Eixamplar la base o perseverar en el conflicte. Sumar suports o “evidenciar el caràcter antidemocràtic” de l’Estat. Són estratègies contemplades des de les dues formacions encarregades d’obeir el mandat de l’1 d’octubre des dels departaments del Govern català. Cinc mesos després de les eleccions del 21 de desembre, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana afronten una nova i esperada etapa que, coincideixen, no serà senzilla. Al darrere hi ha un Estat que els vigila ben de prop i un Govern, l’espanyol, pressionat pels seus socis de Ciutadans i PSOE perquè augmente el setge contra tota estratègia independentista.
El debat sobre les dues estratègies diferenciades de JxCat i ERC sembla convertir-les en incompatibles. Si bé poden ser perfectament complementàries. Hauran de ser-ho si totes dues dues formacions volen mantenir i sumar suports. També si volen garantir la unitat que el carrer els reclama. Al cap i a la fi, JxCat i ERC es necessiten mútuament. Per això es respecten. Malgrat les diferències que es reflectiran, segurament, en l’acció de Govern.
Com?
Des de l’entorn d’Esquerra Republicana hi ha la convicció que cal sumar suports per culminar el camí iniciat. Un treball que requereix, diuen, d’unes prioritats més efectives que simbòliques. És en aquest sentit que, alguns, dubten de l’eficàcia de nomenar consellers alguns dels empresonats o exiliats. “Estic cansat de simbolismes”, diu una font a títol personal. Josep Rull i Jordi Turull són, a l’hora de tancar aquesta edició, els principals candidats per ocupar —en el seu cas per recuperar— els departaments de Territori i Presidència, respectivament. El mateix podria passar amb Lluís Puig (Cultura) i Toni Comín (Salut), l’últim d’Esquerra Republicana i tots dos exiliats a Brussel·les. L’Estat, saben, anul·laria els nomenaments. Però també es trobarà incòmode en aquesta conjuntura, cosa que valora una part important de Junts per Catalunya. La decisió dels exconsellers de ser o no restituïts al capdavant dels seus departaments dependrà, diuen, de la seua pròpia voluntat.
La perspectiva diferenciada, però, no vol dir que Esquerra fuja de l’enfrontament amb l’Estat. Al si del partit hi ha la idea de crear una Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics que funcione per fer protegir els qui a hores d’ara no troben empara en la justícia estatal. Parlem dels agredits o amenaçats per una extrema dreta que, especialment els darrers mesos, ha actuat amb impunitat a Catalunya. “Hi ha gent que ha intentat assaltar Catalunya Ràdio a cara descoberta i no els ha passat res”, explica una de les persones d’Esquerra que defensa la creació d’aquest ens. L’entitat serviria, inevitablement, també per internacionalitzar un conflicte que té moltes vessants. Entre més, l’actuació parcial de la justícia estatal, que es faria més visible. Alhora, l’oficina, asseguren, serviria per sumar complicitats. “Podem imaginar els comuns esborrant-se d’aquesta proposta? No tindria sentit”.
Des de l’entorn de Junts per Catalunya, però, demanen anar més enllà. Hi ha, per exemple, la intenció de muntar una comissió parlamentària per “calcular els efectes nocius de l’aplicació de l’article 155” de la Constitució espanyola. També es nomenaran comissionats que investigaran, a sou de la Generalitat, quins han estat aquests efectes i es calcularan els greuges de la intervenció. Sense descartar l’objectiu d’ampliar la base —“qui no vol fer-ho?”—, “s’ha de demostrar el caràcter antidemocràtic de l’Estat”. Resumeixen l’estratègia en “conflictivitzar per no normalitzar”.
I per fer-ho, la tornada dels consellers destituïts que hi ha a l’exili i a la presó podria ser clau. També la de molts càrrecs públics destituïts pel Govern espanyol durant el període de vigència del 155. No tots, però, tindran la voluntat de tornar-hi. I els que ho facen, pensen, podran ser recol·locats en despatxos distints “per fer encaixar millor les peces” del nou Govern.
També pretenen ser restablertes les lleis aprovades pel Parlament català i anul·lades, totalment o parcial, pels tribunals espanyols. “Si no podem tenir lleis pròpies de renda bàsica, habitatge, pobresa o medi ambient, ho haurem d’explicar, no?”, diuen des de l’entorn de JxCat.
La durada de la legislatura
Des de JxCat no tenen dubtes que el protagonista d’aquesta nova legislatura tornarà a ser Carles Puigdemont. Ja s’ha encarregat d’expressar-ho Quim Torra en els seus discursos. I portes endins, el propòsit es confirma. Des d’Alemanya, expliquen, “es farà tot allò que no es pot fer dins de l’Estat: convocar trobades, internacionalitzar el conflicte” i desenvolupar tota mena d’accions susceptibles de ser castigades a l’Estat. Un paper que correspondrà al Consell de la República.
Malgrat tot, el de Torra serà un paper transcendent. “En una república normal, Puigdemont en seria president i Torra primer ministre”, diuen. Des d’Esquerra lamenten que aquesta tria no els ajudarà, pensen, a complir el seu objectiu expressat d’ampliar la base. Des de la formació liderada per Puigdemont recorden que Torra és el quart candidat, atès que abans n’han hagut de descartar tres per l’amenaça judicial.
Siga com siga, les estratègies diferenciades no només es reflectiran en l’obra de Govern. Aquesta, s’ha suggerit, podria ser una legislatura curta. Fonts properes a JxCat entenen que no hi haurà eleccions abans del maig de 2019, coincidint amb les municipals. “Dependrà molt de la conveniència de revertir la situació i dels judicis: de l’oportunitat de poder fer un megaplebiscit”. Des d’Esquerra busquen apurar els terminis. “Unes noves eleccions no farien més que verbalitzar la fragilitat”, comenten.
L’escenari, però, es pot imposar. Concretament, des de finals d’octubre hi podria haver convocatòria de noves eleccions. I és per això que cada formació planteja estratègies futures. JxCat espera estendre’s en les eleccions municipals i consolidar-se, a mitjà termini, com un “moviment republicà que superi els vells partits autonomistes”, fruit d’una aliança i d’un compromís transversal. Una mena d’Scottish National Party a la catalana.
Tot amb la prudència que demana aquest temps excepcional que està vivint Catalunya. “Però la prudència no és sinònim de reculada”, matisen des de JxCat. La perseverança en el conflicte i la suma de suports seran, doncs, els objectius de l’acció d’un Govern que es pretén bicèfal. Objectius diferenciats que caldrà complementar-los si es vol complir amb el mandat de l’1 d’octubre des de la unitat que exigeix un propòsit de tan elevada dimensió.