Entre 3.000 i 5.000 persones van acostar-se al Puig de les Basses per fer una manifestació de benvinguda a Dolors Bassa i Carme Forcadell el dia de la seva arribada, el 4 de juliol. Els concentrats van sortir de la rotonda que connecta la carretera de Llers amb el centre penitenciari, aproximadament un quilòmetre i mig, i van pujar-hi cridant missatges com «Dolors i Carme, us volem a casa», «Llibertat presos polítics» o «Us volem aquí fora».
Dolors Bassa i Carme Forcadell havien arribat al Centre Penitenciari de Puig de les Basses (Figueres, Alt Empordà) unes hores abans, a les 16,25 hores exactament, en un furgó de la Guàrdia Civil seguit per un cotxe del mateix cos policial. El comboi havia sortit d'Alcalà Meco sobre les 8,30 hores del matí i, després de parar a Zueras (Saragossa) es va dirigir directament a Puig de les Basses, sense passar per Can Brians com havien fet els altres presoners amb l'objectiu de traspassar l'últim tram del trasllat a Institucions Penitenciàries de la Generalitat de Catalunya i als Mossos d'Esquadra, com a cos policial encarregat de fer-ho.
Dues hores i mitja després, a les 19 h., començava la manifestació. La marxa era heterogènia i diversa: algunes famílies amb nens, grups d'amics, matrimonis i gent gran. Dues noies carretejaven una enorme -i aparentment pesada- pancarta suportant-la sobre els musclos. «Avui, rai, que no fa tramuntana», deien rient. «Som les noies d'Esquerra de Bescanó i venim a donar suport a les preses». «Avui -diu l'altra- no ha vingut cap noi. Deien que tenien feina. Com si nosaltres no en tinguéssim».
Un matrimoni gran amb un gosset puja tranquilament la pesada rampa d'accès al centre penitenciari. «Venim de Figueres, que està molt a prop. Tot és poc per donar suport a aquesta gent que està tancada injustament». Molt a prop, dues dones expliquen que eren a Port de la Selva, de vacances. «Hem deixat la tovallola i hem vingut aquí de seguida que hem sentit que hi havia concentració de suport».
El camí fa pujada i el sol encara escalfa de valent, tot i ser les set. Un bon equip de l'organització obliga als espontanis a mantenir ben visible la capçalera de la manifestació.
Pocs metres abans d'encarar l'última recta que porta directament a les portes de la presó se'ls afegeixen el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, entre d'altres membres del Govern.
En arribar a les portes del Centre Penitenciari, els manifestants se situen a la gran rotonda on tenen la parada els autobusos de línia que arriben al Puig de les Basses. En un petit escenari d'esquena a la presó, parlen, per ordre, diversos representants dels partits polítics i les associacions convocants.
Natàlia Sànchez, de la CUP, comença dient que «avui és un dia que podem estar contentes perquè Dolors Bassa i Carme Forcadell estan a l'Empordà», però, adverteix, «les volem lliures i les volem liures immediatament». Va agrair als manifestants la seva presència per transmetre «escalf i carinyo a totes les famílies que han patit el segrest de les presoneres, a les famílies que han hagut de patir aquesta tortura» i va insistir en un argument que tots els que van intervenir destaquen: «L'acostament no és cap regal. La llibertat o és plena o no és». Sànchez va deixar un últim missatge als manifestants: «No podem aturar-nos fins que siguin completament lliures, tots i totes. I fins que no vinguin totes les nostres exiliades».
Sergi Sabrià, d'ERC, va recordar que, des de l'antiga presó d'Alcalà Meco, Dolors Bassa li havia confessat que trobava «molt a faltar la tramuntana i el Montgrí». I va reblar: «No pararem fins que puguem pujar tots junts al castell de Montgrí».
De la Carme Forcadell, Sabrià va recordar que li havia demanat que les reivindiquessin «cada dia com a dones i coma polítiques» i que allò que les havia «portat fins a la presó no sigui en va». Per això Sabrià va concloure amb una promesa: «No pararem fins que aconseguim que no sigui en va».
