A primera vista, no és més que una nimietat en l’absurd conflicte que de poc no enderroca el Govern alemany. A principis de juliol, quan la baralla va arribar a un punt i final després de diverses i tortuoses setmanes, després que, finalment, s’hagués arribat a un acord entre els cristianodemòcrates d’Angela Merkel (CDU) i el seu partit germà de Baviera, la Unió Social Cristiana (CSU), ja era hora que la cancellera i el dirigent de la CSU Horst Seehofer es dirigissin a la premsa tots dos plegats.
Fora de la seu central de la CDU a Berlín, sota la llum suau de la tarda, els reporters esperaven que acabés la cimera de crisi, però els líders dels dos “partits germans” no podien posar-se d’acord ni en com escriure una declaració conjunta.
“Com a resultat d’aquest acord, contaré a la premsa que continuaré sent ministre d’Interior”, va dir Seehofer. Va debatre amb Merkel la seva opinió que els secretaris generals de la CDU i de la CSU haurien de ser qui informessin els reporters congregats sobre els detalls del seu tractat de pau. Llavors es va encaminar cap al vestíbul. Sense Merkel. Sense la dona en qui necessita, almenys, tenir una mica de confiança si ha de funcionar la seva aliança de Govern.
Potser té sentit. Potser fins i tot ha sigut l’única mica d’honestedat que s’ha vist a Berlín en aquests dies bojos de disputa. Ben mirat, com haurien de trobar aquests dos la reconciliació després de la intensitat d’aquesta disputa? Seehofer està obsessionat amb Angela Merkel, i no cedirà fins que ella ja no hi sigui. De fet, hauria estat millor que tots dos haguessin abandonat i deixessin lliure el camí d’una nova era política. L’actual aliança entre la CSU i la CDU probablement no funcionarà mentre Merkel i Seehofer hagin de buscar consensos en tots els temes importants. Probablement no funcionarà mentre els dos estiguin encadenats com un matrimoni desgraciat.
Merkel ha conservat l’habilitat de mantenir-se tranquil·la, amagant la seva ràbia darrere de l’autoritat política; com quan, en el primer discurs al Parlament després de la reelecció més recent, va reprendre indirectament Seehofer per haver afirmat que l’islam no pertany a Alemanya. Seehofer estava allà assegut als bancs del gabinet com si fos un col·legial avergonyit.
Encara està furiós. En la seva oficina del Ministeri, fa només un parell de dies, va dir enrabiat: “I llavors em va renyar al Bundestag”. Té vistes directes a la Cancelleria des de les finestres de la seva oficina; la veu quan arriba de matí i abans d’anar-se’n a casa a la tarda. Això podria ser també part del problema.
Seehofer és com una ceba: has de tenir una mica de paciència, però una vegada comences a pelar cap al centre, hi trobaràs Merkel, la dona que li ha infligit tants danys i que ell no ha sigut capaç mai de derrotar. Tard o d’hora, Merkel sempre està amb ell. No ho pot evitar, és una mescla d’admiració i por. Està íntimament familiaritzat amb el seu instint de poder, que molts abans d’ell han subestimat tant que ara es troben així, “al cementiri que hi ha darrere de la Cancelleria”, com diu Seehofer. Ell no vol acabar allà.
Durant molt de temps la rivalitat entre els dos partits germans ha sigut un dels rituals constants en la política alemanya. Un dels exemples més impressionants és el discurs que va donar l’aleshores líder de la CSU Franz Josef Strauss al novembre del 1976, quan va mostrar un clar menyspreu pel líder de la CDU d’aquell temps, Helmut Kohl. “És completament incapaç, no té el caràcter necessari, ni qualificacions intel·lectuals ni polítiques per ser canceller. Li falta molt”.
Però a pesar d’estar tothora en desacord, a la llarga Kohl i Strauss van perseguir el mateix estil de conservadorisme. Merkel i Seehofer, com a contrast, no sols estan dividits per una llarga història d’humiliacions d’un a l’altre i de discussions obertes i cara a cara, sinó que també persegueixen dues estratègies polítiques completament diferents. Això és el que ha fet que aquesta situació sigui tan difícil.
