Raimon (Xàtiva, 1940) ha tornat al Palau de la Música, l'escenari des del qual es va acomiadar del públic fa un any, per presentar una selecció dels millors enregistraments de les cançons interpretades en aquella sèrie de dotze concerts, i un DVD de l'últim, que va emetre en directe Televisió de Catalunya, editat per Picap. L'últim recital, ha explicat Raimon, ha inclòs «les millors versions possibles de les 35 cançons que vaig interpretar» i «s'han reduït molt els aplaudiments» perquè «sempre he tingut en compte -afegeix el cantautor- que un disc és per escoltar a casa i molt aplaudiment o molt parlar pot cansar molt».
Raimon ha explicat que el primer any després de deixar els escenaris «no ha trobat a faltar els directes en absolut», tot i que «una mica els assajos, però ha estat fàcil perquè no hi havia res que assajar». A més a més, a banda de preparar el disc, «passar de la professió de cantant a ciutadà normal comporta moltes històries» que no li han fet enyorar res.
D'altra banda, en referència a la política catalana, ha reconegut que ha estat un any que han passat moltes coses. «La situació és complicadíssima», ha opinat Raimon, abans de criticar que s'hagin «fet unes eleccions perquè la gent que les guanya vaja a la presó». Segons el cantautor, «si es poden presentar i defensar les seves idees, no poden anar a la presó perquè han guanyat. Els van deixar presentar-se». Raimon està convençut que «si haguessin perdut no els haguessin tancat a la presó». A més ha destacat la injustícia de la «presó preventiva» en aquest cas i ha recordat que la part independentista va cometre «errors», sense voler especificar-ne cap.
Sobre els rapers condemnats per les lletres de les seues cançons, Raimon va dir, amb ironia: «Nosaltres teníem un avantatge. Teníem una persona que es deia censor que deia que allò no es podia cantar ni publicar. Ara els ho deixen publicar i després els posen a la presó. És un sistema, si més no, d'una hipocresia enorme». Sobre aquest punt, Raimon es va estendre: «O hi ha llibertat d'expressió o no n'hi ha. No veig que siga una solució deixar dir a tothom el que vullga dir i després dur-los a la presó per haver-ho dit».
L'últim recital de Raimon inclou 35 cançons de les quals dues són composicions inèdites. El xativí recorre a la falsa modèstia («Difícilment sé explicar les meues cançons») però acaba explicant que 'I nosaltres amb ells' «està feta a a la manera de les coples: Quatre o cinc versos que sembla que no tinguen continuïtat però hi ha un fil que va resseguint tota una mena de manera de viure». Afegeix, per aclarir alguns punts foscos, que apareix al poema «un gos per allà que recorda al gos de Salvador Espriu», en referència al vers «nosaltres sabíem d'un únic senyor i vèiem com esdevenia gos».
L'altra cançó inèdita, 'Napolitana per a tu' és una cançó d'amor a Analisa, la seva companya. «És una petita cançó d'amor i una pres de pel de mi mateix». Raimon va explicar que li va «costar molt» d'escriure perquè «la melodia la tenia clara però les paraules les anava fent i desfent des de feia quatre o cinc anys». Diu que la presenta com un «divertimento conjugal» i és una napolitana «perquè a Analisa i a mi ens agraden molt les napolitanes». Algú li diu que serà perquè Analisa és napolitana i Raimon recorda que no, que «ella és d'Òstia,... amb perdó».