Els crítics

Joanjo Garcia: «Si no ens quedem amb les ganes significa que hem estat covards»

Amb 'La pornografia de les petites coses', el novel·lista Joanjo Garcia (València, 1977) fa un nou pas com a narrador amb un joc metaliterari que parteix d’un estrany simposi sobre «literatura pornogràfica i obrera» a través del qual reflexiona sobre el desig, el trànsit a la maduresa i els somnis de joventut.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Aquesta novel·la crec que conté el plantejament més atrevit de la seua trajectòria. Hi està d’acord?

—Sí. De fet, crec que hi ha una evolució des de les primeres novel·les, que eren més clàssiques, una voluntat explícita de fer les coses diferents i guanyar en ambició. Això ho dona la seguretat, el fet que estic més desimbolt. Hi ha marge fins i tot per treballar des de la bogeria: de vegades tenia la sensació que la novel·la s’estava escapant, però volia anar cap enllà. Si haguera de canviar alguna cosa, generaria més caos al voltant dels personatges.  

—Les històries sobre somnis revolucionaris solen ubicar-se en el franquisme i la Transició. Però la joventut de la dècada de 1990 també tingué el seu propi procés d’utopia i claudicació.

—Jo intente escriure des d’allò que conec. I crec que ja tenim prou distància per llançar la mirada, però no ho faig des de la renúncia a la utopia, sinó des de la revisió profunda del que érem i del que crèiem que érem. La novel·la, fonamentalment, parla de com llegim la ficció: pots llegir-la i semblar-te meravellosa i els personatges també i després entendre que no ho són tant, que són més mesquins o més convencionals que no sembla. M’agraden els personatges en la frontera.

—Això em recorda la cita d’Eduard Ramírez que hi ha al llibre: “Sovint la vida és quedar-se amb les ganes”.

—Sí, sí. De fet, la vida ha de ser això, perquè si no ens quedem amb les ganes significa que hem estat covards o hem ambicionat poques coses. O hem claudicat abans d’hora.

—A la novel·la sura un discurs sobre  la pornografia: fins i tot als mascles progressistes els costa veure que és una manifestació de la dominació masculina.

—Sí, però també una trampa. La pornografia és la representació de la dominació de classe i de gènere. Per als mascles progressistes, o per als que creuen ser-ho, i per als no progressistes, hi ha una dificultat: el feminisme sap de què vol emancipar-se, però emancipar-se del privilegi és molt complicat, no sabem cap a on dirigir-nos, com ens desconstruïm. Per això és important construir referents des de la ficció, des de ben petits. El discurs de gènere ha d’impregnar-ho tot. Nosaltres ja estem perduts.

—Això implica que no s’ha d’escriure sobre personatges misògins?

—Les persones no són, fan coses. Quan encasellem els personatges els matem, el que hem de fer és complexitzar la realitat per fer-la entenedora. Hem de parlar de la realitat que supera els esquemes, de l’home que és racista però pot tenir comportaments amables amb els immigrants, per exemple. M’agrada molt l’inici de La pell freda,  quan diu que ens assemblem més als nostres enemics que no pensem.

—Dins del joc metaliterari, el llibre conté una novel·la breu, La set del nàufrag, que és esmenada pel mateix autor.

—Sí. En un principi l’esmena era més a la totalitat, però un lector em va dir que això feia una certa sensació d’estafa. M’agradava molt destrossar la meua obra, però ho vaig modificar. Tinc un esperit autocrític que em persegueix, que parlen bé de mi em provoca pudor.

—A mi m’agrada La set del nàufrag.

—Hi ha algun moment que la història naufraga, però crec que es recupera amb els contes i amb els capítols del viatge a Canadà. Quan s’allibera de la tensió de la pornografia i el sexe, guanya profunditat.

—El llibre deixa la sensació de progressió estilística, de salt endavant.

—Normalment treballe molt per terminis, però aquesta novel·la va estar un temps al calaix, hi ha hagut més oportunitat per treballar-la. Hi ha una aposta pel llenguatge però sense perdre la voluntat de fer-me entendre, de comunicar. En el moment de fragilitat que vivim, s’ha de fer un exercici d’empatia cap als lectors.

La pornografia de les petites coses
JOANJO GARCIA
Sembra Llibres. València, 2018
Novel·la, 189 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.