Marta Felip, alcaldessa de Figueres pel PDCAT va assegurar sentir-se sorpresa: «Mai no haguès pensat que en aquest centre que vam inaugurar fa quatre anys amb tanta il·lusió pogués mai tenir tancades la Dolors i la Carme» amb un «frau de llei». Després va afirmar que «Figueres els acull i Catalunya els farà lliures. El seu lloc és a fora i hem d'aconseguir que siguin fora per poder «Caminar i arribar fins a la badia de Roses i el Montgrí».
Montse Bassa, germana de l'exconsellera empresonada, va haver de començar diverses vegades perquè els manifestants no paraven de cridar «No esteu sols». Després va explicar que, parlant amb «les dones dels companys que són des d'avui a la presó de Lledoners», van comprendre que avui «són ells els que han plorat perquè han entrat a Catalunya i no són a casa».
Bassa, en nom de l'Associació Catalana de Drets Civils, que reuneix a tots els familiars dels presos va recordar que encara queden tres presos per traslladar -Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull- i que és una injustícia que faci «massa dies, massa mesos que suportem una situacio intolerable, una vergonya per qualsevol estat democràtic: que dones i homes innocents estiguin tancats a la presó o a l'exili». I va insistir que «acostar-los és un dret però la justícia és que siguen lliures».
El president del Parlament, Roger Torrent, que s'havia reunit amb Forcadell i Bassa una hora abans dins de la presó va insistir que «no les oblidem» i, entre crits d'»obre la porta» d'alguns manifestants va exigir: «Seguim-les estimant i normalitzem la situació. Ser a prop de casa no és ser a casa. Les volem a casa».
Per acabar van ser Pep Cruanyes, en nom de l'ANC, i Clàudia Pujol, en nom d'Òmnium, qui van parlar als concentrats davant de Puig de les Basses. «Aquest trasllat -va dir Cruanyes- no és una concessió. Fins ara no s'han respectat els drets més elementals dels presos i dels seus familiars. Ara han aplicat la llei i res més. De fet -va recordar- poc després d'anunciar l'acostament van imposar una fiança de més de 2 milions d'euros als presos. Això demostra què volen i què pretenen», va dir Cruanyes.
El representant de l'ANC va afirmar que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional «són tribunals d'excepció: s'han inventat fets, han manipulat delictes i volen imposar greus penes de presó».
Cruanyes va recordar que «fa uns mesos, la Carme i la Dolors, quan els van preguntar què recordaven amb més emoció de la legislatura, van dir totes dues que l'aprovació de la llei de reparació de les víctimes del franquisme». Segons Cruanyes aquella llei «es va aprovar per fer justícia amb aquelles persones que havien estat jutjades injustament; es va fer la reparació però ara elles es troben en la mateixa situació». Fins i tot, va destacar, els «tornen a aplicar delicte de rebel·lió». L'espanyol, va dir Cruanyes, «no és un estat de dret sinó un estat autoritari que vulnera els drets: han tret la pols al vell manual de repressió política i el tornen a aplicar». I va concloure amb un missatge per les preses: «Només defensant les nostres institucions us farem lliures, només defensant el referèndum us farem lliures».
Clàudia Pujol, en representació d'Òmnium Cultural va instar al Govern de Pedro Sánchez a retirar totes les acusacions sobre els presos polítics i va dir que, «per moltes institucions i mitjans espanyols, aquest acostament és el desenllaç de la història», però va assegurar que només és un altre capítol i que la història tindrà un altre final: «Que Catalunya pugui elegir el seu propi destí. Aquest serà el desenllaç. Aquesta història acabarà bé».
En acabar els parlaments, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, recorda a EL TEMPS que "això no és una victòria sinó l'estricte compliment de la llei". Evidentment, "estaran millor aquí, més a prop dels seus familiars", però destaca que l'acostament no era una reivindicació "ni dels familiars ni de les institucions ni dels seus companys". Que la reivindicació és la seva llibertat i "no pararem fins que els presos i les preses siguin fora".
Artadi va destacar que Bassa i Forcadell són "dues dones, exemples de diàleg, de consens i empàtiques que estan tancades en una presó" i que "no deixa de ser una presó per ser a Figueres", més a prop de casa seva.
A l'altra banda del Montgrí.
