Cas ‘Aquarius’

L’Aquarius revifa un debat incòmode i transcendental a Europa

L’arribada a València del vaixell Aquarius ha fet revifar un debat que incomoda Europa. Els països de la Unió es troben davant d’un mirall que mostra com eviten oferir garanties a les persones que arriben a les costes, en condicions pèssimes, des de països inhabitables. Així ho reflecteix la premsa del continent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El nou executiu espanyol liderat per Pedro Sánchez no ha deixat d’adquirir transcendència des que es va conformar. Al nomenament dels ministres, amb llums i ombres de cara  l’opinió pública, i a l’escàndol que va provocar la dimissió de Màxim Huerta, cal sumar també la decisió d’acollir el vaixell Aquarius. Naufragat a prop de la costa italiana, el també nou govern d’aquell país es va negar a obrir les portes als sis centenars de persones que hi ha a bord. València va prendre la iniciativa amb la seua voluntat d’acollir i Pedro Sánchez va traure el cap al continent en la que ha estat la primera decisió aplaudida i que, alhora, ha reobert un debat incòmode: com encarar l’acollida de refugiats. Un debat que ha incentivat les postures xenòfobes i les solidàries. De moment, a l’Estat espanyol, la postura oficial és clara. Però en altres països ha generat crisis de Govern, despertant vells problemes.

El diari Frankfurter Allgemeine, el més influent d’Alemanya, destaca la discrepància que sorgeix entre la CDU d’Angela Merkel i la CSU, socis de Govern, que rebutgen les mesures “generoses” de Merkel durant els darrers anys en l’acollida de refugiats. Horst Seehofer, ministre d’Interior amb la CSU havia suggerit l’abandonament de l’aliança del seu partit amb la CDU i els socialdemòcrates. Seehofer, que dissenyà un pla restrictiu de la política d’asil en comparació a la que hi havia vigent, va generar incomoditat en la cancellera. Tant que va convidar a reestudiar aquest pla i va condemnar la seua “unilateralitat” i “descoordinació”. El pla de la CSU, partit socialcristià amb implantació a Baviera, també ha generat desconcert entre els socialdemòcrates, que també formen part del govern alemany.

I és que la CSU actua amb consciència quan es mostra restrictiva en la política d’immigració. El pròxim mes d’octubre se celebren eleccions a Baviera, on el partit ultra Alternativa per Alemanya té possibilitats de traure un bon resultat. És aquest el motiu pel qual Seehofer proposa el rebuig de l’entrada dels immigrants un cop es disposen a superar la frontera en cas que anteriorment hagen sol·licitat asil en un altre país. Una proposta que Merkel, coneixedora de la dificultat de resoldre aquest tema si no es tracta des de la coordinació entre estats, ha rebutjat de manera clara. Entre més coses, perquè això suposaria, automàticament, que els Estats fronterers amb l’exterior de la UE reberen, per norma, molts més immigrants que els Estats centreeuropeus. Merkel també ha descartat que la discrepància puga generar un trencament del Govern del seu país. El 28 i el 29 de juny es debatrà en una cimera europea aquesta qüestió entre els Estats membres i tot apunta que Merkel ha guanyat temps fins la data esmentada per reconduir la situació.

Però Merkel no ho té senzill. Seehofer s’ha mostrat partidari de formar un eix amb Sebastian Kurz, president d’Àustria; i Matteo Salvini, ministre italià d’Interior, per oferir una alternativa antagònica a la proposada des d’Alemanya en termes d’acollida d’immigrants.

La crisi entre Merkel i la CSU es remunta al 2015, quan Alemanya decidí acollir refugiats que havien aconseguit entrar a Hongria i que el Govern xenòfob d’aquell país, liderat per Viktor Orbán, va decidir no fer-se’n càrrec, contradient la legislació europea.

Si això derivara en el trencament del Govern alemany, unes noves eleccions no solucionarien res, atès que el resultat tornaria a fer dels pactes entre partits l’eixida obligada. De moment, però, tal com sol passar, en situacions tenses, les posicions més radicals solen traure profit. Segons el diari alemany Die Welt, “els alemanys confien més en Seehofer que en Merkel per solucionar la política d’asil”. Segons l’enquesta realitzada pel diari, un 38,2% confien en Seehofer i el 32,2% en la cancellera.

En aquest context, Der Spiegel ofereix un reportatge tancat per a subscriptors en què analitza la possibilitat d’Alemanya de rebutjar l’entrada de refugiats que arriben des d’altres estats europeus. És a dir: analitza la viabilitat legal del pla de Seehofer. I segons explica el setmanari, si les autoritats alemanyes no poden enviar el refugiat al país responsable de protegir-lo en un termini de sis mesos, Alemanya n’ha d’assumir la responsabilitat. Alhora, tampoc podria desfer-se de les persones que es troben en la frontera i que han sol·licitat l’estatus de refugiat en un altre Estat europeu. El problema, segons el setmanari, és la manca de cooperació entre països. Amb postures com la d’Àustria o Polònia, països fronterers amb Alemanya, és difícil arribar a acords en aquesta matèria.

Precisament des d’Àustria, l’influent rotatiu Die Presse descriu la tasca de Matteo Salvini en matèria d’immigració. Cal recordar que aquest país s’ha contagiat de les temptacions xenòfobes, promogudes també pel seu canceller Sebastian Kurz. El diari defineix la política migratòria de Salvini com “una sensació”, i descriu el líder de la Lega com un “tàctic intel·ligent”.

