Ençà i ellà

El Quim Torra de Santa Coloma Farners i la Santa Coloma de Quim Torra

Visitem la capital de la Selva, municipi on troba les arrels el nou president de la Generalitat de Catalunya. Descobrim què en pensen els colomencs, d’ell, i què ha dit Torra d’alguns il·lustres ‘colomenots’.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan els diem que hem deixat d’anar a Blanes per centrar-nos en Santa Coloma de Farners, el seu rostre dibuixa, discret, un somriure. La rivalitat entre la ciutat costanera i la capital de comarca és d’aquells trets que basteixen la geografia d’afers personals. “La innocentada és que nasqués a Blanes”, argumenta una amiga de Quim Torra i Pla, 131è president de la Generalitat, en al·lusió a la data de naixement del protagonista d’aquesta història. 28 de desembre de 1962. Els anys d’infantesa del president, fins a l’onzè, van ser blanencs. Així consta a la seva partida de naixement. D’aleshores ençà que viu a Barcelona. “És un senyor de Barcelona”, afirma Antoni Solà, exalcalde de Farners i associat al PDeCAT. Però, aquests dies, més que mai, els colomencs reivindiquen que les seves arrels familiars són al poble de la ratafia per antonomàsia. Torra en fa la seva de pròpia. Senyal inequívoc.

Ell també reivindica colomenc, i compleix pujant, quan toca, a l’ermita de Farners i al turó del Vent. Bé, no sempre. Aquest diumenge 13 de maig va marcar una falta al seu expedient. El motiu, però, era de pes. El dia 14, les festivitats que commemoren la guerra dels segadors van quedar uns minuts de costat. Prop d’un centenar de persones es van aplegar a la plaça de Farners per brindar i celebrar —amb ratafia i les genuïnes galetes Tries— que un dels seus havia estat investit president.

“Penso que és una bona elecció. És una persona reflexiva, dialogant i dipositària dels valors republicans”. Amb aquestes paraules el defineix l’actual alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC). Afegeix que “per a Santa Coloma és un orgull tenir un president de la Generalitat proper. Més enllà que el gaudirem en visites privades, potser podrem tenir una visita institucional amb més facilitat”. Ivette Casadevall, de la CUP, explica que els anticapitalistes tenen Torra “com una persona molt propera. Ha vingut moltes vegades al cicle l’Estiu Crític que organitzem des de la CUP Farners, tant de ponent com de públic”. Ara bé, marca distàncies pel que fa al seu criteri polític. “Podrem decidir què ens sembla com a president quan vegem com avança la legislatura. Tenim claríssim que és republicà i independentista, però caldrà veure les seves polítiques socials”.

Sens dubte, el nom de Quim Torra, fill de can Pau Torra Ferrer, ha aparegut a totes les barres de bar, bancs de places i portals de cases. “Aquest noi ja apun-tava maneres” o “ho tindrà tot molt difícil” són alguns dels tòpics que Martí diu haver sentit més a les tertúlies locals. “Té fusta de polític. Potser se li notarà en algun moment que no actua com a tal, però serà més natural. No s’ha dit prou que no és el primer president sense carnet de partit”, reivindica Solà. Per a ell no va ser una sorpresa que l’escollissin, no perquè li ho hagués dit, sinó perquè era, segons ell, el més preparat dels qui hi havia a les travesses.

Les polèmiques tampoc no han escapat del safareig local. “La gent no s’ha fet mala sang”, explica Casadevall. “Hem viscut la polèmica amb certa sorpresa, com una llàstima. Els altres les diuen deu vegades més grosses, cal posar-ho tot en context”, remarca Solà. També alguns amics, que prefereixen mantenir l’anonimat, defensen que adjectius com essencialista o xenòfob no s’adiuen amb la figura de Torra. Cert o no, és palès que al poble on clava arrels, el nou president és vist amb bons ulls.

Hemeroteca colomenca

"Molts anys després de la mort de Dalmau, els papes Pau V i Urbà VII van concedir indulgència plenària a ls que veneressin el seu cos des de les primeres hores fins a la posta del sol del dia 24”. Qui escriu ésel 131è president de la Generalitat de Catalunya, i ho fa a la revista local de Santa Coloma de Farners, Ressò. Parla de sant Dalmau Moner, fill, com ell, de la capital de la Selva, a qui els colomencs honoren cada 24 de setembre en la seva festa major.

Torra li va dedicar el març de 2010 un homenatge, part d’una sèrie d’articles destinats a recordar personatges il·lustres del poble de les seves arrels familiars sota el títol “Els colomenots”. Un any després, el nou president era, per uns minuts, el centre d’atenció de les festes de Sant Dalmau. De la plaça de Farners estant, tot just darrere l’església i entre can Pinxo i can Panxo, recitava un dels pregons que més es recorden dels darrers anys. Un relat amb aire historicista, però sobretot emotiu i patriota, de la pàtria colomenca, que arrenca amb la guerra dels Segadors i posa punt i final a les consultes populars sobre la independència iniciades arran de la d’Arenys de Munt el 2009.

Aquest discurs i els nou colomenots, ens permeten dibuixar una visió particular de la Santa Coloma del passat, fruit de la mirada històrica de Torra.

