Les parets dels col·legis concertats estaven engalanades amb llaços taronja com a símbol d'una revolta educativa. El Govern espanyol conformat pel PSOE i Unides Podem havia plantejat una nova llei d'ensenyament, coneguda mediàticament com a llei Celaá, que racionalitzava els plantejaments legals favorables a l'escola privada amb subvencions regulars. Era una llei que, segons diferents experts en educació, tenia una actitud «tímida» envers les normatives que afavorien els interessos dels centres educatius concertats. A pesar que els canvis estaven marcats per la moderació, el lobby empresarial de l'educació privada amb injeccions de l'administració pública va sortir al carrer. Ho va fer, per exemple, amb diverses accions de protesta en cotxe per les principals ciutats de l'Estat espanyol.
Aquella reacció, que va tenir a finals de l'any 2020 el seu període més intens, tenia una certa semblança a les que van produir-se al País Valencià a l'inici del període botànic. En aquell moment, quan encara no s'havia desplegat el full de ruta del Consell progressista perquè l'escola pública exercira de pilar del sistema educatiu i l'escola concertada es convertira en una xarxa subsidiària, les patronals, els sindicats vinculats a les organitzacions empresarials i els actors civils de la privada subvencionada van sortir al carrer. Eren unes protestes preventives de cara a la gran batalla: la concertació d'una etapa postobligatòria com el batxillerat.
A escala estatal, la concertada havia actuat de manera similar amb la llei Celaá. No s'havia mobilitzat per cap gran xoc ideològic, sinó per marcar el terreny per a la guerra escolar que s'albira per la crisi demogràfica espanyola. «L'elevada conflictivitat d'aquesta llei i la reacció de l'escola concertada, la qual va aprovar la Llei Orgànica d'Educació, tal vegada es deu no tant a diferències ideològiques, sinó a la caiguda demogràfica que afectarà en la pròxima dècada al sistema educatiu. En un context en el qual el sistema perd alumnes, els interessos s'enfronten i s'endureix la guerra escolar», va assenyalar aleshores el consultor del Banc Mundial i director de l'àrea d'educació del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade, Lucas Gortazar, sobre les raons de la campanya d'oposició per terra, mar i aire que va protagonitzar l'escola concertada en aquell moment.
La llei, malgrat les crítiques per «tova» d'algunes veus especialistes consultades aleshores per aquest setmanari, reforçava la prohibició de cobrar quotes obligatòries, una pràctica que implica, de vegades, l'establiment de barreres d'entrada econòmiques als centres educatius i un xoc amb el precepte de la gratuïtat de l'ensenyament. «Per a garantir la possibilitat d'escolaritzar a tots els alumnes sense discriminació per motius socioeconòmics, en cap cas podran els centres públics o privats concertats percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixen aportació econòmica per part de les famílies dels alumnes», establia, no debades, l'article 88.
En aquell mateix apartat de la denominada llei Celaá, s'assenyalava que «les administracions educatives dotaran als centres dels recursos necessaris per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments que en aquesta llei es declaren gratuïtes i establiran mesures perquè la situació socioeconòmica de l'alumnat no supose una barrera per a l'accés a les activitats complementàries i els serveis escolars». «Les administracions educatives supervisaran el compliment per part dels centres educatius del present article», remata aquest punt de la normativa. Un estudi encomanat per la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) i de l'Associació de Col·legis Privats (CICAE), tanmateix, evidència que l'escola concertada continua exigint el cobrament de quotes sota criteris més o menys intensos d'obligatorietat.
Elaborat per la consultora Garlic B2B, els quals simulen ser famílies que sol·liciten informació per a la matriculació dels seus fills en el curs escolar 2022-2023, la recerca ha constatat que a l'Estat espanyol el 90% dels 326 centres analitzats cobra una quota base mensual. Els repagaments sol·licitats pels centres educatius són en el 76% dels casos desgranats de caràcter obligatori, una circumstància que contravé la legislació educativa i, més concretament, la llei Celaá. «És indiscutible que els concertats cobren quotes obligatòries a les famílies. Esperàvem un canvi, perquè la LOMLOE el prohibeix expressament en el seu article 88. No s'està complint la llei. Cobren quotes en concepte d'aportacions, projectes educatius o activitats complementàries obligatòries dins de l'horari escolar i, a més, el fan per continguts curriculars essencials», ha censurat Elena Cid, directora general de la patronal CICAE, la qual defensa als col·legis privats que no estan alimentats per les subvencions.
«Reclamen que la inspecció vetlle pel compliment de la llei, que l'administració educativa no autoritze anualment als col·legis cobrar aquestes quotes tan lucratives i que es garantisca el dret de les famílies a la gratuïtat de l'educació obligatòria», ha demanat. La presidenta de CEAPA, Leticia Cardenal, ha complementat la denúncia pública d'una situació retratada per l'informe mostrant «la seua sorpresa un any més davant la passivitat de les administracions educatives, que són còmplices que curs rere curs els centres concertats continuen fent negoci amb les quotes que, en alguns casos de manera directa i altres de manera encoberta obliguen a pagar a les famílies, les quals es troben desprotegides». A la investigació, de fet, s'hi detecta que en un 18% dels casos existeix risc d'exclusió per a l'alumne la família del qual no pague la quota, una dada que augmenta fins al 31% en la Comunitat de Madrid.
