Les travesses sobre el nomenament dels nous consellers es continuaran formulant. Estava previst que per a aquest cap de setmana se sabera, de forma oficial, quines persones ocuparien els departaments del nou Govern de la Generalitat de Catalunya que encapçalarà Quim Torra. La voluntat del nou president és la de visitar els presos per preguntar-los sobre si estan disposats a ser restituïts dels càrrecs pels quals van ser cessats. Aquesta entrevista, però, es retardarà cap a inicis de la setmana vinent. El Ministeri espanyol d’Interior ha demanat ajornar la visita per «raons organitzatives».
Pel que fa a les restitucions, tot apunta que, d’entre els presos, Jordi Turull i Josep Rull estarien disposats a tornar. També Lluís Puig des de Bèlgica i Toni Comín, d’Esquerra Republicana, també exiliat, tot i que en contra de la voluntat del seu partit. Conscients que seran automàticament impedits a reocupar el càrrec, Quim Torra té previstes les persones que els substituiran de manera definitiva. Aquesta estratègia de pressió a l’Estat espanyol és ara sobre la taula.
Entremig, l’Estat amenaça amb tota mena d’arguments. Quim Torra no va acatar la Constitució espanyola en el discret acte de la seua presa de possessió. És per aquest motiu que el Ministeri espanyol de Justícia s’ha llançat a analitzar la possible il·legalitat de l’acte. Cal recordar que Carles Puigdemont va emprar la mateixa fórmula el 2016 i no va patir cap mena d’impediment, més enllà de les crítiques previsibles.
Mentre des del Partit Popular reconeixien que invalidar l’acte és complicat, el PSOE ha intercedit per demanar, a través de Pedro Sánchez, proposant una reforma per obligar per llei els càrrecs públics a acatar la Constitució i la monarquia espanyola. El mateix líder socialista ha comparat Quim Torra amb Le Pen. Com calia esperar, Ciutadans no ha estat menys contundent i, a través d’Albert Rivera, ha demanat, també, prolongar l’aplicació de l’article 155 adduint a les intencions del nou Govern, idèntiques a les de l’anterior.
El Govern espanyol, però, ha dit la seua. En la roda de premsa posterior al Consell de ministres celebrat divendres, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo ha dit diverses coses. Per exemple, que el Govern espanyol «mantindrà la legalitat a Catalunya, tal com quan va aplicar l’article 155». Després de mostrar-se favorable al diàleg «sempre dins la llei», Méndez de Vigo també s’ha expressat sobre la presa de possessió, menyspreant el paper de Torra, qui «no es considera en les seves plenes funcions». Alhora, el portaveu també ha assegurat que «algú que es troba en presó preventiva no pot conduir un Departament». Una afirmació que sembla fer evident que el Govern espanyol no permetrà que cap pres polític o exiliat lidere un espai del Govern català, tal com ja van impedir amb Carles Puigdemont, Jordi Sànchez o Jordi Turull. Això sí, Méndez de Vigo ha traspassat aquesta responsabilitat als jutges.
Les conseqüències del 155
Entretant, l’entitat Servidors.cat ha fet un estudi sobre els danys provocats per l’aplicació de l’article 155. Entre més coses, ha denunciat el cessament de 259 treballadors de la Generalitat. Especialment afectats s’han vist els treballadors del Diplocat i dels departaments d’Economia i d’Hisenda, a més dels delegats a l’estranger.
L’entitat també ha denunciat amb un comunicat que la Generalitat no només «no funciona amb normalitat», sinó que «mai no havia funcionat tan malament com fins ara». Fonts properes al futur Govern asseguren que els càrrecs públics cessats tindran l’oportunitat d’ocupar novament els despatxos dels que foren expulsats. Si bé, la decisió dependrà d’ells mateixos i, alhora, amb l’objectiu de reestructurar l’estructura funcionarial del Govern, alguns podrien passar a ocupar altres carteres.
Europa dona suport a les euroordres
Alhora, des de la Comissió Europea s'ha reiterat el suport al funcionament de les euroordres de detenció. Després que des d'Espanya es criticara per les negatives de distints països a extradir dirigents catalans exiliats, la comissària europea de Justícia, Vera Jourová, no ha contestat les preguntes dels periodistes sobre la no extradició de Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín per "respecte" als jutges i ha assegurat que la història de les euroordres és "una història d'èxit".