PÒDCAST

L'independentisme després de la investidura | El Temporitzador 1x11

L’Estat espanyol ja té president i el té gràcies a l’independentisme català. Esquerra i Junts, però, han treballat per separat en les negociacions per investir a Pedro Sánchez. Una mostra més de la distància que ha crescut entre aquests dos espais polítics. Des de 2017, les estratègies dels partits s’han distanciat i la fricció ha anat en augment. Ara que ha passat la investidura, analitzem el futur de les relacions polítiques a Catalunya amb el politòleg Marc Sanjaume.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 

 

Vols sentir el pòdcast en una altra plataforma? Fes clic aquí per accedir als enllaços d'SpotifyApple PòdcastsGoogle Pòdcasts o iVoox.

 


Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas

Realització | IdeaSonora

Direcció d'art | Laura Xifra Castro

Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella


Com queda l’independentisme polític, després de la investidura i amb l’amnistia i Rodalies i noves fiscalitats acordades?

Els acords d’investidura em sembla que són un gir important al guió de la política catalana i de l’independentisme, respecte al que hem vist els darrers anys. Per primera vegada des del 2017 els dos grans partits independentistes adopten una posició similar. Ho fan negociant per separat, amb dues taules de negociació diferenciades, però penso que la notícia més destacada és el gir estratègic de Junts, que ha considerat oportú apostar per aquesta via acordada.

Creus que el fet que Esquerra i Junts hagin donat tots dos suport a la investidura de Sánchez suavitzarà la relació o serà un motiu de fricció?

Jo penso que aquest nou escenari és una oportunitat. El fet que els dos partits independentistes més forts a les eleccions catalanes tinguin una mateixa orientació estratègica permet explorar un nou escenari. Evidentment, Junts i Esquerra estan en competència permanent. Són dos actors que competeixen i que a les següents eleccions catalanes seguiran competint. Però més enllà d’això, sí que crec que aquesta coincidència estratègica pot obrir un nou marc. Un marc en el qual les propostes que es facin de cara al futur, més enllà d’aquesta amnistia, en la via d’acordar acords amplis.

Parlem de la tornada de dues figures importants, de Puigdemont i de Junqueras. No només a Catalunya sinó al món de la política, fins i tot per presentar-se a unes noves eleccions. Com creus que això afectarà a la relació entre els partits?

Penso que l’aspecte dels lideratges és clau. Esquerra té un lideratge que és la Generalitat, amb la figura de Pere Aragonès, però també té la figura d’Oriol Junqueras, un altre líder que ha estat liderant el partit més d’una dècada i que és una de les figures clau del 2017 i de l’estratègia que va seguir l’independentisme en el passat. Penso que aquest doble lideratge té característiques positives, però a la vegada genera una fricció entre qui podria ser l'escollit de cara a unes properes eleccions catalanes. En el cas de Junts, en menor mesura, perquè Junts va decidir sortir del Govern i ara mateix no té un càrrec. Tot i això, crec que el capital polític que representa el Carles Puigdemont com a expresident a l’exili representa un aspecte molt rellevant. 

Aquí hi ha dos grans escenaris, més enllà de qui siguin els lideratges: un extrem seria una nova confrontació en unes eleccions dels líders dels partits del 2017. Un revival de la confrontació del 2017. D’altra banda, un escenari oposat, potser més obert a explorar aquest nou cicle de la política catalana, seria tot el contrari, que en unes properes eleccions hi hagués una confrontació de dos líders, l’actual president de la generalitat i un altre líder. Entre aquests dos extrems hi ha diverses opcions, però sí que em sembla que els lideratges seran importantíssims, sobretot la tornada de Carles Puigdemont. 

Per tant, Marc, si et demano un judici de valors, escolliries el segon escenari com a escenari beneficiós. Un escenari en què hi ha nous líders, més que no pas un en què Junqueras i Puigdemont tornessin a ser els caps dels espais polítics. 

A mi em sembla que aquesta valoració correspon als partits polítics, però sí que penso que si el país vol explorar aquest nou cicle polític amb tota la seva profunditat, que pot ser un punt final o un punt i seguit del procés i de l’estratègia que va seguir l’independentisme al passat, és imperatiu explorar nous lideratges. I és imperatiu explorar una nova coordinació no només entre partits independentistes sinó des del catalanisme. 

A principis de 2025, si no s’anticipen, hi hauria d’haver eleccions a Catalunya. Com creus que poden afectar a la relació dels partits independentistes amb el PSC-PSOE?

És evident que l’acord d’investidura de Pedro Sánchez ha obert molt més el joc a les aliances electorals. Ara, tan junts com Esquerra s’han aliat en aquest acord a escala parlamentària espanyol en investir a Pedro Sánchez, per tant, això obre el joc. La política espanyola i la catalana són multinivell, els polítics juguen a diferents nivells: estatal, autonòmic, local... I això obre molt de joc a les eleccions catalanes. Fa de mal dir, però una majoria absoluta de cap força és molt difícil. Faran falta acords, pactes… I aquí, amb aquest escenari, es barregen moltes possibilitats. És època d’explorar noves possibilitats i noves narratives, també sobre l’aposta independentista que ja fa anys que van fer aquests partits i requereix aquest debat, de valorar aliances, amb quins partits es comparteixen les propostes que es facin a l’estat en termes de preferències territorials, d’un potencial referèndum o un potencial acord sobre la qüestió territorial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.