República

Un Govern encara no nascut i ja a la corda fluixa

La decisió de restituir els consellers empresonats a l'exili, no per previsible, ha generat menys polèmica. El govern de Mariano Rajoy té la potestat de blocar-ne la constitució des que manté el DOGC sota el control del seu Executiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dissabte al migdia esclatava la notícia. Després de mesos d'intenses negociacions, el president Joaquim Torra anunciava la formació del govern. Alguns noms coincidien amb els de les travesses, d'altres no. Però la notícia ha estat, sobretot, la voluntat de resistituir els consellers Toni Comín (Salut), Lluís Puig (Cultura), Josep Rull (Territori) i Jordi Turull (Presidència). Cal recordar que els dos primers són a Bèlgica i els dos segons a la presó. Una decisió que, tal i com va anunciar el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, tindrà conseqüències: l'Executiu estatal actuarà contra qualsevol temptativa en aquest sentit.

El cert és que, per començar, el govern de Madrid té la potestat d'aturar la publicació de la decisió al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), requisit indispensable per poder fer efectiva la formació de l'Executiu català. Inés Arrimadas, líder de l'oposició, ha expressat a Twitter que, amb els quatre noms esmentats sobre la taula, no es pot aixecar el 155. Un comunicat de la Moncloa fet públic a la tarda corroborava aquesta hipòtesi. Al text, es recorda que el Secretariat de l'Estat és l'únic òrgan competent per autoritzar la publicació del decret de nomenament.

El document continua expressant-hi que el president Torra ha "desaprofitat" una oportunitat de demostrar la seva voluntat "de recuperar la normalitat". La presa de posessió està prevista pel proper dimecres 23 de maig, si res no canviava  Diumenge, però, transcendia que C's, PSOE i PP han acordat mantenir l'aplicació del 155.

I ho farà de la següent manera: no publicant als documents oficials el nomenaments dels consellers exiliats i empresonats i, per tant, evitant la presa de càrrec. Cal recordar que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya encara es troba en mans de l'Executiu de Rajoy.

Una decisió que ha estat titllada d'anticonstitucional per part d'un nodrit grup d'associacions de juristes, que implica també, des del seu punt de vista, "una vulneració flagrant" dels drets fonamentals de la ciutadania de Catalunya:

Aquesta mesura compta amb el vistiplau de PSOE i Ciutadans, que haurien acordat amb Rajoy la prolongació, tal com han avançat El País i la Cadena Ser. Des del PP català, el diputat Santi Rodríguez ha justificat la decisió pel fet que el nou Govern català pretendria "buscar la confrontació i no governar".

En les següents infografies es pot copsar qui ocuparia cada càrrec, segons els plans de Quim Torra, en el flamant govern de la Generalitat amb les seves credencials a sota:

—Elsa Artadi (Barcelona, 1976): fou alt càrrec quan l'ex conseller Andreu Mas-Colell ocupà el departament d'Economia i ocupà la Direcció General d'Afers Interdepartamentals. Doctora per la prestigiosa Universitat de Harvard, és considerada la mà dreta de Carles Puigdemont.

—Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974): antic secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital. Els últims mesos ha predicat sobre la necessitat de bastir una "República al núvol" a la manera estoniana amb què eludir la repressió de l'Estat.

—Josep Rull (Terrassa, 1968): torna a la conselleria que ocupava abans de ser empresonat el passat 23 de març.

—Miquel Buch (Premià de Mar, 1975): ex alcalde de la seva localitat natal i antic president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Els últims mesos s'ha significat per la seva distància amb la direcció del PDeCAT i proper a Puigdemont.

—Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966): com Rull, torna al seu càrrec després del seu empresonament.

—Lluís Puig (Terrassa, 1959): des del passat 27 d'octubre exiliat a Bèlgica, torna al càrrec que havia ocupat abans.

—Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982): de portaveu de les JERC entre 2003 i 2007 a mà dreta d'Oriol Junqueras fins a la vicepresidència del govern. Així ha estat l'ascens meteòric d'aquest pinetell.

—Josep Bargalló (Torredembarra, 1958): repeteix a Educació després que el 2003 ocupés el càrrec sota el govern tripartit. Bargalló havia assumit un perfil baix des del 2010, una situació que tornar a l'antiga conselleria trenca.

—Chakir El Homrani (Barcelona, 1979): format en el sindicalisme de la UGT, fou regidor d'ERC per Granollers el 2015 i diputat des de la passada legislatura. 

—Ester Capella (Barcelona, 1963): de la presidència de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates a regidora a la capital, i del Senat espanyol al Congrés de l'Estat. Aquesta és la trajectòria de la jurista.

—Antoni Comín (Barcelona, 1971): ocupa de nou la conselleria després d'haver marxat a l'exili el passat 27 d'octubre.

—Ernest Maragall (Barcelona, 1943): un cognom indestriable de la història del socialisme català. La desafecció amb el seu antic partit, el PSC, el va dur a trencar i crear Nova Esquerra Catalana (NEC), una plataforma des de la qual acabaria encapçalant la llista d'ERC al Parlament Europeu.

—Teresa Jordà (Ripoll, 1972): considerada part de l'ala més esquerrana d'ERC, avui és un dels actius principals d'una formació que ha perdut molts dels seus pesos pesats a la presó i l'exili.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.