Ingerència diplomàtica

La connexió ‘blavera’ amb la diplomàcia del caviar azerbaidjanès i la Rússia de Putin

Pedro Agramunt no viatjava sol al país sota el jou del règim d'Ilham Aliyev. Un conegut líder blaver, ara part del PP, José María Chiquillo, l’havia acompanyat diverses vegades. Però les connexions de Chiquillo no es limiten només a l’Azerbaidjan.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’ex president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Pedro Agramunt, no està passant pel seu millor moment. Des que hagué de renunciar a la direcció del PP valencià en favor d’Eduardo Zaplana, Agramunt ha passat pel Congrés, el Senat, el patronat de la Fira de València, la patronal valenciana i el Consell d’Europa. Esquivant, mentre feia política a l’Estat, imputacions en base als indicis de corrupció que planaven sobre ell. Però la bula es va acabar quan la Iniciativa per a l’Estabilitat Europea (ESI per les seves sigles en anglès) va publicar una sèrie d’informes on s’hi apuntava la possibilitat que l’electe valencià hagués rebut suborns per part del govern de l’Azerbaidjan. Unes gratificacions que s’haurien efectuat a canvi d'intercedir pels interessos d’aquest país.

El passat 16 de maig, Agramunt seria inhabilitat tota una dècada per “violar severament el codi de conducta” de la institució. La mesura implica no poder formar part de missions electorals ni de cap delegació de l’assemblea parlamentària, ni realitzar preguntes al Comitè de Ministres, el poder executiu del Consell d’Europa. En una entrevista, la secretària general de l’ESI, Alexandra Stiglmayer, va afirmar que “el PP hauria de fer-lo fora del Consell d’Europa”. Quan es publicava aquest article, es confirmava que el popular abandonava l'organisme.

Però no és sobrer recordar que Pedro Agramunt no anava sol als viatges en els quals els suborns s’haurien dut a terme. Un altre valencià feu acte de presència a la missió d’observadors alternativa a la de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per a les eleccions parlamentàries de 2015 i a moltes altres a l’Azerbaidjan. Un vell conegut als cercles blavers locals: José María Chiquillo.

Jurista de formació, Chiquillo forma part de l’associació emblemàtica del blaverisme valencià Lo Rat Penat. El 1983 ingressava en la Unió Valenciana (UV), un grup liderat per Vicente González Lizondo, qui els últims dies de la seva vida entrà en confrontació amb bona part del seu partit pel que veia com un desplaçament cap al PP de bona part dels seus membres. Lizondo moriria d’un atac de cor el 1996. Dos anys abans, Chiquillo ja l’havia substituït al cadpavant de la UV a les Corts Generals per València, el 1994, quan els seus van perdre representació parlamentària, i una dècada després confirmaria els presagis del seu antic company de militància.

El Consell Nacional d'Unió Valenciana signaria el 2004 un pacte amb el PP amb què la formació blavera optaria per no presentar-se a les generals a canvi que José María Chiquillo ocupés el segon lloc de la candidatura conservadora al Senat per València. Un càrrec pel qual seria escollit. L’abril de 2005, Chiquillo va abandonar UV amb la seva acta de senador després de perdre en la votació per ocupar la secretaria general d'Unió Valenciana. Fundaria la Unió de Progrés per a la Comunitat Valenciana aleshores, fins que, el 2008, aquest nou grup s’integrà al PP. El mateix any, repetiria el càrrec de senador pels conservadors. Fou entre el 2011 i el 2015 quan li sorgí la vocació per a les relacions internacionals, el dia que assumí el càrrec de Portaveu del Grup Parlamentari Popular en la Comissió d’Afers Exteriors i Cooperació de la cambra territorial. Una vocació que continuaria desenvolupant la legislatura de 2016 al capdavant de la Comissió de Cooperació Internacional al Desenvolupament del Congrés espanyol i com a membre de la delegació espanyola en l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE.

