Els crítics

El gol de ‘Home Ground’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No deixa de ser sorprenent que, amb l’èxit que té el futbol, hi hagi tan poques sèries dedicades a aquest esport. Si esdeveniments com l’actual Mundial de Rússia es viuen amb tanta passió i es tradueixen en xifres d’audiència espectaculars, no tindria lògica, des d’un punt de vista televisiu, que s’intentés explotar el mateix interès en una sèrie de ficció? Una de les claus per entendre-ho és recordar que el futbol ha tingut sempre un seguiment minoritari als Estats Units, que és on la indústria de les sèries ha estat més forta (hi ha, en canvi, diverses sèries dedicades a esports que allà sí que són populars, com el futbol nord-americà, representat per les magnífiques Friday Night Lights i Playmakers). Però això comença a canviar a mesura que la indústria de les sèries va esdevenint cada cop més una industria amb empreses que tenen un mercat global, com Netflix o Amazon. Precisament Amazon ha anunciat recentment que farà una sèrie biogràfica sobre Maradona. I Netflix té dues sèries sobre futbol (la canadenca 21 Thunder i la mexicana Club de Cuervos), malauradament força mediocres. 

L’altre element que ha canviat és que, des de fa uns anys, a Europa, on l’interès pel futbol és notablement superior, ha experiment un augment en la qualitat de les seves sèries. I així és com arribem a Home Ground (disculpin la llarga introducció), una sèrie noruega que és la millor ficció ambientada en el món del futbol que ha passat per les meves retines i que recomano a tots els que, amb el final del Mundial de Rússia, quedaran orfes d’entreteniment estiuenc. La sèrie presenta la història d’una entrenadora de futbol femení que tindrà l’oportunitat de ser la primera dona que entreni un equip masculí de la primera divisió de la lliga noruega. Inicialment rebutja l’oferta, perquè sap que implicarà la lluita contra una condescendència vers el futbol femení (i, per tant, vers els mèrits esportius de les dones) que està instal·lada en els fonaments de la cultura futbolística de molts aficionats i també dins del món de l’esport. De fet, la sèrie arrenca amb una entrevista que li fan a la televisió on es fa evident que no se la prenen seriosament malgrat que el seu palmarès com a entrenadora és ple de victòries. 

L’esforç per trencar amb aquest menyspreu és el principal obstacle d’una protagonista a qui, només pel fet de ser dona, se li exigeix més i se la posa en dubte més. Aquesta desigualtat és efectiva a l’hora d’aconseguir que l’espectador es posi del costat de l’entrenadora i a més permet originar conflictes des de diversos fronts: a banda de guanyar els rivals en el terreny de joc, també haurà de mantenir a ratlla els directius del club, la premsa i els seus propis jugadors, un dels quals tenia certes esperances d’esdevenir entrenador i la veu com algú que li ha pres el lloc que li pertany. Aquest jugador està interpretat per John Carew, exfutbolista del València, que acompanya, com a cara coneguda, l’actriu Ane Dahl Torp, que només reconeixeran els seguidors de les sèries escandinaves (i en concret d’Occupied). Com a personatge femení que arriba a una posició de poder a través de circumstàncies extraordinàries, l’entrenadora té molt a veure amb la Birgitte de Borgen. En aquest sentit, la sèrie ofereix prou material emocional per captar l’interès dels espectadors a qui no interessi la part esportiva de la història. Per als aficionats, Home Ground és un encert segur, un xut a gol que esperem que obri camí perquè d’altres sèries explorin les possibilitats dramàtiques del futbol.

Home Ground (Heimebane)
Creador: Johan Fasting
Repartiment: Ane Dahl Torp, John Carew
Temporada en emissió: 1
Canal: NRK

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.