partit territorial– i la Diputació provincial, aquesta governada pel PP. Si ambdues formacions sumen majoria absoluta tothom dona per fet que governaran conjuntament, però si el partit territorial trau un nombre important de vots sense arribar a aconseguir representació, el problema per al PP podria ser important.
Al mateix temps, tot i que Bouza reconeix que el PP “té una base social molt consolidada, sobretot a l’espai rural, que és molt important a Galícia, i també entre la gent gran, quan Galícia és una societat envellida, ara s’ha d’enfrontar a una oposició molt més atractiva que en èpoques anteriors”. L’analista es refereix al referent del PSdG, José Ramón Gómez Besteiro, “el primer líder clar dels socialistes gallecs en molt de temps, que torna després d’una denúncia infundada per part de l’entorn del PP i que compta amb el suport explícit de Pedro Sánchez, que el va col·locar com a delegat del Govern espanyol a Galícia i ara com a diputat, convertint-se en el primer gallec que va parlar en gallec al Congrés”. Bouza també valora el lideratge d’Ana Pontón al BNG, “que està molt consolidat”, tal com s’evidencia si es té en compte que aquest partit va traure cinc diputats més que el PSdG a les últimes eleccions.
Per a María Obelleiro, altra de les febleses del PP són les seues “actituds erràtiques” a l’hora d’actuar seguint els resultats de les enquestes, i recorda que la victòria del PSdG i del BNG el 2005, que van situar el socialista Emilio Pérez Touriño a la presidència de la Xunta, també va ser inesperada per a molta gent.
Les febleses de l’oposició
Però l’oposició també mostra algunes incògnites. Per exemple, Losada considera que Besteiro, líder socialista gallec, té “un recorregut limitat en la política gallega”, en tant que és una persona “molt coneguda a Lugo, però poc coneguda més enllà”. Per a ell, els gallecs perceben com a líder de l’oposició Ana Pontón, del BNG, qui podria tornar a superar el PSdG com a partit referent de l’esquerra. La fortalesa dels dos partits de l’esquerra, en canvi, es pot traduir en una competència nociva entre els dos espais, tal com apunta Bouza, que recorda que al 2009, quan ambdues formacions havien de revalidar la majoria, van acabar desgastant-se entre ells i donant-li la Xunta a Feijóo.
D’altra banda, la lectura que va deixar les eleccions municipals del 28 de maig a Galícia té múltiples interpretacions. Si es traslladen els resultats als comicis gallecs el PP perdria la majoria absoluta, però ambdues eleccions es desenvolupen en contextos molt distints. Hi ha la lectura que el PP només governa en una gran ciutat de les set que té Galícia, la de Ferrol, “però les circumscripcions autonòmiques sempre prioritzen el territori per davant de la població, i això dona força a les zones rurals, on el PP és el partit més votat”, recorda Bouza.
Losada també hi aprofundeix i explica que “la dualitat autonòmiques-municipals és molt freqüent a Galícia”. “El PP sempre ha tingut problemes per a governar a les ciutats, perquè si no guanya amb majoria absoluta no governa, en tant que no compta amb cap soci potencial amb el qual aliar-se: no governa a Santiago perquè hi té 11 de 25 regidors, i el BNG hi governa amb sis”. Al seu torn, el cas de Vigo, amb el socialista Abel Caballero com a alcalde des del 2007, “és un fenomen que no té traducció autonòmica”, i per al politòleg és important recordar que l’esquerra va perdre la Diputació de Pontevedra “malgrat els grans resultats dels socialistes a Vigo”, i van retindre la de la Corunya i la de Lugo “pels pèls”.
Un altre factor que pot dificultar la victòria electoral de l’esquerra gallega és la irrupció de Sumar. El partit de la ministra Yolanda Díaz, que compta amb un gran recorregut polític a Galícia, no ha deixat clara l’aposta que farà per aquests comicis, però s’hi presentaran i podrien dividir el vot de l’esquerra. “Dividir el vot davant un competidor que aspira a la majoria absoluta sempre és un problema”, confirma Losada, que desconeix els esforços que aquesta plataforma dedicarà a les eleccions gallegues. D’això, creu, dependrà el seu resultat.
La directora de Nós Diario creu que Sumar no ho tindrà fàcil pels antecedents de Díaz a Galícia, qui “ha protagonitzat els moments més crítics i polèmics del seu espectre” amb l’Alternativa Galega d’Esquerdas, on va compartir lideratge amb el dirigent independentista històric Xosé Manuel Beiras. “La desfeta d’AGE i de les Marees va reforçar el BNG”, diu Obelleiro, que relaciona el bon moment del partit independentista amb la desaparició d’aquelles forces que van comptar amb l’empenta de Díaz. Pel seu compte, Ana Luisa Bouza considera que la millor candidata per a Sumar seria Marta Lois, qui ha pres protagonisme últimament –ara és portaveu de Sumar al Congrés–, però en canvi, recorda que en l’última enquesta, la de l’octubre, Sumar treia un únic diputat al Parlament gallec davant els 19 del BNG i els 15 del PSdG. “Sense candidat és difícil quin impacte pot tindre Sumar a Galícia”, conclou.
Aquella enquesta pronosticava una nova majoria absoluta del PP. Aquest resultat no respondria, tal com mira de fer veure Feijóo, a l’enuig de l’electorat amb Sánchez, sinó a la dinàmica tradicional de la política gallega. Però hi ha elements que poden fer canviar un guió que per a molts ja està escrit.