Entrevista

‘Si anem normalitzant espais republicans al final la cosa caurà pel seu propi pes’

Carles Ribera i Rustullet (Girona, 1968) és el director de La República, un nou setmanari que ja ha tret el número zero i que funcionarà definitivament des del 26 de maig. Parlem amb ell per conèixer l’espai busquen omplir en un mercat, el de la premsa en paper, cada vegada més hostil.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Com ha sorgit la idea de llançar-vos a aquesta aventura?

- Són moments complicats per a la premsa escrita en general. Això no es pot negar. Però creiem que es produeixen dos fenòmens que ens fan pensar que el projecte es pot tirar endavant. Un, que tal com diem en l’editorial del número zero, Catalunya no és una república, encara, però la Catalunya republicana existeix. Hi ha més de dos milions de persones que se senten còmodes i confortables dins del concepte república. Per tant, una capçalera amb aquest nom cobreix, creiem, un espai per a tota aquesta gent. D’altra banda, constatem que en el mercat de premsa en paper s’està produint un transvasament de lectors. El nombre de diaris venuts ha anat baixant a nivell global i els lectors anaven a Internet o a la premsa gratuïta, però no pagaven per premsa en paper. Ara, per primera vegada en uns vuit o nou mesos, detectem que hi ha un transvasament de lectors. Alguns s’estan perdent, però alguns van de la premsa monàrquica a la republicana. Això no passava. Per tant, hi ha una doble conjuntura: una societat que se sent confortable amb el concepte república i, amb el negoci, hi ha lectors que s’interessen cada cop més per la premsa republicana. Hi ha també un tercer factor: la publicitat que s’ingressa per paper encara és molt més consistent que la que s’atrau a través de la digital.

- Són bons temps per fer periodisme a foc lent? L’actualitat frenètica sembla devorar la reflexió, tot just el que busca fer un setmanari.

- Però encara n’hi ha exemples. Per a nosaltres, EL TEMPS és un exemple de periodisme d’aquest tipus que fa dècades que funciona i dels pocs que ho fan en català. És cert que l’actualitat avui dia canvia. Jo vaig anar a fer una entrevista per al número zero al president Puigdemont un dilluns i el dissabte, quan es va publicar, podríem haver-li preguntat moltes altres coses. Això abans no passava.

- La major part de la plantilla procedeix d’El Punt Avui, un diari d’estricta actualitat. Costa de fer el pas d’un tipus periodisme a l’altre?

- No, perquè els 15 treballadors que ens hem incorporat a la societat limitada que edita La República procedim d’El Punt Avui, però per exemple hi ha també persones que venen de la revista Presència i d’altres que no tenien periodicitat diària.

- El setmanari sorgeix en un moment en què, malgrat el moment polític, apareixen nous mitjans el diari Jornada. Hi ha com la necessitat d’explicar el que estem vivint des de distints punts de vista.

- En els moments de crisi, tot i que el concepte crisi s’ha negativitzat, sempre es gesta un canvi. I és en aquests moments de crisi quan sorgeixen noves idees. La República o Jornada en són la prova.

- Quines seran les bases de La República?

- Som un setmanari d’informació general que es vol normalitzar en la societat catalana. En qualsevol república del món hi ha una capçalera que es diu República: a Itàlia, als països sud-americans, etc. Hem de normalitzar aquest concepte. No és només una qüestió política, sinó també de civil. Si anem normalitzant espais republicans, al final la cosa caurà pel seu propi pes. Per tant, nosaltres fem una petita contribució a la normalització del concepte com a capçalera de premsa.

- I pel que fa a les seccions?

- Hi ha una secció de cultura molt definida: ‘La república de les arts’. Hi haurà dossiers, reportatges i entrevistes arreu de la revista per tractar temes de tot tipus: política, naturalment, però també societat, economia, història, salut... la nostra intenció és fer una revista d’informació general en què la política és molt important però no és l’única qüestió.

- En el seu primer editorial afirmava que Catalunya «viu un dels moments més perillosos de la seva història». Malgrat tot, la resposta social i el sorgiment de mitjans pot convidar a l’optimisme?

- Davant el perill, el que pots fer és amagar-te o plantar-hi cara. Cap de les dues reaccions és criticable, però nosaltres venim d’una tradició de premsa que no s’ha mossegat mai la llengua. I creiem que hem de ser-hi.

- En el número zero han eixit amb una entrevista a Carles Puigdemont. Costarà de mantenir el nivell.

- No tant, crec, perquè l’objectiu nostre és fugir de l’actualitat pura i dura. A més, anem encartats amb El Punt Avui, que ja s’ocupa de l’actualitat. Nosaltres oferirem entrevistes amb profunditat, que ens puguin dir coses interessants. En un dels primers números entrevistarem un expert en pensions, per exemple, amb una entrevista a fons parlant-nos del futur d’aquesta qüestió. Això és el que busquem. Començar el número zero de la revista La República amb el president que va proclamar-la és el que tocava, però no és l’únic objectiu. Les exclusives són de periodisme diari i nosaltres no hi podem aspirar. Com bé sabeu vosaltres, hem de treballar amb certa programació.

- Una de política per acabar. Vostè va anar a les llistes de Junts per Catalunya el 21D i el director adjunt, Pere Bosch, té una relació històrica amb Esquerra Republicana, partit amb què ha estat alcalde de Banyoles i també diputat al Parlament entre 2006 i 2015. Vostès que ho han viscut de prop, confien en que es forme Govern?

- Jo no tinc més pistes que les que pot tenir qualsevol periodista. En l’entrevista que vam fer al president Puigdemont ell deia dues coses: que el Govern autonòmic de la Generalitat no serviria per gaire res, però que malgrat tot s’havia d’intentar fer.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.