“Com a bon capità, el cap de la Lega va assolir aquesta maniobra: unes poques hores després d’arribar al Ministeri d’Interior ja estava controlant el timó i va demostrar deliberadament el seu desacord amb Brussel·les en qüestions d’immigració per després tancar els ports d’Itàlia als vaixells de refugiats comandats per ONGs”.

“Darrere de la façana del ‘defensor’ groller i racista no hi ha més que un tàctic intel·ligent i un polític sagaç. Certament, Salvini té poc en comú amb el seu votant típic de l’empobrida província del nord d’Itàlia, la crisi financera i la globalització”. El diari recorda que el seu partit, la Lega, abans de ser devastada per la corrupció, tenia uns altres tipus d’immigrants als qui rebutjar: els italians del sud. De fet, abans es denominava Lega Norte, i ara, en un rentat d’imatge, Salvini hauria buscat trobar uns nous enemics. Els italians del sud “han estat reemplaçats per nous immigrants”. La “Roma que roba, la Roma inoperant, ara dona pas als buròcrates explotadors de Brussel·les i a l’euro controlat per especuladors alemanys”.

La cimera celebrada divendres entre Emmanuel Macron i Giuseppe Conte no podia deixar de banda la immigració. Tots dos estan d’acord que Europa necessita una reforma “profunda” en matèria d’immigració per actuar amb més eficiència. Mentre Conte demanava més centres d’asil a Europa i més control, Macron demanava més associació entre els Estats europeus. Cal recordar que Macron havia criticat la postura italiana davant l’acollida de l’Aquarius, fet que desembocà en una crisi diplomàtica que va estar a prop de dinamitar la reunió.

És evident que ambdós presidents encaren de forma distinta el problema de la immigració. Macron ha criticat l’eix anteriorment esmentat entre Àustria, Itàlia i el ministre alemany d’Interior, recordant el paral·lelisme històric amb el de la Segona Guerra Mundial liderat per Hitler i Mussolini. Més partidari de les propostes de Merkel, la cimera entre Macron i Conte ha servit per rebaixar tensions immediates, però no de fons. Així ho explica el diari italià La Reppublica, que mostra les discrepàncies de Conte amb el francès, posicionant-se contra el reglament de Dublín -el vigent a hores d’ara en matèria d’acollida europea- i posicionant-se amb l’austríac Kurz. Més distant amb Macron es mostra Salvini. Després que el francès retraguera el Govern italià per no haver-se fet càrrec de l’Aquarius, Salvini va respondre que “no admetia lliçons de França”. És per això que un altre rotatiu italià, Il Corriere, destacava que Macron s’entén -més o menys- amb Conte però tracta d’aïllar Salvini, l’enemic declarat de l’Elisi.

De fet, Salvini ha tornat a expressar-se en termes similars davant d’una situació idèntica. Enfront de l’arribada de dos vaixells libis a Itàlia, el ministre italià d’Interior expressava que “aquests senyors saben que hauran de buscar uns altres ports per anar-hi”. I segons una enquesta d’Il Corriere, aquesta postura xenòfoba convenç els italians, que en un 59% serien partidaris de tancar els ports per als immigrants. No inesperadament, i en contra de moltes veus que comparen el Moviment 5 Estrelles amb Podem, la gran major part dels votants d’aquest partit nounat -el més votat d’Itàlia- coincideix amb aquest desig de tancar els ports als immigrants, segons informa el mateix diari.

Però hi ha arguments que desmenteixen les tesis de Salvini. Per la seua posició geogràfica, Itàlia ha estat un dels majors receptors de refugiats durant els últims anys. En canvi, segons explica l’editorial del diari francès de referència, Le Monde, “al contrari del que suggereix el líder de la Lega, el nombre d’arribades a la costa europea ha disminuït considerablement”. L’editorial, titulat amb intenció (“’Aquarius’: la trampa estirada per l’extrema dreta”), identifica un “doble objectiu” de Salvini. “El primer és mostrar la seua determinació contra els migrants i uns altres refugiats candidats a l’exili en l’Europa pròspera. El líder sobirà probablement també tracta de demostrar que la Unió Europea no ha pres la mesura de l’amenaça que pesaria sobre ella i, el que és pitjor, que no pot fer front a ella”.

El mateix Le Monde explica en una altra notícia que València, davant l’arribada del vaixell, “ha experimentat una onada de solidaritat que ha impulsat la ciutat a establir un número de telèfon dedicat a l’Aquarius i que ha rebut més de 800 propostes d’allotjament, a les que cal sumar altres 1.600 emeses per correu electrònic”.

L’esdeveniment solidari està en boca de tothom i ha servit per revifar el debat incòmode de la immigració a nivell europeu. Mentre el Govern espanyol mostra la seua cara més solidària amb la col·laboració imprescindible del valencià i de moltes ciutats com ara València, Barcelona o Palma, que s’han declarat obertament voluntàries per acollir migrants, Europa es troba incòmoda en aquest context en què no és capaç d’oferir solucions. De moment, hi ha dos eixos definits pel que fa al tractament del tema, que no tindrà fàcil solució. Per sort per als implicats, la disputa del mundial de futbol col·lapsa els mitjans de comunicació. Una vegada més, l’esport desviarà l’atenció dels problemes més greus i alleujarà, ni que siga una mica, els mals de cap dels que han de resoldre el problema.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.