La CSU veu les polítiques de refugiats de Merkel com la culminació d’una aberració que ha portat els votants conservadors a allunyar-se de l’aliança CDU/CSU, i que ha contribuït així al creixement del partit populista de dretes Alternativa per Alemanya (AfD). La CSU voldria corregir aquest error, que ha sigut el que ha fet que el conflicte amb Merkel sigui tan acarnissat. Realment ja no es tracta de la política de refugiats com a tal, sinó de declarar com un error de fons la decisió de Merkel de 2015 sobre no tancar la frontera als refugiats procedents de la ruta dels Balcans. En aquest context és obvi per què ha sigut tan difícil trobar un punt en comú. De fet, si mireu més de més prop els últims dies de caos a Berlín, es veu clar que arribar al consens és pràcticament impossible.
Dissabte 30 de juny
Cancelleria
Seehofer puja al seu sedan per al recorregut de cinc hores des de Baviera fins a Berlín. El ministre d’Interior ha de veure’s cara a cara amb Merkel per a l’últim intent de solucionar el conflicte d’asil que ha estat allargant-se durant setmanes i que corre el risc de destruir l’aliança CDU-CSU. Tots dos saben quant hi ha en joc. Tots dos han convocat el diumenge reunions dels comitès de lideratge dels seus respectius partits. Si no aconsegueixen trobar una solució avui, serà inevitable un agreujament perillós.
Merkel informa Seehofer dels resultats de la cimera de la Unió Europea de la qual va tornar pocs dies abans. En la cimera a Brussel·les els líders de la UE van arribar a un acord en algunes mesures que abans semblaven impossibles: centres controlats, per exemple, on els refugiats esperaran que les seves sol·licituds d’asil s’aprovin o es deneguin. I “plataformes de desembarcament”, des d’on els immigrants que s’han fet camí a través del Mediterrani poden ser enviats de tornada al nord d’Àfrica.
“Podríem dir que s’ha aconseguit molt gràcies a la pressió de la CSU”, diu Merkel a Seehofer. Però ell no vol retrocedir del seu pla de rebutjar immigrants a la frontera d’Alemanya. Els cercles més conservadors veuen en la posició de Merkel de l’estiu de 2015, quan era reticent a fer-ho, la font de tots els mals. Seehofer fa una proposta transaccional, que no tots els refugiats registrats siguin rebutjats, només els que ja han sol·licitat asil a un altre Estat membre de la UE. Però Merkel no l’accepta. Ja va accedir al límit màxim que Seehofer havia estat demanant, i també va donar les gràcies al primer ministre hongarès Viktor Orbán per com va contribuir a bloquejar la migració a Europa. No està d’humor per atorgar un altre triomf a Seehofer.
Però què passarà ara?
Aquesta tarda, cap dels dos no aborda la qüestió més important, que és crucial per a la supervivència del seu govern. Acomiadarà la cancellera el seu ministre d’Interior si no cedeix? Més tard Seehofer diu que havia evitat la qüestió a propòsit. “Hauria semblat com si m’hagués estat arrossegant pel meu càrrec”.
Diumenge 1 de juliol
Seu central de la CSU a Munic
Abans de la reunió dels líders de la CSU, Seehofer es veu amb alguns dels seus confidents més propers a la seva oficina. El seu veterà portaveu Jürgen Fischer hi és, igual que els alts càrrecs del partit Hans Michael Strepp, Markus Blume, Daniela Ludwig i, més tard, Alexander Dobrindt. El grup debat sobre la situació, però ningú no té ni idea de com solucionar-la. Seehofer diu que farà una declaració personal quan acabi la reunió, però ningú hi pensa gaire. Seehofer, però, sap que renunciarà a tots els seus càrrecs polítics en unes hores. La seva dona, Karin, és l’única que coneix les intencions que té. “En uns dies, tot haurà acabat”, li ha dit.
A les 15.00 h, comença la reunió del comitè de lideratge de la CSU. Seehofer l’inicia parlant durant una hora sobre el seu punt de vista de la situació. Comenta que les mesures acordades en la cimera de la UE no són “suficientment efectives” per retirar la seva demanda que els refugiats siguin rebutjats en les fronteres alemanyes. Alguns experts en el Ministeri d’Interior, diu, fins i tot han advertit que les mesures de la UE podrien provocar més immigrants, no menys. La CSU, diu, no pot permetre’s ser enganyada. Llavors Seehofer demana una “discussió oberta i honesta”, i immediatament 50 participants en aquesta reunió manifesten el seu desig de parlar.