A més, a dia d’avui Chiquillo presideix la Xarxa Internacional del programa de la UNESCO Rutes de la Seda, el que el vincula en el marc de relacions euroasiàtiques. I el cert és que la inclinació per aquest racó del món fa temps que la demostra amb la seva presència a tot tipus d’esdeveniments per facilitar l’entesa entre empresaris russos i espanyols a través de l’Associació d’Empresaris Russos d’Espanya (ADERE), una comunitat migrant amb una gran presència al País Valencià, sobretot a les comarques del sud.

Amb la inhabilitació de Pedro Agramunt encara recent, les suspicàcies sobre les acusacions de blanqueig del règim azerbaidjanès per part de José María Chiquillo han trobat ressò a mitjans com El Confidencial, que recorden el paper de l’ex líder blaver valencià a l’assemblea de la Unió Interparlamentària (UIP) celebrada al Quebec el 2012. Malgrat que el govern de l’Azerbaidjan ha estat objecte d’àmplies crítiques per part de grups per a la defensa dels drets fonamentals com Amnistia Internacional, Chiquillo dugué a terme una entusiàstica defensa de l’ingrés de l’Executiu del país del Caucas en la UIP. La proposta fou rebutjada, però la relació de l’antic líder d'UV amb l’Azerbaidjan no acabaria aquí.

El setembre de 2016, José María Chiquillo es trobaria amb el president del règim azerbaidjanès, Ilham Aliyev, per implicar-lo en la capitalitat de València de la xarxa de la Ruta de la Seda que el mateix Chiquillo presideix. L’any següent, el 2017, Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, seria la ciutat escollida pel relleu. Al ser preguntat per la capçalera digital amb seu a Madrid en relació a les acusacions que pesen sobre Pedro Agramunt, l’antic líder d'Unió Valenciana culpa a la Open Society Fundation, dirigida pel magnat George Soros. Segons ell, l’objectiu del qual és afavorir el govern d’Armènia contra el d’Aliyev, dos països enfrontats per l’enclau de majoria armènia del Nagorno Karabaj. Soros és un enemic que el valencià compartiria amb Rússia, a la diana de la narrativa del Kremlin àmpliament difosa per agents externs establerts a l’Estat espanyol.

Un d’aquests agents és el Observatorio Hispano-ruso de Eurasia (OHRE), una entitat amb seus permanents a Madrid i Moscou l’objecte de la qual és facilitar els lligams empresarials, culturals i institucionals entre Espanya i els països que integren el que es coneix com a espai euroasiàtic. El desembre de 2017, l’OHRE arribaria a afirmar que l’independentisme català també era un producte atiat per George Soros. El president d’aquest col·lectiu, entre els socis col·laboradors del qual hi ha els mitjans russos RT i Sputnik, Fernando Moragón, apareix en una fotografia amb José María Chiquillo com a un dels seus “contactes” a un document de presentació de la seva organització.

José María Chiquillo apareix esmentat en un dossier sobre OHRE com un dels contactes de l'observatori, el qual, com en part fa el mateix Chiquillo, subscriu bona part de la narrativa russa sobre el paper de George Soros i la Open Society Foundation.

No és sobrer recordar que en plena onada d’acusacions d’El País i altres mitjans d’ingerència russa a Catalunya, l’octubre de 2017, Chiquillo és citat en un article en anglès de Sputnik donant la seva opinió sobre el que passava aleshores al Principat. Un honor que comparteix a RT amb portaveus de causes ultraconservadores com Ignacio Arsuaga de Hazte Oír, la connexió del qual amb el Soros de Rússia, Konstantin Malofeev, ja fou assenyalada amb anterioritat. El paper d’aquests dos mitjans ha estat àmpliament estudiat pel periodista d’El Confidencial Daniel Iriarte i l’analista del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) Nicolás de Pedro, que titllen la seva funció com a “maquinària de propaganda”. Una tesi prou estesa entre els serveis de intel·ligència de l'Europa occidental i que encara projecta més ombres sobre l'aparició de l'ex líder d'UV entre les seves fonts.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.