NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Per ser funcionari de l’Estat, no cal saber català

Plataforma per la Llengua denuncia que el català no siga competència per accedir a les places de funcionari dels ministeris que depenen de l’Estat espanyol als territoris de parla catalana. Així, el Consell d’Europa ha alertat que s’està incomplint la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries que garanteix l’ús d’idiomes regionals o minoritaris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per al govern de Mariano Rajoy, el català no és suficientment important com per considerar-lo requisit -ni mèrit- si hom vol ocupar un lloc de funcionari als territoris de parla catalana. Això és el que dictamina el darrer informe de la Plataforma per la Llengua que evidència la voluntat de l’executiu espanyol de fer prevaldre el castellà enfront d’altres llengües pròpies. Amb unes xifres esfereïdores que soterren el dret d’opció lingüística.
 
Segons dades de desembre de 2017, els ministeris de l’Estat espanyol tenen més de 33.000 llocs de treball al País Valencià, Catalunya i Illes Balears i, en cap d’ells, el català és un requisit per accedir-hi. D’aquestes places de funcionari públic, menys del 2% consideren la llengua pròpia com a mèrit. És a dir, sols 617 de les 33.167 que hi ha, tot i ser una de les dues llengües oficials en aquests territoris.
 
Només el Ministeri d’Interior arriba quasi al 8% de llocs de treball on el català compta com a mèrit, mentre que al departament d’Educació, Cultura i Esports i al d’Hisenda i Funció Pública, es supera lleugerament la barrera de l’1%. A la resta de carteres, aquesta competència no es valora, llevat del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació i del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, on l’Estat no destina funcionaris. Els treballadors públics estatals que desenvolupen tasques judicials a Catalunya, a les Illes Balears o al País Valencià tampoc no apareixen reflectits en aquestes dades que ofereix Plataforma per la Llengua. Amb tot, es tracta d’un sector on «el català s'acosta a la mort clínica», com va explicar aquesta mateixa organització en un altre informe. Malgrat tot, aquests territoris catalanoparlants compten amb una legislació que intenta fer front a l’executiu de PP i protegir la llengua pròpia, com és el cas del decret de plurilingüisme al País Valencià o la restauració de la competència lingüística a les Illes Balears.
 
Més enllà de Plataforma per la Llengua, el Consell d’Europa també ha avisat  del menyspreu cap a la llengua catalana per part dels governants espanyols. Així els ho ha traslladat a l’Estat espanyol en diverses ocasions, denunciant que no compleixen la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest acord obliga expressament a «garantir que les autoritats administratives usen les llengües regionals i minoritàries». «És per això que es pot concloure que el govern de Rajoy no garanteix el dret d’opció lingüística en les dependències de l’Administració de l’Estat on el català és oficial», segons explica l’informe de Plataforma per la Llengua. Aquests senyals d’alerta, però, no sols vénen de fora de les fronteres espanyoles. La Xunta de Galícia, en mans del Partit Popular, defensa «el requisit de conéixer les llengües oficials per accedir a la funció pública com única manera de garantir el dret l’opció lingüística». Malgrat les reiterades recomanacions d’aplicar mesures per assegurar el dret a ser atès en qualsevol de les llengües oficials d’un territori, el Govern espanyol sembla encabotat en donar continuïtat al monopoli lingüístic del castellà.
 
Pel que fa als diners destinats a l’ensenyament o la millora del català dels funcionaris, les xifres no ofereixen dubtes. A Catalunya, es dedicaren 1,12 euros per funcionari, a les Illes Balears, 28 cèntims per funcionari i, al País Valencià, es destinaren 0 euros del pressupost a aquesta matèria. Aquest menyspreu i falta de recursos emprats per a protegir i garantir el dret d’opció lingüística provoca que molts usuaris renuncien a ell. «Aquestes dificultats generen que moltes vegades siga més còmode demanar al ciutadà que renunci al seu dret d’opció lingüística que complir la llei», sentència l’informe de Plataforma per la Llengua. Així, es trasllada a la ciutadania la màxima de que val la pena renunciar a la seua llengua i desincentiven l’ús del català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.