Al principi, només els defensors de Seehofer prenen la paraula, animant-lo a mantenir-se ferm. Alguns membres de la CSU del Parlament Federal argumenten a favor d’una votació entre els parlamentaris de la CSU, un grup que no sempre dona suport a l’estil de Seehofer, però sí a les seves posicions. Només cap al final del debat parlen els crítics de l’estratègia agressiva de Seehofer. L’antic cap del partit, Erwin Huber, recorda la responsabilitat que assumeix la CSU mentre el ministre de Desenvolupament Gerd Müller adverteix que, si les coses no surten bé, la CSU podria acabar sent només un partit regional insignificant. El número dos del partit, Manfred Weber, elogia tot el que ha aconseguit Merkel en l’escenari europeu.
Seehofer contesta bruscament a qui demana un acord amb una acritud inusual. “Quina classe de ministre ets tu?”, diu a Müller. A Weber, li brama: “Ets el meu substitut! Em deus lleialtat!”. Seehofer perd els estreps i diu que els qui el critiquen només estan ajudant Merkel. “Sabrà tot el que s’ha dit aquí, i quan se n’assabenti, no cedirà”. Pel que sembla, afegeix, alguns dels presents són massa estúpids per adonar-se’n.
Seehofer acaba l’extensa declaració de cloenda dient que només hi ha tres opcions. La CSU podria cedir, cosa que significaria un dany irreparable a la seva credibilitat. Recorda la campanya d’eleccions del 2008 quan Huber, l’aleshores cap del partit, no va poder aconseguir que s’aprovés una demanda del partit clau per l’oposició de Merkel i els índexs d’aprovació del partit a Baviera van ensorrar-se com a resultat. Seehofer també parla sobre els errors comesos el 2015, quan el partit no estava prou decidit a resistir-se a Merkel en el tema dels refugiats.
També hi ha, és clar, la possibilitat de seguir amb tenacitat, diu Seehofer. Aquesta estratègia, no obstant això, requeriria que tot el partit estigués unit darrere d’ell, cosa que no és el cas, diu el dirigent de la CSU. Afegeix, a més, que no li agradaria que Merkel l’expulsés.
Aquest és el perquè, diu, d’haver-se decidit per la tercera opció. Conta als líders de la CSU que planeja renunciar a tots els seus càrrecs polítics de manera imminent. Llavors empeny el micròfon cap a Dobrindt i diu: “Alexander, ara et toca a tu.”
Ningú present al vestíbul estava preparat per a aquesta notícia. “No ho pots fer!”, crida l’antic cap de la CSU Edmund Stoiber. Dobrindt intenta guanyar temps. “No ho puc acceptar”, diu, i suspèn la reunió.
Un grupet de càrrecs de la CSU s’aplega en una sala a la primera planta per intentar que Seehofer canviï d’opinió. Hi ha Dobrindt, alt càrrec del partit; el primer ministre de Baviera, Markus Söder; Stoiber, antic líder de la CSU; el ministre de Transports Andreas Scheuer i el parlamentari Stefan Müller.
Dobrindt és el primer a pronunciar-se. Ha estat al centre del conflicte des del principi i no vol permetre que Seehofer faci mitja volta. “Escolta, hi ha altres possibilitats”, diu. Com a ministre d’Interior, podria simplement ordenar que els refugiats fossin rebutjats a la frontera.
Stoiber hi està d’acord. És una situació extremadament difícil per a la CSU, diu. El Ministeri de l’Interior es deu al partit, diu, i ara és l’oportunitat de posar en pràctica el rumb propi. Si el ministre d’Interior, just a meitat de la campanya electoral dels Länder, hagués de dimitir ara, deixaria clar a tothom que “la CSU no es pot mantenir ella mateixa. Seria admetre el fracàs”, diu Stoiber. També expressa el seu suport a intensificar el conflicte amb Merkel. “Només imposarem la política i llavors correspondrà a la cancellera demostrar que, de fet, t’acomiadarà.”
Però Seehofer rebutja considerar aquesta opció. “Encara que respecto el coratge, realment no pots demanar-me que ho faci”, diu. La seva renúncia seria més honorable, insisteix, tant per a ell com per al partit.
Ara tothom sap que Seehofer té por de la ignomínia de ser derrotat per Merkel. Ell ja va dimitir una vegada per ella: el 2004 es va retirar com a segon dirigent conservador després d’haver perdut en un conflicte sobre la reforma sanitària. En retrospectiva, sembla un episodi secundari, però és igual de dolorós per a Seehofer. A la llarga, però, els altres presents en la sala intenten convèncer Seehofer de donar-li una última oportunitat. I el líder de la CSU accepta fer un pas enrere.