“Si mai algú us pregunta per què us sentiu orgullosos de Santa Coloma, contesteu-li que us miri als ulls, perquè hi veurà la mirada de la història, de la vida i de la llibertat”. D’aquesta manera inicia, aquell 2011, el pregó de l’actual president, brandant dues de les paraules que més va repetir en els seus discursos d’investidura: llibertat i vida.

Torra dedica bona part del seu relat a recordar l’inici de la guerra dels Segadors de 1640, que ell ubica a Santa Coloma. Relata com aquell 14 de maig, data coincident amb la de la seva investidura, “van cremar-nos les cases i les masies, els pallers i les corts. Ens volien un poble reduït a cendres. Però no van poder: els havíem sabut mantenir la mirada”. A partir d’aquesta petita revolta dels colomenots, relata, s’encendria la flama arreu del país i “quan desenes de segadors vinguts d’arreu van arribar a la capital, vam descobrir que tots els que érem allà formàvem part d’una mateixa pàtria, que havia estat la nostra, que l’havíem perduda, però que aleshores la recuperàvem: Catalunya”.

El to inequívocament patriòtic es manté en tot el discurs, mentre repassa personatges il·lustres de la vila com sant Salvador d’Horta, el missioner Josep Cors o el pare Bartomeu Xiberta, expulsat de la Itàlia de Mussolini. Per conèixer millor, però, els rostres colomencs que marquen Torra, el millor és endinsar-se en els colomenots.

Per aconseguir els articles ens adrecem a l’arxiu comarcal de la Selva de Santa Coloma de Farners. Ens atén un home esprimatxat i amb posat de bibliotecari. Ja ens han avisat que qui ens podria ajudar a trobar els colomenots del president Quim Torra seria, precisament, un altre Quim. En concret, el germà gran de qui ha nomenat el protagonista d’aquest relat, Carles Puigdemont. Deixada de banda la curiositat i després de revisar diversos arxivadors sense sort, una cerca a internet ens ajuda a afinar el tret.

Entre els personatges que Torra retratà hi ha el de la seva àvia, “la millor persona que m’he trobat a la vida”, la modista Maria Garriga. “Durant molts anys va ser fama que tothom que sabia cosir a Santa Coloma havia passat per les seves mans”, en deia l’ara president. Garriga havia anat a estudiar a Barcelona i, segons recull, la seva arribada a Farners “fou espectacular”. I mentre parla d’ella, nascuda al 1907 i que el 36 rondava els 20, recorda “els bombardeigs, quan va néixer la Matilde enmig de la guerra, quan van entrar els feixistes, quan en Mingo [el seu avi] va ser tancat al camp de concentració perduda la guerra, desfet el somni de fer de Santa Coloma i del nostre país una ciutat i un país normals”.

Als qui el coneixen no els estranya que connecti la seva realitat íntima amb la Santa Coloma de principis del segle XX, una de les seves èpoques predilectes. Li hauria agradat haver nascut llavors, han escrit alguns cronistes polítics els darrers dies. Fos com fos, la seva predilecció pel període republicà el portà a escriure d’un altre colomenc, Josep Carós. “A tot Catalunya no s’entén res del que va passar aquells anys republicans sense el catalanisme. I menys que enlloc, a Santa Coloma”. Així comença Torra el retrat del que fou l’alcalde republicà de la vila.

“Carós tiraria endavant el seu govern basant-se en els valors cívics i ètics del republicanisme, de l’austeritat, de la virtut civil, de la igualtat, la llibertat i la caritat (entesa com tenir cura dels béns pú- blics)”, reflexiona Torra, en una aportació en què hom podrà trobar moltes referències al que va exposar en el seu discurs d’investidura. De nou, un moment més per explicar-nos que a la Santa Coloma dels fets d’octubre del 34 Carós va ser empresonat, igual que altres nou homes de l’ajuntament i “Joan Palau com a cap del casal del poble” o “Joan Cufí, del sindicat de roders”.

Amb l’inici de la Guerra Civil, “l’església de Santa Coloma fou convertida en mercat i més endavant confiscada pel cos d’aviació dels republicans; l’església de Sant Sebastià, convertida en forn”, relata Torra. Ho fa en un article dedicat a Simó Burn, capellà colomenc assassinat per milicians republicans. D’aquí, Torra fa un salt per repassar els alcaldes franquistes de la ciutat a partir del moment en què “Tasanet Alsina entregava les claus de l’Ajuntament al cap del batalló de l’exèrcit que aquell dia 3 de febrer de 1939 entrava a la ciutat, queia sobre Santa Coloma una nit molt freda i llarga”. Una nit, la del franquisme, que repassa amb dos articles abans de saltar al període democràtic. Ho fa amb la llum de Salvador Espriu, potser uns dels fills més il·lustres de Santa Coloma. “Si Arenys és la mort i el cementiri [d'Espriu], Santa Coloma és la naixençaa i l’alegria al despertar d’una nova vida”, diu Torra.

És curiós, però, que Espriu no aparegués al discurs d’investidura del nou president, com sí que ho va fer, amb un furtiu “tot és ara i res”, un altre poeta estretament vinculat a la localitat, Joan Vinyoli. Segons l’exalcalde Antoni Solà: “És l’únic que li va fallar”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.