A Torroella de Montgrí, el poble de la Dolors Bassa, l'acostament és ben rebut però tothom reclama la seva llibertat. Els balcons dels carrers més cèntrics tenen llaços grocs i a la plaça de la Vila, hi ha la seva foto al costat d'un cartell de 'Llibertat Presos Polítics' i un altre que diu «Dolors, igual que sempre has estat al nostre costat, ara nosaltres volem estar amb tu. Et volem lliure!».
Quatre homes grans seuen a un banc del passeig de Catalunya, prop de la plaça del Lledoner, des d'on el Montgrí sembla immens. Són Isidro Ullastres, Rosendo Masferrer, Josep Ortiz i Severo Novalls. «Això sembla el banc del 'si no fos'», diu Rosendo tot murri.
«Ja està bé que torni a prop de casa -comença Josep, referint-se a la Dolors Bassa- però és hora que la deixin en llibertat. A la Dolors i a la resta».
En Rosendo reconeix la part bona: «Ja hem guanyat molt..., està més a prop». Però afegeix que «no els haurien d'haver tancat mai a la presó».
L'Isidro, que va en cadira de rodes i porta el llaç groc a la camisa, dona el seu parer: «Això que han fet ara -portar-los a prop de casa- és una cosa que s'ha de fer sempre. No és cap regal perquè hagi canviat el Govern espanyol, no». I encara afegeix: «Quen no enganyin els de Ciutadans, que diuen que és perquè ha canviat el Govern. És una cosa que haurien d'haver fet fa dies».
Tots coneixen la Dolors Bassa, els seus pares i la seva família. «És una noia molt sincera i amable», diu el Rosendo. «Esperem que ara es resolgui», rebla el Severo: «Ni a la presó no havien d'anar. Això s'arregla enraonant».
Es deixen fer una fotografia a la que s'afegeix un amic sense demanar res. El Rosendo encara pregunta si el retrat els portarà problemes. «No crec». «I ens pujaran la pensió?», pregunta un altre, sorneguer.
Passeig avall, no gaire lluny del «banc del si no fos», hi treballa el fill de la Dolors Bassa, Josep Surroca. Reconeix que l'acostament li produeix dues sensacions ben diferents. «D'una banda, continuen a dins i això és el pitjor. Que siguin a Figueres, ara ens estalviara tot el viatge, el temps perdut i la despesa. La mare de la Dolors, que acaba de fer 87 anys podrà anar més sovint a veure-la, perquè el viatge se li feia massa llarg».
D'altra banda, no sap encara quines seran les condicions de les visites. Li han dit que molt semblants a les anteriors però encara no ho saben del cert. «No ens han passat el reglament», diu. La filla d'en Josep, la neta de la Dolors, havia d'anar per primera vegada a veure-la a la presó el dia 16 de juliol. Ja tenien concedit un vis a vis. Espera que a la presó de Puig de les Basses també ho puguin fer.
D'altra banda, el trasllat té un regust amarg: «No és una victòria».
És el matí del trasllat de Dolors Bassa a la presó de Figueres, però Josep no podrà anar a rebre-la a la manifestació de les set de la tarda perquè treballa.
Entre els carrers que comuniquen el passeig i la plaça de la Vila, Joaquim Sànchez, s'atura un moment. «Em sembla fatal l'acostament perquè alguns es poden relaxar de sobte pel fet que està més a prop i això, aquest relaxament, és negatiu perquè està més a prop de casa però no està a casa, que és on ha d'estar». La presó per a Dolors Bassas, Carme Forcadell i la resta, diu, és «injustícia espanyolista». Sànchez creu que mereixen la llibertat i, si l'acostament, relaxa la situació i allarga la presó encara és pitjor.
La Nàdia celebra l'acostament però qualifica la presó de Bassas de «molt injusta». I ho argumenta: «L'únic que va fer el Govern és posar unes urnes que el poble va demanar en eleccions. Per tant només han complert amb el seu compromís electoral. És molt greu tancar-los a la presó per això».
El Montgrí, des de la plaça del Lledoner de Torroella, espera també la llibertat de la Dolors que, diuen, enyora aquesta muntanya emblemàtica de l'Empordà. I la tramuntana.