És un moviment típic de Seehofer, un home que ha semblat estar molt sovint al límit de la seva carrera política només per aixecar-se de la seva tomba política. Hi ha moltes coses que indiquen que l’oferta de Seehofer de dimitir només era un moviment tàctic. Si ho feia de veritat, podria haver dimitit de tots els seus càrrecs polítics, amb efecte immediat. “Però són les coses més valuoses que té”, diu un confident.
El grup de l’entorn de Seehofer decideix marxar a Berlín dilluns per reunir-se amb Merkel i es decideixen ràpidament els membres de la delegació. No hi ha cap crític de Seehofer entre ells, això és el més important. Però llavors algú s’adona que el grup només està compost per homes. Fins i tot la CSU ha observat que això es podria convertir en un problema. Així que decideixen endur-se Dorothee Bär, la comissionària del Govern federal per a infraestructures digitals.
Seehofer torna al vestíbul i anuncia que romandrà en el càrrec, després de tot, i actua com si estigués fent un gran favor al partit. “És una concessió de la meva part, si no s’hauria acabat avui mateix”.
Diumenge 1 de juliol
Seu central de la CDU a Berlín
Mentre que la reunió de la CSU és a Munic, els líders de la CDU es congreguen a Berlín. L’estat d’ànim és “horrorós”, diu un participant. Els dos partits germans tenen punts de vista de la situació política completament contradictoris, com si estiguessin en camps polítics adversaris.
Merkel explica per què creu que les resolucions de la cimera a Brussel·les són “més que suficientment efectives” si es comparen amb les del pla de Seehofer. El president de l’Estat federat de Hesse, Volker Bouffier, es queixa de l’egoisme exorbitant de la CSU. “Per allà sembla que ningú s’adona que nosaltres també hem de guanyar unes eleccions”, referint-se a les eleccions del Land de Hesse planificades per a finals d’octubre.
Una gran majoria de líders de la CDU presents advoquen pel seu suport al rumb de Merkel. La tarda es fa nit, però ningú no sap exactament què està debatent la CSU a Baviera. Els líders de la CDU envien nombrosos missatges als aliats polítics del sud per intentar esbrinar-ho.
“Què esteu fent allà baix?”. “Quina és la situació?”.
Merkel vol dirigir-se a la premsa només després que ho hagi fet Seehofer, però la seva compareixença va ajornant-se ara i adés. Primer era a les 18 hores i s’ha canviat a les 21 hores i d’aquí, de nou, a una hora indeterminada. Tots els líders de la CDU tenen ordres de quedar-se fins que se sàpiga què ha decidit la CSU; així que els oficials del partit reunits miren el Dinamarca-Croàcia del Mundial, amb els mòbils ben a prop.
Finalment, Merkel rep una telefonada d’Alexander Dobrindt. Li comenta les novetats més recents i acorden reunir-se, amb 16 persones, el dia següent a la seu central de la CDU a Berlín. Tothom pensa que no té gaire sentit per als dos líders dels partits adversaris tornar-se a veure sols. Una reunió així segurament seria contraproductiva, i Merkel i Dobrindt hi estan d’acord, per variar.
Dilluns 2 de juliol
Seu central de la CDU a Berlín
Al migdia, Merkel debat sobre la situació amb alguns confidents i l’ambient és molt més suau que el del dia d’abans. Amb el retrocés de Seehofer pel que fa a dimitir, molts presents tenen clar que el líder de la CSU no està preparat per sacrificar el seu càrrec, un signe clar de debilitat. Sembla que hi ha a l’abast un acord, especialment un en què la CSU haurà de fer les concessions més grans.
Mentre Merkel parla, apareix una notificació al seu mòbil. S’assabenta que Seehofer, mentre viatja a Berlín, ha telefonat a un reporter de l’important diari bavarès Süddeutsche Zeitung i ha fet una declaració estranya. “No permetré que m’acomiadi una cancellera que és cancellera només gràcies a mi”. Ha dit al reporter que està en una posició inimaginable. “La persona a qui vaig ajudar a pujar al cim m’està tirant”.
Els líders de la CDU reunits estan sorpresos. Però decideixen ignorar la declaració de Seehofer. Ningú no vol donar a aquests comentaris la dignitat d’una resposta.
