Desarmament i dissolució

El perdó d'ETA: reaccions diferenciades

En un comunicat signat amb data del 8 d’abril però publicat aquest dia 20 als diaris bascos Gara i Berria, ETA ha reconegut el dany causat tot just abans d’anunciar la seua dissolució, prevista per al primer cap de setmana de maig a Iparralde.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

ETA ha demanat perdó. Era un dels passos previstos tot just abans de dissoldre’s definitivament. El 8 d’abril, quan es complia un any del desarmament, ETA ha reconegut el dany causat d’una manera bastant contundent.

«En aquestes dècades s’ha patit molt al nostre poble: morts, ferits, torturats, segrestats o persones que s’han vist obligades a fugir a l’estranger. Un patiment desmesurat. ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor, i desitja manifestar que res d’això no va haver de produir-se mai o que no va haver de prolongar-se tant de temps, perquè ja fa temps que aquest conflicte polític i històric havia de comptar amb una solució democràtica justa. De fet, el patiment imperava abans del naixement d’ETA, i ha continuat després que ETA haja abandonat la lluita armada. Les generacions posteriors al bombardeig de Gernika vam heretar aquella violència i aquell lament, i ens correspon a nosaltres que les generacions posteriors recullen un altre futur».

ETA també ha mostrat «respecte» pels «morts, els ferits i les víctimes» de les seues accions. I ha distingit, a més, les víctimes que «no tenien una participació directa en el conflicte». Un matís molt destacat per la premsa. «Hem provocat greus mals que no tenen solució. A aquestes persones i als seus familiars els demanem perdó. Aquestes paraules no solucionaran el que ha succeït, ni mitigaran tant de dolor».

Alhora, l’organització armada entén que «no es pot canviar el passat, però una de les coses més perjudicials que es podrien fer ara seria tractar de desfigurar-lo o ocultar determinats episodis. Reconeguem tots la responsabilitat i el mal causat». Tota una crida a la reconciliació per «apagar definitivament les flames de Gernika».

 

Reaccions

Tot i que l’anunci era esperat, les reaccions no han tardat a arribar. El diari Berria, dirigit per Martxelo Otamendi, ha estat dels primers. En un article, Jakes Goikoetxea admet que «es pot parlar de quan va ser el moment de publicar aquest document», tot i reconèixer el seu valor. Segons la notícia de capçalera d’aquest diari, el comunicat «es pot considerar com una darrera expressió abans del final d’ETA». Després de repassar el balanç de morts que deixa la seua activitat, la notícia destaca «l’autocrítica» de l’organització «després d’algunes accions armades», entre les que destaca la d’Hipercor a Barcelona l’any 1987, on hi va haver 21 morts. També es parla de les dos persones assassinades en un atac que, el 2001, va intentar acabar amb la vida del regidor socialista Iñaki Dubreil. També esmenta les declaracions durant els darrers anys d’alguns dirigents d’ETA que, en nom de l’organització, ja havien mostrat cert penediment i pronosticaven, d’alguna manera, aquest comunicat.

En política, el Govern espanyol ha atribuït el comunicat d’ETA com una conseqüència de la «fortalesa de l’Estat de dret». Si bé ha valorat de manera positiva el comunicat, l’executiu espanyol considera que «fa temps que ETA hauria d’haver demanat perdó de manera sincera i incondicional pel mal causat».

Per la seua banda, Íñigo Urkullu, lehendakari basc, ha demanat als dirigents de l’organització que «tinguen en consideració totes les víctimes» en l’acte que anunciarà el seu final definitiu previst per al primer cap de setmana de maig a Iparralde. El comunicat també ha estat celebrat pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, i pel portaveu de la Comissió Europea, el grec Margaritis Schinas.

 

 

L’Asociación Víctimas del Terrorismo, en canvi, ha interpretat que, amb el comunicat, ETA «justifica la seua activitat terrorista una vegada més», i assegura que aquest seria «un pas més en la seua estratègia per diluir la seua responsabilitat real, justificar l’ús de la violència per a la imposició del seu projecte totalitari i manipular la història». Mari Mar Blanco, presidenta de la Fundación Víctimas del Terrorismo i germana de Miguel Ángel, edil d’Ermua assassinat el 1997, valora el perdó, si bé «ha d’anar acompanyat per actuacions com la col·laboració amb la justícia».

No totes les víctimes, però, han reaccionat en el mateix sentit. Iñaki García Arrizabalaga, fill d’un assassinat el 1980, destaca una frase del comunicat: «’tant de bo això mai no haguera succeït’. Això és important, encara que siga una obvietat, perquè es diu per primera vegada en comptes d’enorgullir-se, com fins ara». Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jáuregi, exgovernador civil de Guipúscoa assassinat el 2000, reconeix tindre «sentiments contraposats». «D’una banda, és la primera vegada que parlen de perdó com a organització, i això està bé. És una bona notícia. De l’altra, parlen del patiment de tots, incloent-se ells mateixos, quan és una cosa que han buscat ells. No es pot comparar amb el dolor de les víctimes, perquè eren innocents».

El dirigent més destacat de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha titllat la declaració d'històrica i la considera "una contribució definitiva per a la pau que interpel·la a tothom". En una compareixença pública a Bilbao, Otegi, que també és coordinador d'EH Bildu, ha considerat el comunicat com a "constructiu" i que ofereix "una valoració humana i una autocrítica".

A l’estranger, el diari francès Le Monde titula «L’organització basca ETA es disculpa pel ‘mal’ causat durant la lluita armada», i destaca que «el perdó que han demanat era una de les condicions del Govern espanyol per posar fi a la política de dispersió dels presos encarcerats fora del País Basc».

Des del Regne Unit, la BBC titula «el grup basc ETA es disculpa amb les víctimes abans de la dissolució». Aquest canal posa context a l’anunci i ressalta el naixement d’ETA com a «moviment de resistència estudiantil que s’oposava amargament a la dictadura militar repressiva de Franco». També destaca que, sota la dictadura franquista, «l’èuscar va ser prohibit, es va reprimir una cultura distintiva i els intel·lectuals foren encarcerats i torturats per les seues creences polítiques i culturals».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.