Només un 18,5% de les subvencions de l'ICEC (Institut Català d'Empreses Culturals) a projectes musicals van anar a iniciatives on el català és la llengua prioritària (on representa més del 75% de la programació), mentre que els festivals, sales o enregistraments on la presència del català era minoritària (nul·la o menor del 25%) es van emportar la part grossa del pastís: 60,7%. És a dir, dos de cada deu euros per als projectes amb més presència del català; sis de cada deu euros per aquells on el català no era present o no representava ni el 25%. La proporció és gairebé la inversa de la que dediquen administracions amb una llengua minoritzada, com el Quebec, on set de cada deu euros van als projectes on el francès té una presència superior al 75%.
És una de les conclusions més destacables de l'Informe 'El foment de la llengua pròpia a partir de les subvencions públiques destinades a la promoció musical', encarregat per la Plataforma per la Llengua i dirigit per Lluís Duran. L'informe va analitzar les dades de l'ICEC durant els anys 2015 i 2016 -mentre el departament de Cultura va estar liderat per Ferran Mascarell, primer, i Santi Vila, després- i les va comparar amb les de Quebec, Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Lituània i País Basc -tots ells territoris que s'han considerat homologables al cas català. Els resultats més contraris a la protecció de la llengua pròpia són els dels catalana. A Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Quebec i Lituània la proporció més alta d'ajuts coincideix amb una presència més clara (més del 75%) de les llengües pròpies. El cas mès semblant al català és el basc. Tot i això les diferències no són tan desproporcionades com ho són a Catalunya.
Tal com diu l'Informe de la Plataforma, "la situació a Catalunya és més anòmala que al País Basc, ja que, Catalunya destina relativament menys recursos a la música en llengua pròpia. De fet, és el país que en destina menys de tots els que s’han analitzat en aquest estudi. Així, l’aportació econòmica a projectes en català no arriba al 20% de la dotació pressupostària del sector. Es tracta d’una dotació més baixa, en termes relatius, que l’aportació del País Basc als projectes musicals majoritàriament en llengua pròpia, i que representa al seu torn gairebé un 50% menys del que el Quebec destina a les activitats majoritàriament en francès".
La raó fonamental d'aquestes desproporcions les trobem en un altre gràfic que la Plataforma per la Llengua ha fet sobre els festivals que més subvencions van rebre de l'ICEC, aquells que dediquen bona part de l'atenció mediàtica des de la primavera fins a la tardor.
En el gràfic es veu clarament com només tres dels deu festivals amb més subvenció tenen més d'un 25% de presència de música en català i només un té un percentatge de català clarament majoritari (80%), el Canet Rock.
La Plataforma per la Llengua, que va presentar l'informe envoltada de músics, programadors i representants de segells discogràfics va voler insistir en el fet que les xifres canten i, en paraules de Pere Camps -organitzador del Barnasants- "desmenteixen clarament que la música en català no viu de les subvencions".
La Plataforma per la Llengua ha comunicat també la decisió d'iniciar la campanya "Les xifres canten" per difondre el resultat de l'estudi i reclamar tres coses al Departament de Cultura, i molt concretament a la consellera Laura Borràs. En primer lloc, segons va anunciar la responsable de Cultura de la Plataforma, Gemma Ponsa, s'exigirà "incorporar una quota mínima del 50% de català com a requisit indispensable perquè els projectes de música vocal -els instrumentals són a banda- es beneficiïn de les subvencions". A més, per evitar tripijocs -com que només es programin músics catalans com a teloners en hores d'escassa assistència-, el 50% també hauria d'afectar a la remuneració dels artistes.
La Plataforma per la Llengua ha detectat que molts músics que canten en català però no són de la Catalunya estrictament administrativa (valencians, balears, algueresos, catalans del nord, etc) tenen problemes per accedir a algunes d'aquestes subvencions. Per això la Plataforma també demanarà que "el factor de residència a Catalunya, en la música vocal, sigui eliminat per tal que se'n puguen beneficiar propostes de la resta del domini lingüístic".
Per últim també demanaran que els projectes subvencionats no s'hagin de celebrar al cent per cent en el territori del Principat, perquè això també podria "ajudar a projectes culturals de cooperació amb altres territoris de parla catalana".