Dilluns 2 de juliol
Parlament alemany
Merkel i Seehofer es reuneixen a l’oficina del president del Bundestag Wolfgang Schäuble, un lloc neutral, per dir-ho així. Schäuble és una figura clau en la baralla entre els partits germans i mai pren part d’un o altre de forma definitiva. El seu paper ha estat el de recordar a tota hora els dos bàndols que es comporten, però particularment els oponents de Merkel tenen esperances que si la canceller cau, ell acceptaria ser canceller provisional. De fet, Jens Spahn, el jove i ambiciós ministre de Sanitat i adversari de Merkel, fins i tot ha començat a preguntar entre els cercles del socialdemòcrata SPD si el partit donaria suport a Schäuble com a canceller.
És difícil determinar si Schäuble mateix ho voldria. Els oficials de la CSU diuen que aquest home de 75 anys pensa que és massa gran, però el bàndol de Merkel creu que tot és possible.
Tanmateix, res d’això no és tema de discussió en la reunió entre Seehofer i Merkel a l’oficina de Schäuble, amb Schäuble instant les dues bandes a trobar un punt en comú. Si no, adverteix, hi ha perill que els dos partits vagin per camins separats o que els conservadors del Parlament prenguin una decisió per ells mateixos. La segona advertència va per a Merkel. El seu taló d’Aquil·les és el grup conservador al Parlament.
De fet, aquell mateix dia, un subgrup de parlamentaris conservadors va advertir que, si no hi havia un acord el dilluns, es demanaria una votació entre tots els parlamentaris conservadors al Parlament federal. Alguns parlamentaris de la CDU prenen part amb la CSU en el debat sobre la migració i una votació així podria significar la fi del mandat de Merkel com a cancellera alemanya.
Però Merkel no arriba a l’oficina de Schäuble amb les mans buides. La secretària general de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer, ha preparat una possible solució. La setmana anterior Merkel havia mantingut una llarga discussió amb Armin Schuster, apreciat tant per la CSU com per la CDU per la seva experiència en temes de migració. I, més important encara, també és l’inventor dels centres de trànsit, on es mantenen el immigrants fins que es determini qui és responsable de les seves sol·licituds d’asil.
Dilluns 2 de juliol
Seu central de la CDU
Els negociadors de la CSU entren a la seu central de la CDU com si estiguessin negociant un alto el foc, amb les cares serioses i a pas ràpid. La secretària general de la CDU, Kramp-Karrenbauer, ha indicat a les seves tropes que no es provoquin amb Seehofer però també que no el confrontin quan ataqui Merkel. L’atmosfera ja és prou tensa.
Durant les converses Seehofer perd els estreps una vegada i una altra. Quan Armin Laschet, el primer ministre del Land del Rin del Nord-Westfàlia, diu que els belgues, alemanys i els holandesos es desplacen cada dia a dins i fora del Land així que no tancarà les fronteres allí, Seehofer gruny: “Això no és constructiu! Vostè simplement no cedirà!”.
És l’antic enemic de Merkel, Stoiber, qui el tranquil·litza una vegada i una altra. La CDU conclou que el president honorari de la CSU és el verdader líder de l’equip de negociació. Ràpidament es posen d’acord amb els centres de trànsit, però el bàndol de la CSU continua insistint que Alemanya ha de retornar els sol·licitants d’asil. “Això no és el que entenc jo per una Europa oberta i obrir fronteres”, replica Merkel.
Ella suggereix deixar aquest punt obert. “Llavors comprovarem que no tenim un consens en aquesta qüestió”, diu. La CSU rebutja aquesta proposta. “Aquesta era l’estratègia per a la campanya electoral federal i no va funcionar”, diu Dobrindt. En aquell moment els dos partits no van ser capaços de posar-se d’acord a establir un límit màxim amb el nombre d’immigrants amb permís per entrar a Alemanya cada any.
Finalment, Dobrindt i el secretari general de la CSU Blume anoten tres punts que presenten com l’esbós d’un acord. La CDU es retira a la biblioteca per consultar-ho. “Ara la decisió es prendrà com si realment es desitgés arribar a una solució política”, diu Seehofer.
