Els crítics

«En l’art és essencial la voluntat de ser irreverent»

Laia Martínez i López (Berga, Berguedà, 1984), artista tot terreny capaç de transitar de la poesia a la música o l’actuació, passant per la traducció, arriba als deu anys de trajectòria amb un poemari sobri i molt ben armat, Venus volta. Un llibre dens, que no perd la pulsió visceral pròpia de l’autora, per fruir a glops.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense perdre l’essència, fa l’efecte que Venus volta és un llibre amb un visceralitat més controlada.

—És possible, però una mica per una intenció de ser més positiva. Com és un llibre que està escrit en un context tan destraler, tan negre i tan apocalíptic, em semblava interessant aportar unes reflexions una mica més lluminoses.

—El poemari té procedències diverses, com ara algunes d’un llibre inèdit, Proposicions indecents, de 2008. Com s’embasta tot això?

—Volia explicar una història d’amor. I tenia aquest llibre, que era en un calaix i no em convencia, però sí que hi havia quatre poemes que em semblaven molt bons. Vaig trobar que el tema i el to coincidien i que mereixien ser salvats de la foguera. Tots canviem, la manera d’escriure canvia, però si hi ha alguna cosa que perdura, és interessant comunicar-la.

—Potser hi ha menys visceralitat, però el que no es perd és la capacitat de pertorbar. Hi ha un problema que comença: “Als peus del llit hi havia sempre un home”. I acaba: “(...) i no recordo gaire més dels meus deu anys”.

—Aquest poema té un to més negre, més obscur, però el llibre és ple de contrastos.

—També existeix una voluntat de fer discurs, reflexió. En aquest cas m’han sobtat les referències a la mort en una escriptora encara molt jove.

—Bé, no ho sé. M’agrada naturalitzar el fet de la mort, molt lligat a més a l’amor. M’agrada parlar-ne i reflexionar-hi i em semblava que lligar ambdues coses tenia sentit. És inevitable pensar en la mort i en les persones que estimes, el fet que desapareixeran en algun moment. Tot això provoca una reflexió molt intensa.

—Com el vers aquell “Hi penso massa, en la teva mort”.

—Sí, aquesta cosa d’esgarrifar-me de vegades: a la meva edat i ja estic preveient aquest final. Em sorprèn a mi mateixa: “Ostres, nena, quina previsió de futur!” [riures].

—Sort que hi ha uns altres registres, el joc de contrastos, com ara el to humorístic de “temptativa de definició de l’orgasme amb tu”.

—Enguany, el festival Sonar feia un experiment que consistia a demanar als músics que enviéssim un missatge musical als extraterrestres. Jo em plantejava com explicaria l’amor, allò essencial de l’ésser humà, a uns éssers d’un univers diferent. Per això fer un poemari que parla de l’amor, que és una cosa feta i refeta, però des d’una altra òptica. Llavors, surten recursos diferents, com aquest. 

—Hi ha una frase de l’epíleg de Tomàs Arias que diu que el propòsit, en l’amor i en la poesia, no és tant començar com perdurar.

—Això forma part també de la meva manera d’entendre la poesia i la creació. Hi ha moments que pots tenir una idea brillant i llançar-te a fer un poemari o un disc, però allò interessant és treballar les teves idees i recursos per créixer tu també.

—Hi ha alguns poemes, que no diu quins són, que tenen a veure amb els fets de l’1 d’octubre i posteriors.

—És una mica deixar que ho trobi el lector, però m’agrada pensar que tot i que surten arran d’aquells fets parlen de coses que sempre m’han importat i sempre hem de tenir presents. Poden ser de Maig del 68 o es poden aplicar a qualsevol moment de repressió o impotència.

—Què queda de la Laia de L’abc de Laia Martínez i López, el seu primer llibre, del 2008.

—Home, crec que en queda molt! Aquella temptativa de l’orgasme que citaves, aquell sentiment més adolescent de provocació. Això intento que hi sigui perquè em sembla essencial en l’art, la voluntat de ser irreverent, no perdre la potència inicial, la valentia, el desvergonyiment. 

Venus volta
Laia Martínez i López

Lleonard Muntaner 
Palma, 2018
Poesia, 87 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.