Al·lèrgia a la transparència
La confecció de l'estudi, en termes generals, no ha estat un camí de roses. Al contrari, ha evidenciat una certa opacitat i l'acumulació de reticències dels empresaris del sector a la fiscalització d'uns centres regats amb diners públics. «Tenim dificultat per a aconseguir informació que indique clarament a les famílies les tarifes i aportacions que han de fer, en concepte de què les cobren, els horaris o els continguts que justifiquen el seu pagament. En alguns casos, hem d'insistir fins a 10 ocasions als col·legis, en uns altres lliuren una informació comercial molt completa, però no inclouen la de la quota, així com un 44% dels centres no arriba a lliurar-nos cap document amb els preus de les quotes complementàries», ha exposat Amparo Nuñez, directora de projectes de la consultora.
La falta d'informació en els repagaments, d'acord amb la recerca, és una constant, ja que un 44% dels col·legis no lliura cap fulla de preus a les famílies; un 21% entrega una fulla de preus sense identificar el nom del col·legi, quan en la resta de materials sí que està identificat; un 27% dels col·legis no facilita a les famílies dades dels preus de les etapes superiors, i el 64% dels col·legis no esmenta el caràcter no lucratiu de les quotes. Els centres analitzats per la consultora Garlic B2B no sempre indiquen en la documentació que lliuren amb els preus els conceptes pels quals cobren les quotes, els horaris, continguts, si el pagament és voluntari o què ocorre si no es paga, entre altres qüestions. «Un 36% no planteja els preus de manera espontània en les entrevistes amb les famílies, han de ser elles les qui pregunten per aquest aspecte», completen a la investigació.
L'informe, atès que abasta centres docents de la Comunitat de Madrid, Aragó, Andalusia, Galícia, País Basc, Catalunya i el País Valencià, estableix diferències territorials i concreta la situació de cada autonomia. Encara que resten a tocar de l'aprovat, els col·legis valencians concertats per la Generalitat Valenciana que ha desgranat l'informe se situen del bracet dels madrilenys en manca de transparència. Només són superats pels catalans i els bascos. Els andalusos, aragonesos i gallecs, per contra, sí que obtenen millors qualificacions. Els centres educatius amb pitjor nota del País Valencià són, entre altres, l'Alonai de Santa Pola (Baix Vinalopó), un dels centres La Encarnación, L'Aurora de València o les cooperatives Gençana de Godella (Horta) i El Prat de Llíria (Camp de Túria). Els escolapis de Gandia, el Liceo de Benicàssim (Plana Alta) o Escoles Pies de la Malva-rosa, Guadalaviar i Liceo Corbí de València són assenyalats per no facilitar la llista de preus.
Als diferents territoris radiografiats, el copagament de la concertada rep diverses denominacions i compta amb una justificació plural. A escala estatal, per exemple, el document apunta que el 39,32% de les escoles disseccionades ho indiquen com a aportació, el 37,29% com a quota, el 19,32% per finançar les activitats complementàries i un 4,07% per sostenir el projecte educatiu. En el cas del País Valencià, el 54,55% està referenciat com a aportació, el 31,82% com a quota i el 13,64% com a activitat complementària. Independentment de les raons i del nom amb el qual es coneix a cada col·legi, un dels aspectes més importants és si s'explica que aquestes quotes són voluntàries. El territori valencià concentra el tercer percentatge més gran de centres que no ho especifiquen, amb el 63,64%.
La posició és calcada en el test de la consultora sobre la voluntarietat de les quotes a cada territori. El 73% dels col·legis concertats de la mostra consideren que l'aportació és obligatòria i, fins i tot, un 5% adverteixen que el seu impagament comporta l'expulsió de l'alumne. En canvi, només un 23% la conceben com a voluntària. Malgrat aquestes dades, l'anàlisi dels col·legis concertats valencians reflecteix una menor pressió pel cobrament d'aquests repagaments. En el curs 2022-2023, ha caigut fins a situar-se en un 6,5, és a dir, lluny del guarisme que comporta un suspens a l'informe. Tanmateix, hi ha escoles privades amb subvencions regulars del territori que sí que obtenen una qualificació preocupant en l'índex de pressió perquè s'abone. Es tracta d'Alonai, la Encarnación, Escuelas Pías-Malvarosa, El Prat, Aurora, Gençana, i la cooperativa Juan Comenius, situada al cap i casal del País Valencià.
Els col·legis concertats valencians segueixen la tònica en els altres punts avaluats i se situen a la zona temperada en el preu dels repagaments. Amb una quota base mensual de mitjana que assoleix els 74 euros, es posicionen per sota de la Comunitat de Madrid, País Basc o Catalunya, així com per sobre de Galícia, Aragó i Andalusia. L'estudi, en tot cas, se centra en segon cicle d'infantil, per a garantir una comparació raonable dels resultats, encara que en etapes superiors el repagament s'encareix força. La cooperativa Gençana s'erigeix en el centre amb la quota més cara, fins a abastar els 486 euros mensuals. El centre ultraconservador Guadalaviar, a l'òrbita de l'Opus Dei, ocupa la segona posició amb 178 euros cada mes. El pòdium el completa el Liceo amb 157 euros. D'una mostra de 31 col·legis, el 61% cobra aquest repagament a les famílies sota diferents denominacions.
En cas de sumar-hi altres serveis que s'ofereixen habitualment només amb un pagament extra a la quota base, el centre cooperatiu Gençana amb 512 euros, l'integrista Guadalaviar amb 342 euros o la Baronia de San Antonio Abad amb 305,50 euros serien altres dels més destacats junt amb El Prat o Aurora. El menjador, l'ampliació de l'horari, el material escolar o el transport són els serveis prèmium que incrementen la tarifa mensual de l'escola concertada valenciana, que suspèn any rere any amb transparència sobre unes quotes instal·lades en una obligatorietat que xoca amb la llei.