Comença un ràpid intercanvi de notes. Kramp-Karrenbauer arriba amb els suggeriments de la CDU per a modificacions i torna amb les modificacions de la CSU. Al final, la CDU aconsegueix aprovar dos canvis importants: hi haurà acords administratius amb els països afectats amb els retorns. I Merkel insisteix en un “acord” més que un simple “consens” amb Àustria, que deixa la responsabilitat de negociar el tracte a l’esquena del ministre d’Interior Seehofer. Cosa que significa que ell, entre totes les persones, haurà d’aconseguir el miracle que Merkel no va ser capaç de fer: persuadir el Govern de dretes de Viena per readmetre els refugiats d’Alemanya.
Quan finalment s’arriba al tracte, Seehofer apareix davant de la seu central de la CDU al caient de la tarda i diu: “Aquest consens clar em permet continuar en el meu càrrec com a ministre d’Interior, de Construcció i Pàtria.” Llavors entra en el seu sedan del Govern i es dirigeix a la Cancelleria, a la reunió de líders de la coalició. El personal diu que mai no l’havien vist tan alleugerit. Està completament relaxat, ple d’alegria i orgull per poder continuar. És un “moment màgic” per a Seehofer, diu.
Enganyats amb facilitat?
Ha pogut salvar el seu treball. Però durant quant de temps? I a quin preu? Seehofer ha negociat un acord que no funcionarà en la pràctica, és com una gran bombolla de sabó política. Tardaria mesos comprovar quin país és responsable de cada immigrant i només es controlaran tres dels passos fronterers per tota la frontera d’Alemanya-Àustria. A més, Àustria i Itàlia rebutjaran qualsevol acord que tingui la intenció de formar la base d’un acord d’asil. La gent de Seehofer admet obertament que només es tracta de simbolisme polític. “Merkel té els seus selfies, ara nosaltres necessitem fotografies de refugiats obligats a pujar a autobusos.”
Però es pot enganyar els votants tan fàcilment?
En el grup de la CSU al Parlament estatal de Baviera, ningú espera que la baralla sobre l’asil els ajudi en les eleccions d’octubre. Aquí la descriuen com una “farsa”. Günther Beckstein, l’exprimer ministre de Baviera, es mostra obert sobre el seu descontentament. “No entenc per què no es va poder arribar a un acord fa dues setmanes”. Seehofer va substituir Beckstein com a primer ministre el 2008 després d’un resultat desastrós en les eleccions d’un 43,4 per cent. Actualment, els sondejos mostren la CSU molt per sota d’aquest nivell. “El conflicte entre Merkel i Seehofer ha danyat el partit a fons”, sosté Beckstein.
Encara més que per un bon resultat de l’AfD, la CSU està preocupada per la possibilitat que molts bavaresos ni tan sols votin. “La connexió amb el partit en l’esfera no política, l’Església i associacions és cada vegada més petita”, diu Peter Hausmann. Fou el portaveu del Govern sota el mandat de Helmut Kohl i editor del periòdic del partit, el Bayernkurier. Parla d’un “estil polític vergonyós, que cansa i molesta els votants.” Horst Seehofer diu que ha “fallat completament. Per a la CSU aquesta baralla és més perjudicial que útil”.
El primer ministre de Baviera, Söder, espera treure partit de les ensopegades de Seehofer. Si les eleccions no surten bé, llavors es necessitarà un boc expiatori, i no serà Söder, si pot evitar-ho. Però va ser Söder qui, en primer lloc, va provocar la lluita amb la CDU amb la seva entrevista al tabloide Bild. Però ja no vol sentir-ne a parlar. És necessari “restablir l’estabilitat i la calma. Caldria millorar la forma i l’estil de la relació entre la CDU i la CSU”, diu Söder.
El seu horari per als pròxims dies no és gaire espectacular; no hi ha rastre del drama recent. Una cerimònia innovadora per a una escola de formació professional a Weilheim i la inauguració d’una exhibició a Nuremberg. El diumenge té un discurs a la festa d’estiu regional per al club Oberland.
Seehofer ja ha fet el seu primer pas enrere. En una reunió amb líders del Govern austríac, va acceptar que Àustria hauria de readmetre només els refugiats interceptats a Alemanya que van ser registrats aquí en un primer moment. És una concessió que trenca una part important de l’acord amb la CDU.
I només amb una telefonada amb Seehofer n’hi ha prou per deixar clar que aquesta història no ha arribat a la fi. Què passa si el tracte amb la CDU no funciona en la pràctica?
“Llavors hauríem de tornar a la idea d’enviar la gent de nou cap als seus països directament en la frontera”, diu el ministre d’Interior. “Llavors començaria tot de nou.”